Tinción diferencial
 |
Est artícul o secció sobre química necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per química. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
Per a poder observar les característiques morfològiques de les bactèries, s'utilisen les preparacions fixes i teñir, degut a que estes permeten que les cèlules es visualisen de millor manera i es puguen diferenciar les distintes espècies per la seua coloració, a este método se li nomena tinción diferencial o selectiva.
La morfologia de la bactèria és visible degut a que els colorants utilisats en el procés teñir la superfície permetent canviar de color a les bactèries, açò ajuda a tindre una definició clara al moment d'observar en el microscopi òptic.
Esta tinción requerix de més d'un tipo de colorant, consistix en tres passos fonamentals: primer un colorant primari, el qual s'utilisa per a teñir a totes les cèlules en la tinción; despuix es procedix a la decoloración, el qual remou el colorant solament de certs tipos de cèlules i finalment un colorant de contrast, est teñir les cèlules que es decoloraron.
Els colorants més utilisats són: blau de metileno, cristal violeta, safranina, estos són catiónicos i es combinen fortament en components celulars carregats negativament, com els àcit nucleicos i els polisacàrits àcits.[1]
Tipos de Tinción
[editar | editar còdic]Tinción de Gram
[editar | editar còdic]En 1884, Christian Gram, bacteriólogo danés, va desenrollar una tècnica de tinción que se li atribuïx pel seu llinage. Esta tècnica va permetre separar a les bactèries en dos grans grups: les grampositivas i les gramnegativas, depenent de si retenen el colorant en la seua paret o no despuix del procés de decoloración.[2]
La tinción de Gram està basada en la diferenciació de la composició química de la paret celular bacteriana; per a lo que s'ampren quatre composts: cristal violeta, mordiente-lugol, decolorante alcohol-cetona i colorant de contrast safranina.[3]
Açò dividix a les bactèries en Gram positives, que s'teñir de violeta puix tenen una grossa capa de peptidoglicano o mureína, i Gram negatives, que tenen una capa més fina per lo que no mantenen el colorant primari (cristal violeta).
Els passos a seguir per a la tinción de les bactèries són fer el fregada, la fixació i l'aplicació de les solucions colorants. L'àmplia gama de colorants que es poden utilisar ha obligat a separar-los en tres grups generals: els de trifenilmetano, els d'oxacina i els de tiacina. Esta classificació és útil per a la distinció de les famílies de colorants, pero en general s'utilisa la classificació d'acort al seu caràcter àcit-base, és dir, àcit, bases o neutres, degut a que d'açò depén molt el seu comportament.
La coloració es dona d'acort en l'acció dels ions complexos del colorant i els llocs actius de la superfície o de l'interior de la cèlula.
Entre els diversos tipos de coloració de bactèries estan la coloració simple, diferencial i la tinción negativa.[4]
Preparació d'un frotis per a la tinción
[editar | editar còdic]
En un portaobjetos de vidre que deu estar completament net i sec, si el material és líquit es coloca una gota, o si és un material diferent com el sarro dental, es fa rodar l'hisop en el que es va prendre la mostra. Pot usar-se una agulla estèril per a colocar una chicoteta cantitat d'un cultiu bacterià en la superfície del portaobjetos. Este material se suspén en una gota d'aigua o solució salina prèviament colocada sobre el portaobjetos. El material es frega directament sobre el portaobjetos, a on pot visualisar-se en facilitat. El material colocat deu fixar-se; és el procés a on es conserven i es fixen les estructures internes i externes de les cèlules. Per a la tinción de Gram es realisarà una fixació física, és dir, de calor en una mistera a una temperatura resistent al tacte de la mà.[5]
Fixació de Mostres
[editar | editar còdic]La fixació és el procés a on es conserven i fixen en la seua posició les estructures internes i externes de les cèlules. Es mata al microorganisme i es fixa al portaobjetos cobrint-ho necessàriament en un cubreobjetos.[6]
Existixen dos tipos de fixació:
- Fixació física: esta fixació solament requerix de factors físics com la calor o el fret.
- Fixació química: utilisa substàncies químiques com el metanol, àcit acètic i formaldehit.
