Anar al contingut

Thescelosauridae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Thescelosauridae

Els tescelosáuridos (Thescelosauridae) són un clado o família extinta de menuts neornitisquios que varen habitar durant el Cretácico en l'est d'Àsia i Amèrica del Nort. El grup va ser utilisat originalment com a nom per Charles M. Sternberg en 1937, pero no es va definir formalment fins a 2013, a on va ser utilisat per Brown i els seus colegues com el grup que unix a Thescelosaurus i Orodromeus, basant-se en els seus resultats filogenético.[1][2] Durant una revisió filogenético de neornitisquios realisada per Clint Boyd en 2015, l'autoria de Thescelosauridae va ser otorgada a Brown i els seus colaboradors, lo que va significar que el nom similar Parksosauridae, definit informalmente en 2002 per Buchholz, hauria tingut prioritat sobre Thescelosauridae. Els dos clados tenien definicions llaugerament diferents, en Parksosauridae referint-se a tots els animals més propencs a Parksosaurus que a Hypsilophodon, pero contenien els mateixos tàxons per lo que Boyd va usar Parksosauridae baix el supòsit de que tenia prioritat.[3] No obstant, en formalisar el clado seguint les regulacions del proyecte PhyloCode, Madzia, Boyd i els seus colegues varen identificar en 2021 que Sternberg era l'autoritat adequada per a Thescelosauridae, donant-li prioritat sobre Parksosauridae. Ademés, varen donar a Thescelosauridae la definició del clado més gran que contenia Thescelosaurus neglectus pero no Iguanodon bernissartensis, sempre i quan Hypsilophodon foxii no estiguera en el grup, modificant definicions prèvies per a Thescelosauridae en la finalitat de mantindre el seu us modern, de modo que el clado no s'aplicara si Thescelosaurus caiguera dins d'Hypsilophodontidae, una família que no s'ha utilisat recentment pero que podria reviure si la posició sistemàtica de Hypsilophodon es solidificara en algun moment en el futur.[1] Madzia et al. 2021 varen identificar a l'anàlisis de Madzia et al. en 2018 com a anàlisis de referència per al nom Thescelosauridae, un anàlisis basat en una versió revisada de l'anàlisis de Boyd de 2015.[1][4]

Història

[editar | editar còdic]

Encara que Hypsilophodontidae va ser interpretat com un grup natural a principis de la década de 1990,[5][6] esta hipòtesis ha caigut en desús ya que es considera que Hypsilophodontidae és una família o agrupamiento no natural compost d'una àmplia varietat de dinosauris més o menys relacionats en Iguanodontia (és parafilético), en varis menuts grups de tàxons cercanamente relacionats.[7][8][9][10] "Hypsilophodontidae" i els "hipsilofodontes" són llavors entesos com a térmens informals per a una gradació evolutiva, no un clado verdader. Thescelosaurus ha segut considerat tant com molt basal[6] com molt derivat[8] entre els hipsilofodontes. Una qüestió que ha interferit potencialment en la classificació de Thescelosaurus és que no tots els restants assignats a T. neglectus són necessàriament pertanyents a est.[11] Clint Boyd i colaboradors varen trobar que mentres que el clado Thescelosaurus inclou al gènero Bugenasaura i l'espècie que havia segut assignada a eixe gènero, hi havia a lo manco dos i possiblement tres espècies dins de Thescelosaurus, i varis

espècimen prèviament assignats a T. neglectus que no havien segut assignats encara a una espècie dins del gènero.[7] Est sembla estar emparentat de prop en Parksosaurus.[7][8][9][12][13]

La dissolució de Hypsilophodontidae ha segut segurida pel reconeiximent de la família diferenciada Thescelosauridae. Esta àrea de l'arbre familiar dels dinosauris ha estat històricament subjecta a la complicació de que a penes ha segut estudiada, pero els treballs de Clint Boyd i colaboradors[7] i Caleb Brown et al.[12][13] s'han dirigit de manera particular cap a estos dinosauris. Boyd et al. (2009) i Brown et al. (2011) varen trobar que els "hipsilofodontes" nortamericans del Cretácico es classificaven en dos grups relacionats, un de consistent en Orodromeus, Oryctodromeus i Zephyrosaurus, i l'atre en Parksosaurus i Thescelosaurus.[7][12] Brown et al. (2013) va trobar uns resultats similars, en l'adició del nou gènero Albertadromeus al clado de Orodromeus i vàries formes de hocico llarc d'Àsia (prèviament descrites baix la família Jeholosauridae) al clado de Thescelosaurus. Ells també varen definir formalment a Thescelosauridae com Thescelosaurus neglectus, Orodromeus makelai, el seu més recent ancestro comú, i tots els seus descendents, aixina com als clados menors o subfamílies Orodrominae i Thescelosaurinae.[13]

Palaeoecología

[editar | editar còdic]

Els orodrominos excavaven caus, com se sap de Oryctodromeus, que es va trobar en caus, basant-se en el empaquetamiento dels seus ossos en situacions en les que normalment haurien estat dispersos.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Madzia, D.; Arbour, V.M.; Boyd, C.A.; Farke, A.A.; Creuat-Cavaller, P.; Evans, D.C. (2021). "The phylogenetic nomenclature of ornithischian dinosaurs". PeerJ. 9: i12362. doi:10.7717/peerj.12362 Plantilla:PMC. PMID 34966571.
  2. (2013).Journal of Vertebrate Paleontology.33(3)
    495–520.doi:10.1080/02724634.2013.746229.
  3. (2015).PeerJ.3(i1523)
    i1523.doi:10.7717/peerj.1523.
  4. (2017).Journal of Systematic Palaeontology.16(11)
    967–979.doi:10.1080/14772019.2017.1371258.
  5. Sues, Hans-Dieter (1990). «Hypsilophodontidae, Tenontosaurus, Dryosauridae», Weishampel, David B.; Dodson, Peter; and Osmólska, Halszka (eds.) (ed.). The Dinosauria, 1st edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, p. 498–509. ISBN 0-520-06727-4.
  6. 6,0 6,1 (1992).Historical Biology.6(3)doi:10.1080/10292389209380426.Consultat el 10 de març de 2007.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 (2009).Journal of Vertebrate Paleontology.29(3)doi:10.1671/039.029.0328.
  8. 8,0 8,1 8,2 Norman, David B. (2004). «Basal Ornithopoda», Weishampel, David B.; Dodson, Peter; and Osmólska, Halszka (eds.) (ed.). The Dinosauria, 2nd edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, p. 393–412. ISBN 0-520-24209-2.
  9. 9,0 9,1 (2003).Journal of Systematic Palaeontology.1(2)doi:10.1017/S1477201903001032.
  10. 10,0 10,1 (2007).Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.274(1616)doi:10.1098/rspb.2006.0443.Consultat el 22 de març de 2007.
  11. (2008).Journal of Systematic Palaeontology.6(1)doi:10.1017/S1477201907002271.
  12. 12,0 12,1 12,2 (2011).Zoological Journal of the Linnean Society.163(4)doi:10.1111/j.1096-3642.2011.00735.x.
  13. 13,0 13,1 13,2 (2013).Journal of Vertebrate Paleontology.33(3)doi:10.1080/02724634.2013.746229.