Tinto hipsométricas
La tècnica de les tinto hipsométricas consistix en l'aplicació de distints colors en cartografia per a senyalar l'elevació del terreny, tècnica que pot utilisar-se conjuntament en les curves de nivell. Les tinto hipsométricas es poden utilisar be en rancs d'elevació per mig de bandes de distints colors o en distintes tonalitats d'un mateix color associades directament a les curves de nivell. Un esquema de colors convencional va des del vert obscur per a les depressió i els terrenys a menor altitut, passant per grocs i marrons per a altituts miges fins a grises i blanc per a les zones altes i els cims. Les tinto hipsométricas de mapes i globos terráqueos s'acompanyen normalment d'una tècnica similar de coloreado batimétrico, denominades tinto batimétricas,[1] per a transmetre la sensació de profunditat en els oceans, aplicant tons de blau per a representar les aigües someras com les plataformes continentals i els tons més obscures les grans profunditats.
Història
[editar | editar còdic]En el seu mapa d'Itàlia central realisat entorn a 1503, Leonardo dona Vinci va introduir en la cartografia l'us de color per a senyalar canvis d'elevació.
Difusió de les tinto hipsométricas
[editar | editar còdic]S'atribuïx a la firma de mapes escocesa John Bartholomew i Fill l'haver popularisat esta tècnica, fent del seu esquema de color el convencional: vert obscur per a les baixes altituts, passant per grocs i ocres, a marrons, grisos i blanc per a les majors elevació.
Utilitat
[editar | editar còdic]De manera anàloga a les imàgens en fals color, les tintes hipsométricas poden ajudar a fer més accessible l'informació geogràfica. No obstant alguns cartógrafos han sugerit que en ocasions s'ha recorregut a les tinto hipsométricas en fins purament decoratius, en lloc de tindre un propòsit informatiu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fernández Fernández (2010). «1», Geografia, Madrit: Centre d'Estudis Ramón Areces, p. 51. ISBN 978-84-8004-960-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tintas hipsométricas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.