Thymus serpyllum
Thymus serpyllum, també conegut com serpol, és una planta de la família Lamiaceae. Atres noms que rep són: hierbaluna, tomello del mont serpolio, tomello salsero,[1] tomello sanjuanero,[1] salsa de pastor.
Característiques
[editar | editar còdic]Vivaz, de talle leñoso, que creix i es ramifica horisontalment, recolzant-se en el sol. De la mateixa manera, produïx atres ramificacions verticals que apleguen a tindre fins a 50 cm d'altura, igual que els extrems dels tallos horisontals, que s'alcen fins a alcançar eixa mateixa altura. Existixen moltes varietats de serpoles en diferents característiques morfològiques. Totes tenen en comú les florés, en forma de tubo que es dividix en dos llavis, el superior en tres divisions profundes (a diferència del tomello, en que les divisions són molt poc pronunciades). No obstant, uns serpoles estan coberts de vellosidad i a uns atres els falta; uns tenen les fulls allargades i atres redonejades; inclús les seues flors adquirixen diverses #coloració i desprenen distints aromes. En algunes parts es diu tomello selvat, tomello salvage, serpollo o salsa de pastor.[2][3]
Distribució
[editar | editar còdic]Esta planta viu en el centre i nort d'Europa, a on no hi ha tomello, en els valls i en les montanyas. S'ha trobat fins a una altitut de 2.500 metros. Esta planta preferix els racons àrits, secs, pedregosos o els clars dels boscs. També creix en les ales escarpadas de les montanyes.
Principis actius
[editar | editar còdic]Flores i fulls posseïxen un oli essencial ric en cimol i pineno, substàncies aromàtiques (el timol i el carvacrol, característics del tomello, també es troba pero en molt poca proporció). Taninos, resina i substàncies amargues són també pròpies del serpol.
Propietats medicinals
[editar | editar còdic]El serpol posseïx qualitats per a mitigar la tós. també és antiséptico i antipirético, tònic digestiu, ajuda a realisar la digestió i elimina les cucs dels intestins. Ademés, en general, tonifica el organisme en actuar sobre els centres nerviosos i favorir la circulació sanguínea.
Una atra de les propietats medicinals del serpol és la de ser un efectiu febrífugo natural que ajuda a rebujar les vies respiratòries.
El serpol ajuda a previndre el contagi de fongos en piscines i duches públiques. Els beneficis del serpol s'ampren en ungüents destinats a calmar les cefalees tensionales; és aixina que es conseguix aprofitar les propietats analgésicas del serpol, tant en casos de reumatisme com de gota, lumbago o, inclús, peus cansats.
L'extracte de serpol entra en la composició de gotes i aixarops contra la tós, els catarros i els trastorns gastrointestinals.
Recolecció
[editar | editar còdic]S'utilisen les sumidades floridas, que deuen arreplegar-se en quant s'òbrin els capolls, durant tot el estiu. Se sequen a l'ombra i es guarden a l'abric de la llum i la humitat.
Usos i aplicacions
[editar | editar còdic]Com a remei medicinal, aplicació més usual és en infusió, dos voltes al dia darrere dels menjars. Es pot consumir també com tonificante. Contra la tós, es pot mesclar en la flor de tila a parts iguals, i la mescla, endulzada en mel, es consumix prenent una cullerada sopera cada hora durant el dia. En la cuina, s'usa per a condimentar els cuits i torrats.
La pomada o ungüent de serpol és coneguda per les seues propietats per a problemes reumáticos o respiratoris.CR
Taxonomia
[editar | editar còdic]Thymus serpyllum va ser descrita per Félix de Avelar Brotero i publicat en Flora Lusitanica 1: 176. 1804.[4]
- Citologia
Número de cromosomas de Thymus caespititius (Fam. Labiatae) i táxones infraespecíficos: 2n=30[5]
- Etimologia
Vore: Thymus
serpyllum: epítet llatío que significa "com el tomello".[6]
- Sinonímia
|
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Forés, Ramón (2001). Cultural S.A. (ed.). , Madrit, Espanya: Thema, pp. 102. ISBN 84-8055-188-7.
- ↑ Schauer, Thomas (1978) A Field Guide to the Wild Flowers of Britain and Europe: 184. London: Collins. ISBN 0-00-219257-8
- ↑ «Thymus serpyllum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de març de 2013.
- ↑ Taxonomia de Thymus en la península Ibèrica Morales Valverde, R. (1986) Ruizia 3
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Thymus serpyllum en PlantList
- Este artícul conté una traducció derivada de «Thymus serpyllum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.