Terremot de Pegu de 1930

El terremot de Pegu de 1930 va ser un desastre natural de magnitut 7,4 M_w que va sacsar Birmània el 5 de maig d'eixe any. El hipocentro es va localisar a una profunditat de 35 quilómetros i la sacsada va alcançar una intensitat màxima de IX en l'escala Rossi-Forel, equivalent a una «tremolació devastadora». El sisme va ser conseqüència de la ruptura d'un segment de 131 quilómetros de la falla de Sagaing, una important estructura d'esmonyida lateral que travessa el país de nort a sur. Es varen registrar danys extensos en el sur del país, en particular en les ciutats de Pegu i Yangon, a on numerosos edificis varen colapsar i es varen desnugar incendis. Les estimacions de víctimes fatals varien àmpliament, en sifres que oscilen entre 550 i 7000 persones. Ademés, un chicotet tsunami va assotar la costa nacional, causant danys menors en embarcacions i ports. La tremolació es va sentir en una regió de més de 570 000 km², que incloïa l'Estat Shan i part de Tailàndia. El terremot principal va ser seguit per numeroses rèpliques que varen provocar més destrucció, i en decembre es va registrar un atre event sísmic de característiques similars, també vinculat a la falla de Sagaing.

Trasfondo

Birmània s'ubica en una regió complexa a on convergixen quatre plaques: l'índica, l'euroasiàtica, la de Sonda i la birmana. Estes interactuen com a resultat de processos geològics actius que molegen constantment el relleu del país. A lo llarc de la costa occidental —des de les Illes Coco, front al estat de Rakáin, fins a Bangladés— s'estén un vora convergent altament oblicuo conegut com l'arc de Sonda. Esta estructura marca la frontera entre les plaques índica i birmana. A mida que s'interna en terra ferma, el llímit tectónico emergix en Bangladés i continua en direcció nort, seguint un curs paralel i llaugerament a l'est dels monts Chin, fins a alcançar l'extrem oriental del Himalaya.

Travessant Birmània de nort a sur es troba una falla de transformació d'uns 1400 quilómetros de llongitut que conecta la dorsal oceànica del mar de Andamán en una zona de colisió tectónica en el nort del país, coneguda com el cabalgamiento frontal del Himalaya. Esta falla, denominada Falla de Sagaing, delimita les plaques birmana i de Sonda, les quals es desplacen lateralment entre sí a una velocitat d'entre 18 i 49 milímetros per any. És l'estructura sísmica més activa del país i representa la seua principal font de terremots, ya que travessa o pansa prop de ciutats densament poblades com Yangon, Naipyidó i Mandalay. A lo llarc de la falla s'han produït numerosos sismes de gran magnitut, entre ells els de 1931 (M 7.5), 1946 (M 7.3 i M 7.7), 1956 (M 7.0), 1991 (M 6.9) i 2012 (M 6.9). La magnitut d'estos events sol oscilar entre 7.0 i 8.0, i els intervals de recurrencia varien segons el segment. Els trams meridionals —precisament els que es varen activar en 1930— presenten periodos de tornada estimats entre 100 i 150 anys, segons estudis paleosismológicos.

A lo llarc dels sigles, Birmània ha segut escenari de terremots destructius, encara que l'investigació acadèmica sobre les seues característiques sismológicas encara és llimitada. Molts d'estos events, inclús aquells de gran magnitut que produïxen ruptures visibles en la superfície, seguixen sense estar completament compresos per la comunitat científica. Un dels terremots més significatius va ser el de Arakan en 1762, la magnitut del qual s'estima entre 8.5 i 8.8. Este sisme va fracturar un segment de la falla de Sonda front a la costa de Rakáin i provablement es va deure al procés de subducción de la placa índica baix la birmana. Ademés, en el centre del país, els restants de la placa índica subducida continuen generant activitat sísmica de tipo intraplaca. Un eixemple destacat és el terremot de Bagan ocorregut en 1975, causat per un fallo invers a una profunditat intermija d'aproximadament 120 quilómetros.

Terremot

L'event va devastar el segment sur del país.

L'event va ser registrat per observatoris sísmics de tot lo món. El geólogo britànic John Coggin Brown va atribuir el seu orige a una falla en orientació nort-sur, identificada com la falla de Sagaing, una estructura activa que es va fracturar a lo llarc de 131 quilómetros en el seu segment corresponent a la regió de Pegu. La ruptura es va estendre des de la costa meridional del país fins a uns 20 quilómetros al nort d'eixa ciutat. Ya que dit segment posseïx una llongitut aproximada de 170 quilómetros, la fractura va ser parcial. En base en una estimació de 120 quilómetros de llongitut de ruptura, 15 quilómetros d'ample i una esmonyida promig de 3 metros, es va calcular una magnitut de 7,4 M_w, sifra que coincidix en la registrada pel Centre Internacional de Sismologia, el qual també va determinar una profunditat focal de 35 quilómetros. L'event va generar importants deformacions superficials, com escarpes de falla, fissures i ruptures visibles en el terreny. Un estudi publicat en 2009 per la revista Bulletin of the Seismological Society of America va documentar desplaçaments verticals de fins a 20 centímetros, aixina com esmonyides laterals drets a lo llarc del traç de la falla que, en acumulat històric, alcancen els 15 metros. No obstant, s'estima que l'esmonyida causada específicament pel sisme de 1930 va ser d'al voltant de 3 metros.

Les característiques del moviment sísmic i els patrons de dany varen variar significativament segons l'ubicació. En àrees pròximes a la falla, com Pegu, Tawa i Tongyi, numerosos edificis i pagodas varen colapsar en distintes direccions: cap al surest en Pegu, a l'est i este-surest en Tawa, i cap a l'oest-noroest en Tongyi. Estos patrons sugerixen que la sacsada principal es va propagar en direccions que combinaven components d'est a oest i de noroest a surest. En canvi, en zones més alluntades com Insein, Yangon, Syriam i Kyauktan, el moviment va ser predominantment de nort a sur. En Pegu, la tremolació va durar menys de 30 segons. Va començar en tres o quatre segons d'oscilacions lleus, seguides d'una breu pausa, i va culminar en un violent sacudón en direcció noroest-surest. Un testic va observar cóm les ones superficials travessaven una cancha de tenis, mentres que vàries persones varen ser tirades al sol per la força del moviment. En Yangon, la duració va oscilar entre 30 i 90 segons. Un suau balanceig d'est a oest va precedir a un moviment més fort i abrupte de nort a sur. En Dona-la, les vibracions inicials, de baixa intensitat, es varen prolongar entre sis i huit segons abans d'intensificar-se sobtadament. L'intensitat màxima del sisme va ser de IX en l'escala de Rossi-Forel, assignada a una zona en forma de pera d'uns 971 km² ubicada a lo llarc del traç de la falla. L'intensitat VIII es va registrar en els municipis de Kyauktan, Thongwa, Kayan i Kawa, mentres que Yangon i Toungoo varen experimentar una intensitat estimada entre VI i VII.