Passos de Tinción de Gram[7]
[editar | editar còdic]- Es coloca una chicoteta gota d'aigua destilada en el portaobjetos.
- Secar l'aigua sostenint el portaobjetos damunt d'una mistera o llàntia d'alcohol.
- Colocar cristal violeta cobrint la mostra per 1 minut aproximadament. Es llava la mostra en aigua.
- Agregar el lugol a la mostra, s'espera 1 minut i després es llava en aigua.
- Cobrir la mostra en alcohol-acetona per a decolorar; es cobrix la mostra en un temps de 15 a 30 segons.
- S'agrega una tinción de contrast per a teñir les bactèries que perden el cristal violeta. Per a açò, s'agrega safranina cobrint la mostra de 15 segons a 1 minut.
Utilitat de cada colorant en la Tinción de Gram[8]
[editar | editar còdic]Cristal violeta: És el colorant catiónico que penetra en totes les cèlules bacterianes, tant Gram positives com Gram negatives, a través de la paret bacteriana.
Lugol: És un compost format per yodo en equilibri en yodur de potassi i siluterio, els quals estan presents per a solubilizar el yodo. Açò fa que el cristal violeta es fixe en major intensitat. El yodo entra en les cèlules i forma un complex insoluble en solució acuosa en el cristal violeta.
Mescla d'alcohol: Servix per a realisar la decoloración, ya que en la mateixa el complex yodo/cristal violeta és soluble; les bactèries Gram positives no es decoloran, mentres que les bactèries Gram negatives sí.
Safranina: S'utilisa per a fer una tinción de contrast que posa de manifest les bactèries Gram negatives. Al final del protocol, les bactèries Gram positives es voran blava-violeta i les bactèries Gram negatives roges o roses.
Mecanisme de la tinción de Gram
[editar | editar còdic]- La diferència entre Gram positiu (+) i Gram negatiu (–) es deu provablement a la naturalea física de les seues parets celulars.
- El peptidoglicano actua com a barrera de permeabilidad, evitant la pèrdua de cristal violeta.
- Es creu que el decolorante etanol o cetona en les Gram positives (+) contrau els poros del gros peptidoglicano, retenint el cristal violeta, mentres succeïx lo contrari en el fi peptidoglicano de les Gram negatives.
Bactèries resistents a la Tinción de Gram
[editar | editar còdic]Les següents bactèries de naturalea gram positiva s'teñir com gram negatives:
- Mycobacterias (estan encapsuladas).
- Mycoplasmas (no tenen paret).
- Formes L (pèrdua ocasional de la paret).
- Protoplastos i esferoplastos (eliminació total i parcial de la paret, respectivament).
Recomanacions per a la tinción de Gram[9]
[editar | editar còdic]Per a obtindre una bona làmina és necessari prendre en conte algunes precaucions, tant per a la preparació del frotis com en l'observació al microscopi.
1.- Estés: es deu tindre en conte que l'estés en la làmina en el cultiu bacterià (mostra) deu ser fi, de lo contrari no serà visible en el lent del microscopi; és dir, que les estructures no es podran evidenciar.
2.- Fixació: si no hi ha una correcta fixació del cultiu (mostra), és provable que les cèlules bacterianes es perguen durant el procés de fixació.
3.- No perdre de vista el lloc a on està la mostra, colocar de manera correcta el portaobjetos, i de la mateixa forma una volta que la làmina està en la platina del microscopi.
5.- Es deu observar en els diferents lents objectius, de manera que es puguen focalizar i diferenciar les estructures.
Tinción de Ziehl-Neelsen[10]
[editar | editar còdic]És una tècnica de tinción diferencial ràpida i econòmica. S'identifiquen microorganismes patógenos; va ser descrita per primera volta pels meges alemans, el bacteriólogo Franz Ziehl i el patólogo Friedrich Neelsen.
Fonament[11]
[editar | editar còdic]Les parets celulars de certs paràsits i bactèries contenen àcit grassos de cadena llarga que els conferixen la propietat de resistir la decoloración àcit-alcohol, despuix de la tinción en colorants bàsics; per açò li'ls denomina àcit-alcohol resistents, com per eixemple les micobacterias i els paràsits coccídeos. La coloració clàssica de Ziehl-Neelsen requerix calfament per a que el colorant travesse la paret bacteriana que conté ceres; en suspendre el calfament i gelar en aigua, es provoca una nova solidificació dels àcit grassos, de modo que el colorant ya no pot eixir de les bactèries.
