Tollo
Es denomina tollo a una depressió o hondonada del terreny en zones de caràcter càrstic o d'un atre tipo. El Diccionari Enciclopèdic Salvat definix a tollo com a clot en la terra, i en León i Salamanca, fanc, fango, mentres que en Aragó se li crida aixina a un toll format per les aigües de pluja. I a tolla (veu de provable orige celta) la definix com tremedal encharcado per les aigües subterrànees.[1] És el nom de numeroses partides en la Comunitat Valenciana. Este tipo de depressió es forma moltes voltes per l'aparició d'una espècie de sumidero, que en el llenguage geomorfològic es denomina poljé en lo que les aigües de pluja que s'arrepleguen en el mateix passen a formar part de les aigües subterrànees. En alguns casos, este tipo de hondonadas es forma per raons tectónicas, com en el cas de les zones falladones.
Este terme no es llimita a les zones a on es parla valencià o català i també es pot trobar en atres àrees a on es parla castellà: és el cas del Tollo, chicoteta depressió junt al riu Magro (i provablement formada per este riu) en la pròpia entrada d'Utiel des de l'autopista A-3 per mig del carrer dels Héroes del Tollo. I també en Vega de Liébana (Cantàbria) un dels caserius del qual es diu, precisament, Tollo. Aixina mateix, un dels barrancs afluents del Cabriel en el Parc natural de les Hoces del riu Cabriel, es diu Barranc del Tollo Guisopo.
En alguns casos, este nom s'ha indicat (en valencià) com Toll, la qual cosa és incorrecte. És el cas de la partida del Toll, molt prop del corral del Granotar, en el terme municipal de Catadau, que apareix en este nom en l'edició de 1985 del mapa de Llombay a escala 1:25.000 (746-II, 28-29, del Mapa Topogràfic Nacional). I en el mateix mapa pot vore's un lloc denominat El Toll, pero en el terme municipal de Llombay, uns centenars de metros a l'est d'un atre lloc anomenat La Foieta. És el cas de que la paraula toll, en valencià, és correcta pero té un atre significat (profunditat o nivell de les aigües), mentres que tollo té el significat que ací s'ha descrit. I lo curiós és que en edicions anteriors del full 746 del Mapa Topogràfic Nacional apareix, en estos i atres casos, com tollo.
La partida del Tollo en el terme municipal de Catadau
[editar | editar còdic]Esta partida es troba al peu de la Serra del Caballón, en el seu alvertent oriental, a voltes denominada serra de la Colaita, que és el nom del punt més elevat de la mateixa. Dita serra està formada per margas compostes per calcàrea casi pura encara que pot contindre una miqueta d'argila en les seues parts menys expostes a la meteorización i/o erosió, com és freqüent en les regions calcáreas. La vora oriental d'esta serra està tallat per una falla evidenciada per facetes triangulars que tallen les chicotetes serres i valls travesseres que baixen cap a l'est i surest (Full 746 del Mapa Geològic d'Espanya). En un d'estes valls s'ha format una acumulació de sediment de cert tamany (blocs, vores rodades i grava) en disminuir bruscament la pendent, per lo que la corrent d'aigua esporàdica formada per la pluja troba fàcil eixida cap a l'exterior a través d'una espècie de sumidero en eixa acumulació de sediment de gran tamany, els quals formen una depressió tancada que és lo que es coneix com tollo.
La partida El Tollo en el terme municipal de Alborache
[editar | editar còdic]Prop del riu Magro, entre Alborache i Macastre hi ha una partida que es diu El Tollo
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari Enciclopèdic Salvat. Barcelona: Salvat Editors, 1967 (12ª edició) tom 11, pp 746-747
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tollo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.