Toms d'autocefalia de l'Iglésia de Grècia
El toms patriarcal i sinodal del 29 de juny de 1850 (en griego: Πατριαρχικός και Συνοδικός Tόμoς της κθ΄ Ioυνίoυ 1850) és un toms (decret) oficial del Patriarcat Ecuménico de Constantinopla que va otorgar l'autocefalia d'iure a l'Iglésia ortodoxa de Grècia, llavors autocéfala de facto. Va ser publicat pel patriarca ortodox Ántimo IV de Constantinopla, i seguix cronològicament a la denominada Primavera dels Pobles.[1]
Història
[editar | editar còdic]Declaració d'autocefalia per part de Grècia
[editar | editar còdic]La decisió de crear un Regne de Grècia independent de les tres grans potències del moment (l'Imperi britànic, l'Imperi rus i el Regne de França), concretada en el Tractat de Constantinopla (1832), va plantejar un dilema a la societat patriarcal i religiosa grega: si existix una Iglésia de Grècia independent o l'Estat independent estén la jurisdicció eclesiàstica del Patriarcat Ecuménico de Constantinopla.[2]
El govern va declarar autocéfala a l'Iglésia de Grècia en 1833, en una decisió política del regentes bavars que actuaven en nom del rei Otón, que era menor d'edat. Esta decisió va pertorbar la política grega durant décades, ya que les autoritats reals varen assumir un control cada volta major.
Firma del toms
[editar | editar còdic]Finalment, el Patriarcat Ecuménico de Constantinopla es va decidir per un compromís que ratificava la nova realitat: el Patriarcat Ecuménico va acceptar concedir la autocefalia a l'Iglésia de Grècia per mig d'un toms datat el 29 de juny de 1850.
Conseqüències
[editar | editar còdic]La decisió del Patriarcat Ecuménico de concedir la autocefalia a l'Iglésia de Grècia va marcar un punt d'inflexió en les relacions entre el Regne de Grècia i els grecs, per una part, i l'Imperi otomà i els fanariotas, per una atra. En segon pla, va afectar directament a les relacions búlgar-gregues, separant definitivament als dos pobles en l'àmbit històric, i catalizó el denominat despertar nacional búlgar i la lluita per l'independència de l'Iglésia búlgara,[3] conduint finalment al cisma búlgar, despuix del qual es va condenar l'etnofiletisme del que s'acusava als búlgars.[4][5]
El Mont Athos, Creta, Macedònia, Tracia i les illes orientals del Egeo varen permanéixer baix el Patriarcat Ecuménico.
D'acort en la llei grega del 9 de juliol de 1852, este toms va ser consagrat en la llegislació grega seguint l'eixemple dels estats protestants, a on el cap de l'Estat és oficialment un pastor espiritual.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ἀνακήρυξις τοῦ Αὐτοκεφάλου τῆς Ἐκκλησίας τῆς Ἑλλάδος, 29 Ἰουνίου 1850. Consultat el 8 de maig de 2023.
- ↑ ΠΑΤΡΙΑΡΧΙΚΟΣ ΚΑΙ ΣΥΝΟΔΙΚΟΣ ΤΟΜΟΣ. Consultat el 8 de maig de 2023.
- ↑ La querella entre l'iglésia búlgara i la grega (en búlgar). "Kultura" 29 d'abril de 2010. Consultat el 8 de maig de 2023.
- ↑ Nikolaos-Nikodemos Anagnostopoulos, The development of the Ecclesiology and the Political Theology of the Ecumenical Patriarchate of Constantinople and the Autocephalous Greek Orthodox Church in response to Muslim Christian relations in the contemporary context of modern Greece and Turkey until 2014 [1] archivat en Wayback Machine., PhD thesis, Heythrop College, Universitat de Londres, 2015, p. 106.
- ↑ Beginning of the History of the Greek Church in the 19th Century (en búlgar). Consultat el 8 de maig de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tomos de autocefalia de la Iglesia de Grecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.