Anar al contingut

Teucrium fruticans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
olivilla (Teucrium fruticans)

La olivilla (Teucrium fruticans) és una espècie de planta fanerógama del gènero Teucrium en la família Lamiaceae, té us ornamental.



Descripció

[editar | editar còdic]

Arbusto de 50-150, i fins a 200 cm, molt ramificat, voluminós, freqüentment ginodioico (plantes en flors hermafroditas i plantes en flors unisexuales femenines). Els tallos són erectos, foliosos, quadrangulars; els jóvens herbáceos, gris-blanquecinos, a voltes pardo-rojosos, en pèls acintados, llarcs; els vells leñosos, glabros, redonejats. Els fulls tenen un llim de 15-55 per 8-35 mm, de tamany variable a lo llarc del talle; són ovadas, planes, coriáceas, persistents, sanceres, rara volta ondulades, discoloras, en fes verda oliva, pubescente o glabrescente, en envés blanquecino en pecíol de 2-3 mm . La inflorescència, de 15-25 cm en arracada laxo de 8-15 verticilastros de 2 flors, té branques laterals de 7-8 cm en 5-6 verticilastros. Les són flors erectas, hermafroditas o femenines, en pedicels de 3-10 mm, tomentosos. El cáliz, de 5-14 mm, és campanulado, foliáceo, pardo, acrescente, obert en la fructificació en tubo de 10 nervis en la part interna; dents de 4-6 mm, sempre més llarcs que el tubo, plans, ovados, ovado-lanceolados o triangulars, aguts, acuminados o mucronados, en nervis centrals engrossats, el central superior i els inferiors més estrets i alguna cosa més curts, els superiors laterals més amples, llarcs, a voltes abans de la antesis, els inferiors convergents, els laterals protegint al central, durant la antesis el superior central erecto-ascendent. La corola medix 20-24 mm, és unilabiada, blanc-rosada, lila o azulada en nervis o màcules més obscuros; tubo inferior a 4 mm, giboso; lòbuls latero-posteriors 6-7 per 3-4 mm, ovados, oblongos, oblongo-lanceolados, triangulars, aguts o cuspidados, erectos, convergents, d'extrems divergents; lòbuls laterals de 5-7 per 3,5 mm, tan llarcs o més curts que els latero-posteriors, oblongos o ovados, verticals o plans, divergents; lòbul central de prop de 20 mm, horisontal, en gola de casi 10 mm, ovadolanceolado o oblongo, cóncau, en pèls curts glandulares en la cara dorsal. Estams d'a lo manco 3 voltes la llongitut dels lòbuls latero-posteriors, erectos o d'extrems curvos; filaments en pèls acintados triangulars en la base i pèls curts glandulares en el terç inferior. Els fruts, en esquizocarpo de 4 núculas (no sempre totes viables, 1 o més abortant), són obovoides, reticulados, en pèls llarcs i acintados, en glándulas esferoidals, i de color pardo. Número de cromosomas: 2n = 30.[1]

Florix entre març, excepcionalment giner, i juliol.

Polinisació entomófila. Dispersió, per formigas (mirmecocoria).

  • Nota: Molt variable en el tamany i forma de la fulls, que poden ser ovadas (var. rotundifolium Dautez & Debeaux in Actes Soc. Linn. Bordeaux, 42: 287, 1889) o ovado-lanceoladas. Esta espècie, junt en Teucrium malenconianum Maire in Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N., 25: 316, 1934 i Teucrium chardonianum Maire & Wilczek in Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N., 26: 130, 1935 de Marroc, són les tres úniques arbustivas de la section Teucrium.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Xaraés heliófilos, clars d'encinar, d'alcornocal o de pinadaés, roquedos en substrat calizo o silíceo; de 0 fins a 1200 m d'altitut.

Nativa de la regió mediterrànea occidental, sur d'Itàlia, Sicília i nort d'Àfrica, en Marroc, Argèlia, Tunis i Líbia. #Present en el centre i sur de la península ibèrica. Cultivada en atres parts, inclús en ambient urbà.

Es coneix alguna població asilvestrada en les afores de Barcelona.[1]


És una espècie protegida en França,[2] i es troba en els Pirineus Orientals, el Var i Còrsega.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Teucrium fruticans, va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 562. 1753.[4]

Etimologia

Teucrium: nom genèric que deriva del grec τεύχριον, i després el llatí teucri, -ae i teucrion, -ii, usat per Plinio el Vell en Història naturalis, 26, 35 i 24, 130, per a designar el gènero Teucrium, pero també el Asplenium ceterach, que és un falaguera (25, 45).[5] Hi ha atres interpretacions que deriven el nom de Teucri, -ia, -ium, dels troyanos, puix Teucro era fill del riu Escamandro i la nimfa Idaia, i va anar l'antepassat llegendari dels troyanos, per lo que estos últims a sovint són cridats teucrios.[6] Pero també Teucrium podria referir-se a Teûkros, en llatí Teucri, o siga Teucro, fill de Telamón i Hesione i mig-germà d'Ajax, i que varen lluitar contra Troya durant la guerra del mateix nom, durant la qual va descobrir la planta en el mateix periodo en que Aquiles, segons la llegenda, va descobrir la Achillea.[7]

fruticans: epítet latino que significa "arbustiva".[8]

Tàxons infraespecíficos

[editar | editar còdic]
  • Teucrium fruticans subsp. fruticans (sinònims:Chamaedrys latifolia (L.) Raf., Teucrium angustifolium Salisb., Teucrium fruticans subsp. latifolium (L.) P.Silva & Teles, Teucrium fruticans var. latifolium (L.) Nyman, Teucrium glomeratum Cav., Teucrium latifolium L., Teucrium tomentosum Moench nom. ill.)

Noms vernàculs

[editar | editar còdic]

En cursiva, les més corrents. Olivera, olivilla , olivilla blanca, sàlvia amarga, sàlvia ràbia, troyana andalusa, troyana gran, troyana real[9]

A sovint és utilisat com a ornamental en ambient urbà (bardices, jardins i parcs públics). Per eixemple en Madrit (Espanya).

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Medical Observations and Inquiries. Vol. I., pp. 169-171. London, 1758
  • F. Chittendon. RHS Dictionary of Plants plus Supplement. 1956 Oxford University Press 1951
  • Grieve. A Modern Herbal. Penguin 1984 ISBN 0-14-046440-9
  • Clapham, Tootin and Warburg. Flora of the British Isles. Cambridge University Press 1962
  • Usher. G. A Dictionary of Plants Used by Man. Constable 1974 ISBN 0-09-457920-2
  • Dirr. M. A. and Heuser. M. W. The Reference Manual of Woody Plant Propagation. Athens Ga. Varsity Press 1987 ISBN 0-942375-00-9

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons