Anar al contingut

Texts de Mawangdui

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Texts de Mawangdui
Partix d'un manuscrit taoísta, tinta sobre seda, II, dinastia Han, desenterrado de la tercera tomba de Mawangdui, Chansha, província de Hunan, China. Museu de la província de Hunan.

Els Texts de seda de Mawangdui (Plantilla:Zh-cp) són texts, escrits en seda, sobre lliteratura, filosofia, treballs mèdics i astronòmics desenterrados en Mawangdui (China) en 1973. Entre ells estan els primers manuscrits de l'existència dels quals hi ha notícia de texts tals com el I Ching, dos còpies del Tao Et Ching, una similar de les Estratègies dels Regnes Combatents i un treball similar al dels texts en Gan De i Shi Shen. Els estudiosos els han dividit en 28 peces de seda el contingut total de la qual ascendix aproximadament a 120 000 paraules que cobrixen l'estratègia militar, matemàtiques, cartografia i les sis arts clàssiques de ritual, música, tir a l'arc, equitació, lliteratura i l'aritmètica.

Visió de conjunt

[editar | editar còdic]

Els texts, que varen ser enterrats en la tomba N.º 3 de Mawangdui, datada en el 168 a. C., han permaneixcut amagats durant uns 2000 anys.

D'alguns d'estos texts solament es coneixia el títul, uns atres són comentaris, abans desconeguts i atribuïts a Confucio, sobre l'I Ching. En general, seguixen la mateixa seqüència que vàries versions conegudes. No obstant, en alguns casos diferixen notablement, en aspectes importants, dels texts coneguts prèviament.

Els caràcters chinencs trobats en els texts de seda són, a sovint, només els fragments dels caràcters usats en les versions que la tradició ha transmés. Molts caràcters chinencs estan formats per una combinació de dos caràcters més simples, un per a indicar una categoria general de significat, i un atre per a donar una indicació de pronunciació. A on els texts tradicionals tenen abdós components, els texts de seda en freqüència donen només la mitat fonètica del caràcter intencionat. Hi ha vàries hipòtesis que podrien explicar este fet:

  • El copista pot, simplement, haver segut massa pereós per a escriure la forma completa de molts dels caràcters.
  • Tal volta el primer dels dos texts de seda (o potser el text del com es va copiar) era simplement el resultat d'algú prenent dictat en la forma més ràpida que es podia escriure. El copista va escriure la part de cada caràcter que indica la seua pronunciació en l'idea de tornar a copiar més vesprada el text en els restants components de significat.
  • En castellà també existixen paraules en múltiples significats, sense relació aparent entre ells, que no necessiten ser especificats en un text. "Victoria", per eixemple, pot ser una ventaja conseguida en una disputa o un nom de persona o ciutat. Aixina, casi mai és necessari escriure "Victoria (la chiqueta) va caminar en mi a l'escola" sino simplement "Victoria va caminar en mi a l'escola". Pot ser que este mateix tipo d'omissions ocórreguen en els texts de seda, simplement es considerava innecessària l'adició de components de significat als caràcters.
  • O be, podria ser un sistema de gerga.

Ademés dels caràcters parcials mencionats anteriorment, en dos texts de seda a voltes s'usa de caràcters que són diferents dels presents en els texts que han aplegat fins a nosatres a través de publicacions consecutives d'este text. En els casos en que les diferents versions del text en caràcters tenen significats distints en el mateix punt en el text, el nou text a voltes nos dona evidències adicionals.

Suponent que contem en dos dels texts i un diguera "ella floreó la taula" (She flowered the table) i l'atre diguera "ella harinó la taula" (She floured the table) ¿deuríem interpretar que ella hauria escampat les flors o farina sobre la taula? en un text de seda diria "ella espolvoreó la taula" o be "ella va florir la taula" aixina els estudiosos d'este text tindria fonaments per a una opinió pròpia des d'una perspectiva propenca a el història del libreo sobre lo que la frase realment significa.

Tao Et Ching

[editar | editar còdic]

Alguns dels científics consideren que els texts de seda del Tao Et Ching són el llibre real i que els texts que han segut descoberts generació despuix de generació estan equivocats quan no concorden en les dos versions inicials. Uns atres senyalen que els texts de seda no són particularment bons ya que per a ser interpretats adequadament es requeriria accés als texts inicials per a afinar la pronunciació i objectiu dels caràcters. També senyalen que Wang Bi, i uns atres escrigues que varen traduir els texts que s'havien desenrollat pels seus antecessors i aplegat a ells per tradició varen ser confrontats en versions antigues del Tao Et Ching i aixina varen ser corregits diversos errors semàntics en ells.

La majoria de les voltes degut a que el text és clar i conciso no és major problema l'interpretació dels símbols i el seu significat, no obstant quan dos versions semblen presentar diferències substancials, incloent una tercera versió és molt més simple aplegara a un consens respecte al significat intencionat per a la frase.

En anys recents s'han realisat noves traduccions del Tao Et Ching que estan basats en els texts de seda i ignoren casi o completament els texts posteriors. açò inclou els treballs de D. C. Lau i de Robert G. Henricks. la traducció de Henricks compara els texts trobats en la tomba en aquells rebuts a posteriori.

Vore també

[editar | editar còdic]