Tomis
Tomis va ser la ciutat capital de Moesia Inferior, en la costa occidental del Ponto Euxino, pròxima a Bizancio, i correspon a l'actual Constanza, en Romania. Va ser una colónia grega fundada per Mileto en el VI a. C.
Història
[editar | editar còdic]El seu nom es vol fer derivar de la reina Tomiris dels masagetas, un dels pobles escitas, pero és més coneguda per haver segut el lloc de desterro del famós poeta romà Ovidio, qui va pagar allí en pena d'exili perpetu la famosa imprudència del carmen et error. No se sap el motiu del seu exili, potser perque va participar en rituals adivinatorios sobre el destí d'Augusto o perque coneixia els escarceos amorosos de Julia la Major, la filla d'Augusto. El cas és que allí va compondre les seues famoses Tristes i Pónticas, fallint als 60 anys, en l'any 17.
Plinio el Jove va enumerar a Tomis entre les ciutats més belles del Ponto. Pero les descripcions de Ovidio són menys halagüeñas. Parla d'ella com una alvançada en els confines del món, en una regió salvage i estèril, a on es gela fins a la mar durant els interminables hiverns i gravita sempre l'amenaça dels bandolers bàrbars, que aprofiten el Danubio gelat per a les seues incursions. Ovidio va ser a Tomis en un moment en que la situació del baix Danubio era particularment tensa. La ciutat era encara modesta i solament adquiriria importància en la creació de la província romana, convertint-se en el major centre portuari del mar Negra, mentres s'obstruïa llentament el embarcadero d'Istria, pels depòsits d'arena acumulats pel Danubio.
Tomis, en la segona mitat de el III, va conéixer una fase de decliu com a conseqüència de les guerres cròniques contra els godos i carpianos (o carpios) que danyaven greument la Moesia Inferior.
Pero en el IV era de nou una ciutat floreciente, capital de la província reorganisada per Diocleciano i centre d'un vast tràfic marítim.
Arqueologia
[editar | editar còdic]
Tomis no és molt coneguda des del punt de vista urbanístic i monumental, pero la seua prosperitat està atestada per l'alt nivell artístic, pels numerosos elements de decoració arquitectònica i fragments epigràfics pertanyents a edificis públics, per una floreciente indústria del vidre i pel pomposo títul de Metròpoli del Ponto, en la que està indicada en les inscripcions.
D'excepcional valor per al coneiximent de la cultura ciutadana ha segut un descobriment casual de 1962: un depòsit de 22 escultures de marbre amagades en el moment en el que el cristianisme es va convertir en religió de l'Imperi romà, pero esculpidas molt abans, entre els sigles II i III.
Entre les obres més significatives figura l'estàtua de li Fortuna de Tomis, una majestuosa deesa en la cornucopia. Als seus peus, un vell en corona torreada que mira cap a ella, recolzant-se en una proa de nau, representa la personificació del mar. L'obra, barroca en la concepció i en l'estil, mostra l'influència de les tendències artístiques del Àsia Menor.
Singular és una estàtua de serp en cap de gos i cabellam humà que representa al miraculós Glicón, que va tindre en el II un cult molt difòs en Àsia Menor, naixcut d'un increible frau: un charrador havia tingut l'idea d'exhibir una serp domesticada, fent-la passar per una encarnació d'Esculapio.
De el IV data un gran edifici comercial en terrats, tret a la llum en l'àrea del port, al com proporcionava una perspectiva monumental. El primer terrat, que estava al nivell dels molls, i la segona, donaven accés a una série d'estàncies abovedadas usades com a depòsit de mercaderies, que constituïen les fonamentacions del terrat superior. Esta, situada al nivell del camí, estava pavimentada en tota la seua extensió (més de 200 m²) en un mosaic policromado de motius vegetals i geomètrics prou elaborats, repartits entre una franja de rebanc i un camp central en registres. El grandiós complex, freqüentat fins a l'invasió ávara de el VII, testimonia l'acreixcuda importància de Tomis despuix del trasllat de la capital de l'Imperi a la propenca Bizancio.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tomis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.