Anar al contingut

Tmutarakan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tmutarakan

Tmutarakán ([tmʊtərɐˈkanʲ] en rus: Тмутарака́нь) és el nom que rep una antiga ciutat ubicada en la península de Tamán, en l'actual krai de Krasnodar, que controlava l'estret de Kerch entre el mar Negra i el mar de Azov.

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom de Tmutarakán sorgix d'una reconstrucció del turc: Taman–Tarkan —«ciutat de tarkan tамаn»—,[1] ciutat medieval identificada en assentaments d'eixa época sobre la delta del riu Kubán, en el territori de l'actual stanitsa de Таmа́n. En l'antiguetat el lloc de Tmutarakán estava situada la ciutat greco-sindia de Hermonasa.[1]

Història

[editar | editar còdic]

En el VII els jázaros varen edificar la ciutat fortificada de Tamatarkha sobre les ruïnes del chicotet assentament grec de Hermonasa, fundat per colon de Mitilene o tal volta jonios[2] prop de la més important ciutat de Fanagoria. Les fonts àraps la mencionen com Samkarsh al-Yahud, "Samkarsh la judeua", senyalant aixina una majoria de població judeua.

Fortificada en una sòlida muralla de rajola i presumint d'un conte port, Samkarsh va ser una gran ciutat de mercaders, controlant gran part del comerç del Nort d'Europa en l'Imperi bizantí i el Caucas septentrional. La seua població estava composta per grecs, armenis, russos, judeus, osetios, lezguinos, georgianos i cherquesos. Despuix de la conquista de l'imperi jázaro per Sviatoslav I de Kiev a mitan de el X, un chicotet principat jázaro judeu es va establir en la regió de Tamán, de manera que Tmutarakán tal volta va poder haver actuat com a capital del mateix.

Mstislav de Chernígov va ser el príncip de Tmutarakán entre els anys 988 i 1036, durant que el seu regnat una primera iglésia en pedra va ser edificada i posada baix l'advocaació de Theotokos, les ruïnes del qual són encara visibles en l'actualitat. En el XII la ciutat va quedar aïllada del restant de la Rus de Kiev per les tribus cumanas, la qual cosa va originar el paulatí decliu de la ciutat. L'última menció data d'un pergamí de 1378.

Les ruïnes de Tmutarakán varen ser descobertes en 1792, quan un granger local va trobar una pedra en una inscripció que narrava cóm el príncip Gleb havia medit el braç de mar des de Tmutarakán fins a Kerch en 1068. Les excavacions en el lloc es varen desenrollar a lo llarc de tot el XIX.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 В. Н. Чхаидзе. «Тму­то­ро­ка́нь» (en ru). Gran Enciclopèdia Soviètica. Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2019. Consultat el 26 d'octubre de 2022.
  2. Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen (2004). «Àrea de la mar Negra», An inventory of archaic and classical poleis (en en), Nova York: Oxford University Press, pp. 945. ISBN 0-19-814099-1.


Referències

[editar | editar còdic]