Teucrium dunense
Teucrium dunense és una espècie de planta herbàcea de la família Lamiaceae, originària de la regió del Mediterràneu a on es troba en els arenalés llitorals.
Descripció
[editar | editar còdic]Sufrútice de 20-50 cm d'alt, en forma de cojinete, voluminós, vigoroso, en flors hermafroditas i flors unisexuales femenines. Els talles són grossos, ascendents, rectes, molt ramificats, els exteriors a voltes decumbentes, blanquecino-grisáceos, en pèls ramificats llarcs; les branques són rectes.
Les fulls, de 10-35 per 2,5-6 mm, són variables en forma, tamany i disposició a lo llarc del talle, opostes, excepcionalment en verticilos de 3, lanceolado-lineares, lineares, estretes, revolutas, crenadas a lo manco des del terç basal, aplicades, horisontals o deflexas en la madurea, les hivernals planes, oblongolanceoladas, més llargues que les dels tallos floríferos, en fascículos de més o menys 10-12 mm, lanceoladas, revolutas, de envés blanquecino en nervi mig marcat.
La inflorescència medix uns 20 cm, ben diferenciada, en pseudo-panícula oberta, situada en el terç superior del talle, formada per 3-10 verticilastros de cabezuelas en pedúnculs d'1-3 cm, els 3-4 verticilastros superiors contrets en pseudocorimbe voluminós, rara volta en arracada de 3 cabezuelas de més d'1 cm, esfèriques o ovoides. Les bràcteas són oblongo-lineares o lanceolado-lineares, crenadas en el terç superior; les bractéolas inferiors, lanceolado-lineares o ovado-lanceoladas, largamente pecioladas, en una relació pecíol/làmina = 2, sanceres. El cáliz medix 4-6 m i és tubular-campanulado, estret, irregular, en tubo en pèls simples per dins, en la fructificació tancat per la convergència de les capuches; les dents tenen 1 mm i són triangular-obtusos, el central superior ovado, cuspidado o en mucrón terminal llarc, erecto, rara volta en forma de capucha, el restant sí, en la terminal o dorsal amagada pel indumento, a voltes els inferiors solament en mucrón dorsal, denticulados. La corola, de 8-9 mm, és unilabiada, de color blanc, crema, rosat, rara volta púrpura, en tubo de 3-4 mm; lòbuls latero-posteriors 1-1,3 per 1,2 mm, triangulars, oblongos, ben diferenciats del posterior revoluto, glabros, divergents; lòbuls laterals, oblongos, glabros, tan llarcs o més curts que els posteriors; lòbul central 2 per 1 mm, oblongo, estret, cóncau. Els fruts són núculas d'1-1,5 per 2-2,4 mm, ovoides, de color castany. El número de cromosomas és: 2n = 90.[1]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Xaraés oberts i pinadaés costers en dunas llitorals, fixes o mòvils, en voras rodats, arenas o margas salines; prospera des del nivell de la mar fins a 80 m d'altitut. Florix des de febrer a juliol.[1]
Es distribuïx pel sur de França (Llenguadoc) i la península ibèrica. En esta última, en el llitoral de l'est i sur i les Illes Balears: es troba sempre en la franja llitoral; en rares ocasions penetra cap a l'interior a través d'antigues cordoneres de dunes, en La Albufera o en barrancs com el de Carraixet (Valéncia), i en fondos de rambles propencs a les plages (Almeria). També en Portugal i Còrsega.[1][2][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Teucrium dunense va ser descrita per Étienne Marcellin Granier-Blanc i publicat en Mem. Acad. Cienc. Barcelona Ser. III, xx. n.º 14, 8 (1928), in obs.[4]
Teucrium: nom genèric que deriva del Grec τεύχριον, i després el Llatí teucri, -ae i teucrion, -ii, usat per Plinio el Vell en Història naturalis, 26, 35 i 24, 130, per a designar el gènero Teucrium, pero també el Asplenium ceterach, que és un falaguera (25, 45).[5] Hi ha atres interpretacions que deriven el nom de Teucri, -ia, -ium, dels troyanos, puix Teucro era fill del riu Escamandro i la nimfa Idaia, i va anar l'antepassat llegendari dels troyanos, per lo que estos últims a sovint són cridats teucrios.[6] Pero també Teucrium podria referir-se a Teûkros, en llatí Teucri, o siga Teucro, fill de Telamón i Hesione i mig-germà d'Ajax, i que varen lluitar contra Troya durant la guerra del mateix nom, durant la qual va descobrir la planta en el mateix periodo en que Aquiles, segons la llegenda, va descobrir la Achillea.[7]
dunense: epítet del Llatí modern, aludint al seu hàbitat que són les "dunes".
- Teucrium alphonsii Sennen
- Teucrium belion S.Puech nom. illeg.
- Teucrium maritimum (Albert) Sennen nom. illeg.
- Teucrium polium subsp. dunense (Sennen) Sennen
- Teucrium polium var. maritimum Albert
- Teucrium puechiae Greuter & Burdet[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Teucrium dunense en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ Kew Databases - World Checklist of Selected Plant Families
- ↑ Teucrium dunense en The Euro+Medit PlantBase
- ↑ «Teucrium dunense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de decembre de 2013.
- ↑ F. Gaffiot, Diccionaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
- ↑ Encyclopedia Mythica: mythology, folklore, and religion
- ↑ Teucrium en M.L. Charters, Califòrnia Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology
- ↑ Teucrium dunense en The Plant List
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Teucrium dunense.- Excelent iconografia en Google Imàgens
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teucrium dunense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.