Terremot de Tianshui de 1654
El terremot de Tianshui de 1654 va ocórrer el 21 de juliol de 1654 en Tianshui, província de Gansu, dinastia Ming en algun moment entre les 21:00 i les 23:00 hora local. L'event va tindre una magnitut de moment estimada de 7,0 i se li va assignar una intensitat màxima de XI en l'escala d'intensitat sísmica de China.[1] El terremot va provocar danys extrems i va afectar a lo manco a quatre províncies i va matar a unes 30.000 persones.
Entorn tectónico
[editar | editar còdic]La tectónica de plaques activa de la província de Gansu, ubicada en la replanell tibetà, està dominada per la colisió continental nort-sur de la placa índia i la placa euroasiàtica. A mida que la placa índia choca a lo llarc d'un llímit de placa convergent conegut com l'espente principal del Himalaya, en ser una corfa continental, no es subduce, sino que s'adinsa en la placa euroasiàtica. Este procés deforma greument la placa euroasiàtica, alçant la corfa i formant el replanell tibetà. La força de la placa índia que convergix espenta el replanell tibetà cap a l'est, cap a la conca de Sichuan, formant una atra zona de colisió. Esta colisió i la deformació resultant de la corfa de la placa euroasiàtica són acomodades pel sistema de falles de Xianshuihe, la falla de Haiyuan, la falla de Kunlun, la falla de Altyn Tagh i la falla de Longmenshan. La presència de falles actives en Sichuan fa que la regió siga vulnerable a terremots amoladors. El mortal terremot de Sichuan de 2008 va ocórrer per la ruptura d'una falla d'espente en la falla de Longmenshan.[2] Els terremots d'Haiyuan de 1920 i Gulang de 1927 varen ocórrer per ruptures a lo llarc de la falla de Haiyuan.
Terremot
[editar | editar còdic]La zona de falla de Lixian-Luojiapu, ubicada en el creuament triple entre el Cratón del nort de China, la replanell tibetà i el Cratón del sur de China, va ser identificada com la font del terremot. La falla es caracterisa per un esmonyida lateral esquerre i un sentit normal d'esmonyida, i es dirigix en direcció este-noreste. Es va formar a finals del Cuaternario com un sistema de tres cadenes de falles en una llongitut de 150 km. La falla té una taxa de desplaçament horisontal i vertical promig de 0.95 mm/any i 0.35 mm/any respectivament. Ruptures superficials en dos segments de la zona de falla; els subsegmentos Tanchang-Lixian i Lixian-Luojiapu oriental, varen ser identificats positivament i varen correspondre a l'event. La ruptura del terremot també va involucrar una en la Falla de Qinling Occidental, ubicada al nort de la Zona de Falla de Lixian-Luojiapu. La falla de West Qinling és una atra falla lateral esquerra important que es dirigix cap al noroest i té una llongitut molt més llarga.[3]
La ruptura en la zona de falla de Lixian-Luojiapu també és consistent en les intensitat isosísmicas reportades obtingudes dels registres històrics. S'estima que la llongitut total de ruptura de l'estructura va ser de 106 km. Els estudis de paleosismología en la falla de West Qinling varen trobar ruptures superficials que estaven datades i corresponien a l'event.[3] Un estudi recent de terremots en la regió reevaluó la magnitut a 7,0, una revisió d'estudis anteriors estima que és 8,0.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «21 July 1654 S of Tongwei (Gansu)» (en anglés). GHEA. Consultat el 2023-03-29.
- ↑ «What Caused The Deadly China Earthquake?» (en anglés). LIVESCIENCE. Consultat el 2023-03-29.
- ↑ 3,0 3,1 «Reevaluation of the Seismogenic Fault of the 1654 M8.0 Tianshui Earthquake: Evidence from Geology, Geomorphology, and Chronology along the Lixian-Luojiapu Fault» (en anglés). GeoScienceWorld. Consultat el 2023-03-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Tianshui de 1654» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.