Anar al contingut

Teucrium polium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Teucrium polium (Teucrium polium)


Teucrium polium o zamarilla és una menuda mata o herba del gènero Teucrium en florés blanquecinas o roses. Posseïx varis usos: medicinals, contra els dolors d'estòmec; com a condiment, en la cuina; i en l'elaboració d'herbero. És oriunt de les regions del Mig Oriente i del Mediterràneu.[1]


Descripció

[editar | editar còdic]

Arbusto nano de 6-20 (45) cm d'alt, en olor aromàtic, tot cobert d'una més o menys densa pubescencia blanca, verda o groguenca. Fulls opostes, molt cortamente pecioladas, oblongas fins a estretament ovales, de 7-27 mm de llarc en 2-5 (9) incisions en el marge, planes o enrolladas. Verticilos d'inflorescèncias casi redones. Cáliz de fins a 5 mm de llarc en 5 dents. Corola blanca, rarament rojosa d'uns 5 mm de llarc. Llavi superior absent. L'inferior de 5 lòbuls. Tubo corolino sense anell de pèls.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Llocs secs, praderies i garrigas.

Distribució

[editar | editar còdic]

Mediterràneu i Europa meridional.

Propietats

[editar | editar còdic]

Les seues flors i els seus fulls s'utilisen per a cuinar i per a la medicina, particularment per al tractament de dolències estomacales. També ha mostrat certa promesa en el tractament del dolor. En la medicina tradicional persa, T. polium (localment cridat 'kalpooreh') s'utilisa com un anti-bacterial, carminativo, anti-nociceptivo, antiinflamatorio, anti-diarrea, antihipertensivo, anti-diabetis i agent anti-convulsivo. Un estudi científic en 2003[2] va fracassar en trobar algun benefici per als diabètics, a pesar de que és d'us comú en el Mig Oriente per a este fi. Un estudi científic en 2006[3] va trobar que sí té efectes anti-nociceptivos i anti-espasmódicas. Es deu ser cauteloso en l'us d'esta herba per la seua toxicitat hepàtica i renal coneguda.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Teucrium polium, va ser descrita per (Coss. ex Pau) Castrov. & Bayon i publicat en Anals del Jardí Botànic de Madrit 47: 508. 1989[1990].[5]

Etimologia

Teucrium: nom genèric que deriva del Grec τεύχριον, i després el Llatí teucri, -ae i teucrion, -ii, usat per Plinio el Vell en Història naturalis, 26, 35 i 24, 130, per a designar el gènero Teucrium, pero també el Asplenium ceterach, que és un falaguera (25, 45).[6] Hi ha atres interpretacions que deriven el nom de Teucri, -ia, -ium, dels troyanos, puix Teucro era fill del riu Escamandro i la nimfa Idaia, i va anar l'antepassat llegendari dels troyanos, per lo que estos últims a sovint són cridats teucrios.[7] Pero també Teucrium podria referir-se a Teûkros, en llatí Teucri, o siga Teucro, fill de Telamón i Hesione i mig-germà d'Ajax, i que varen lluitar contra Troya durant la guerra del mateix nom, durant la qual va descobrir la planta en el mateix periodo en que Aquiles, segons la llegenda, va descobrir la Achillea.[8]

polium: epítet grec per a l'espècie Teucrium polium.[9]

Subespecies

[editar | editar còdic]
  • Teucrium polium subsp. polium en cabezuelas simples, lòbuls corolinos vellosos i pubescencia gris. Distribuït pel Mediterràneu occidental.
  • Teucrium polium subsp. pii-fontii de lòbuls corolinos glabros. (Espanya, Balears).
  • Teucrium polium L. subsp. capitatum (L.) Arcang. de lòbuls corolinos més o menys glabros i fulls d'1,5 cm. Distribuït pel Mediterràneu.

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: altamisa, groga, herba crespa, herba crispa (3), herba cuquera, herba de l'humor, mejorana, osuna, poleo (2), poleo comú, poleo de mont (2), poleo montat, poleo montana, poleo montano (7), poleo ursino, polio (7), polio montano (3), polio montesino (2), poliol agrest, poliol bermejo, poliol blanc, poliol blanc de Valéncia, poliol d'Espanya, poliol de pedres, poliol quin, poliol portugués, poliol real, poliol ros, poliol tendre, tomello blanc (2), tomello mascle (4), tomello terrero (4), té de pedra, zamarilla, zamarrilla (15), zamarrilla groga, zamarrilla blanca (3), zamarrilla encarnada, zamarrilla fina.[10] (el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom comú)

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]