Anar al contingut

Tomba de Maimónides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tomba de Maimónides

Segons la tradició judeua, la tomba de Maimónides (Plantilla:Lang-he translit. Kever ha-Rambam) es troba ubicada en la zona central de Tiberíades, sobre la costa oest del mar de Galilea, en Israel. Maimónides havia fallit en Fustat, Egipte el 20 de decembre de 1204, a on es creu va ser sepultat durant un breu lapsus de temps abans de ser traslladat i rebre sepultura en Tiberíades.[1]

La tomba de Maimónides és un dels llocs més importants de pelegrinage judeu en Israel, i una de les atraccions turístiques més populars de Tiberíades. En el mateix complex funerari també estan sepultats els rabinos Yochanan ben Zakai, un tanaim del periodo del Segon Temple, i Isaiah Horowitz, un místic dels sigles XVI-XVII.

Llegendes

[editar | editar còdic]

Es conten numeroses llegendes sobre la sepultura de Maimónides. Segons la tradició judeua, els seus ossos es varen colocar durant una semana en un chicotet altar a on ell solia estudiar i curar persones. Mentres que hi ha els qui creuen que els seus ossos mai varen eixir d'Egipte, uns atres creuen que el lloc de la sepultura permanent és en la costa oest de la mar de Galilea, a on es troba emplaçada en l'actualitat la ciutat de Tiberíades. Una atra llegenda diu que un grup de beduinos que estaven disposts a atacar el corteig fúnebre mentres travessava el desert "es varen agarrar el cap de vergonya" en el moment de donar-se conte de que era el funeral del home que els havia cuidat a ells i les seues famílies sense demanar res a canvi, i per lo tant varen decidir formar una guàrdia protectora per a la processó en el seu viage a Galilea.[2]

Una atra llegenda va ser arreplegada per Joseph ben Isaac Sambari, un croniste judeu-egipcíac de el XVII, que provablement va viure entre 1640 i 1703. En un dels seus llibres, Sambari conta una anècdota sobre les persones que portaven el seu cos cap a la mar de Galilea per a la seua sepultura permanent, segons la qual, aparentment es varen oblidar un os d'un dels seus dits del peu en la sinagoga Maimónides, que fins a llavors era denominada sinagoga dels judeus occidentals (tunecinos). Posteriorment, una de les persones que va transportar el cos va somiar que un home sapient d'Egipte li recordava l'os oblidat. L'os del dit del peu va ser recobrat i es va enterrar al costat del cos.[3]

Lloc de la tomba

[editar | editar còdic]
Tomba de Maimónides segons un mapa de 1930.

Les primeres fonts que indiquen que Maimónides va ser enterrat en Tiberíades és el historiador àrap Al-Qifti (1172-1248),[4] i la seua opinió està corroborada per una gran cantitat de cròniques d'entre els sigles XIII i XV. El primer que va qüestionar este fet va ser Samuel Shullam, qui va escriure que "està enterrat en Tiberíades o, com alguns diuen, està enterrat en la Tomba dels Patriarques en Hebrón".[5] La majoria d'erudits moderns coincidixen que Maimónides està enterrat en Tiberíades, encara que Armand Kaminka va declarar que el seu cos mai va abandonar Egipte.[6]

El rabino Ya'akov Moshe Toledà va comprar els terrenys al voltant de la tomba en 1920, passant a propietat judeua.

Excavacions israelites

[editar | editar còdic]
Tomba de Maimónides en 2023.

A finals de 1955 el Ministeri de Servicis Religiosos d'Israel va començar a excavar en el lloc funerari, descobrint-se més enterrament dels esperats al voltant de la tomba de Maimónides. A pesar dels descobriments, el Departament de la Companyia de Carreteres Nacionals d'Israel va continuar les obres, lo que va provocar les protestes dels ciutadans i de les comunitats religioses judeues del país. Varen aplegar voluntaris de Neturei Karta que es turnaban durant el dia per a protegir les tombes i evitar que els treballadors governamentals i arqueòlecs s'acostaren als restants. També voluntaris de Bnei Brak es varen unir als anteriors i varen celebrar manifestacions en Tiberíades per a atraure a l'opinió pública.

Quan un dels tractors del govern va colpejar la tomba de Isaiah Horowitz, els voluntaris varen obligar al conductor a abandonar la zona. Despuix d'este colp a la tomba, el govern es va vore obligat a suspendre les obres en el complex funerari.

Més vesprada, es va erigir una gran estructura metàlica sobre la zona funerària, simbolisant una corona i indicant el gran respecte cap a Maimónides en la tradició judeua.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. The Life of Maimonides
  2. Leonard S. Kravitz and Kerry M. Olitzky (October 1999). Moses Maimonides, UHAC Press, USA, pp. 129.
  3. Dov Noy, Donen Ben-Amos, Ellen Frankel, Arkhiyon ha-sipur ha-ʻamami be-Yiśraʼel (October 2006). Folktales of the Jews: Tals from the Sephardic dispersió, The Jewish Publication Society, p. 63.
  4. Ibn al-Qifti (1903). Tarikh al-Hukama, Dieterich.
  5. «יוחסין השלם - זכות, אברהם בן שמואל (page 283 of 381)». hebrewbooks.org. Consultat el 2024-04-18.
  6. «הארץ - (page 75 of 162)». beta.hebrewbooks.org. Consultat el 2024-04-18.


Referències

[editar | editar còdic]