Tetraetilo de plom
El tetraetilo de plom, abreviat TEL (CH3CH2)4Pb, és un component de química organometálica tòxic usat en l'extinta gasolina en plom super de 97 octanos i Normal de 92 octanos com aditiu antidetonante.
El plom, com no intervé en la combustió, és expulsat en els gasos d'escape. És un metal pesat venenós per al cos humà, ya que ataca al sistema nerviós. Actualment s'utilisa gasolina sense plom que usa atres elements no contaminants com antidetonante.
Història
[editar | editar còdic]En 1853, el químic alemà Karl Jacob Löwig (1803–1890) va preparar per primera volta lo que afirmava ser Pb2(C2H5)3 a partir de yodur d'etil i d'una aleació de plom i sodi.[1] En 1859, el químic anglés George Bowdler Buckton (1818–1905) va informar de lo que dia ser Pb(C2H5)2 a partir de zinc etil (Zn(C2H5)2) i clorur de plom.[2] Autors posteriors donen crèdit a que abdós métodos de preparació produïen tetraetilo de plom.[3]
Història de el TEL en els combustibles
[editar | editar còdic]Independentment dels detalls del seu descobriment químic, el tetraetilo de plom va permanéixer sense importància comercial fins a la década de 1920.[4] En 1921, baix la direcció de Dupont Corporation que fabricava TEL, Thomas Midgley, que treballava baix Charles Kettering en General Motors Corporation Research, va trobar que era un efectiu agent antidetonamiento.[5] General Motors va patentar l'us de TEL com a agent antidetonante i va usar el nom "Ethyl" que havia segut propost per Kettering en els seus materials de màrqueting, evitant aixina la connotació negativa de la paraula "plom". En l'actualitat el TEL solament és utilisat en el combustible d'aviació Avgas 100LL.[4]
Funcionament i us
[editar | editar còdic]El plom era un dels aditius capaços d'aumentar el octanaje. Hi havia uns atres com el etanol, pero el plom era més barat. Emetia uns pocs grams de plom tòxic a la atmòsfera en cada depòsit.
En cremar-se el fil es lliberava el plom i produïa acumulació de metal dins del motor. Per a evitar-ho s'afegia un atre aditiu de bromo o clor que ho eliminava cap a l'atmòsfera.
Esta acumulació també tenia un efecte positiu. El plom acumulat en els assents de vàlvula amortiguaba l'golpetear de les vàlvules.
Per este motiu no es recomanava usar exclusivament sense plom 95 o 98 en un motor no pensat per a usar el nou combustible. El possible dany no era immediat sino que devia aparéixer a la veta de varis mils de km.
Per a evitar el problema i emetre menys plom, es podia intercalar un depòsit en gasolina en plom entre cada 4 o 5 de sense plom. Sempre que el octanaje del combustible sense plom no siga insuficient per al bon funcionament del motor.
A partir de 1993 tots els vehículs nous funcionaven obligatòriament en gasolina sense plom. Eixe any tots els vehículs de gasolina incorporaven el catalisador i el plom ho contaminava en 1 o 2 depòsits de gasolina en plom.
Finalment en 2002 la gasolina Súper en plom es deixa de vendre en Espanya i se substituïx durant un temps en una atra de característiques similars pero sense plom, en 97 octanos com la seua predecessora.
En Europa, el pentacarbonilo de ferro va ser utilisat en lloc de tetraetilo de plom. Dos aditius més moderns usats en combustibles alternatius són el ferroceno i tricarbonilo metilciclopentadienil manganeso.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Löwig (1853) "Ueber Methplumbäthyl" (On meta-lead ethyl) Annalen der Chemie und Pharmacie, 88 : 318-322.
- ↑ George Bowdler Buckton (1859) "Further remarks on the organo-metallic radicals, and observations more particularly directed to the isolation of mercuric, plumbic, and stannic ethyl," Proceedings of the Royal Society of London, 9 : 309-316. For Buckton's preparation of tetraethyl lead, see pages 312-314.
- ↑ Vore, per eixemple:
- H. E. Roscoe and C. Schorlemmer, A Treatise on Chemistry, Volume 3, Part 1 (New York, New York: D. Appleton and Co., 1890), page 466.
- Frankland and Lawrence credit Buckton with synthesizing tetraethyl lead in: E. Frankland and Awbrey Lawrance (1879) "On plumbic tetrethide," Journal of the Chemical Society, Transactions, 35 : 244-249.
- ↑ 4,0 4,1 Kitman, J. (2 March 2000). "The Secret History of Lead." The Nation. Retrieved 17 August 2009.
- ↑ "Leaded Gasoline, Safe Refrigeration, and Thomas Midgley, Jr." Chapter 6 in S. Bertsch McGrayne. Prometheans in the Lab. McGraw-Hill: New York, 2002. ISBN 0-07-140795-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tetraetilo de plomo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.