Procediment per a la Tinción de Ziehl-Neelsen
[editar | editar còdic]- Hidratar i desparafinar els corts.
- Colocar àcit periòdic al 5% per 10 minuts.
- Llavar en aigua destilada.
- Agregar fucsina fenicada per 15 minuts.
- Decolorar en alcohol àcit al 1%.
- Llavar en aigua destilada.
- Posar la hematoxilina durant 10 minuts.
- Azulidificar en carbonat de liti.
- Deshidratar, aclarir i montar la mostra; la mostra pot ser histológica o citològica.
Tinción d'àcit-alcohol resistència[12]
[editar | editar còdic]Mycobacterium no s'unix fàcilment a colorants simples i cal teñir en un tractament més fort. Este tractament consistix en calfar una mescla de fucsina bàsica i fenol. Una volta que la fucsina ha penetrat en l'ajuda de la calor i el fenol, les cèlules àcit-alcohol resistents no es decoloran en una solució àcit-alcohòlica, permaneixent de color roig. Mentres que les bactèries no àcit-alcohol resistents es decoloran en la solució i s'teñir de blava de metileno (tinción de contrast).
Tinción de endosporas
[editar | editar còdic]La morfologia i localisació varien en l'espècie; poden ser esfèriques a elíptiques, en un diàmetro menor o superior al de la bactèria mare. En el método de Fulton, les endosporas s'teñir primer calfant les bactèries en vert de malaquita i es contratiñen en safranina. En els resultats es podran vore les endosporas teñir de color vert en cèlules de color rosa o roig.
Tinción d'estructures específiques
[editar | editar còdic]La tinción negativa revela la presència de càpsules al voltant de la bactèria. Per a realisar esta tinción es mesclen les bactèries en tinta chinenca o nigrosina i s'estén en una capa fina sobre un portaobjetos. En el microscopi es podrà observar que apareixen cossos més clars degut a que la tinta no penetra ni la cèlula ni la càpsula.
Tinción de flagelos
[editar | editar còdic]Per a que els flagelos siguen visibles en un microscopi és necessari aumentar la seua gruixa en mordientes tals com àcit tánico, alum de potassi, pararosanilina o fucsina àcida.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Processos bacteriològics». Consultat el 21 d'abril de 2010.
- ↑ Vizcarrondo, Milacres & Gutiérrez, Sofia. «Treballe pràctic Nº 6 MORFOLOGÍA I TINCIÓN DE LOS MICROORGANISMOS». Consultat el 17 de giner de 2017.
- ↑ Santambrosio, Eduardo (2009). Càtedra de Biotecnologia.
- ↑ Clavell, Pedrique de Aulacio, Luis, Magaly (1992). Micro biologia. Manual de Métodos Generals., Veneçola.
- ↑ Quistian Hilary. «Métodos i tècniques de tinción». Consultat el 21 de novembre de 2016.
- ↑ Universitat de Vigo. «Tècniques histológicas- Métodos de Fixació». Consultat el 21 de febrer de 2017.
- ↑ Vizcarrondo Milacres, Gutierres de Gamboa Sofia. «Morfologia i tincion dels micro-organismes». Consultat el 29 de novembre de 2016.
- ↑ Medigraphic.org.Consultat el 25 de novembre de 2016.
- ↑ Vizcarrondo, Milacres &Gutiérrez Sofia. «Treballe pràctic Nº 6 MORFOLOGÍA I TINCIÓN DE LOS MICROORGANISMOS». Consultat el 18 de giner de 2017.
- ↑ Rodríguez Evelyn, Gamboa María, Hernández Francisco, García Jorge (2005). Bacteriologia General: Principi i pràctiques de laboratori, Costa Rica.
- ↑ 2008.Consultat el 20 de giner de 2017.
- ↑ Troya Hafet. «Laboratori de microbiologia». Consultat el 1 de decembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tinción diferencial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.