Torón (Isòtop)

El torón (Tn), és un isòtop radiactiu del gas noble radón (²²⁰Rn). Es forma com a part de la série de desintegració del tori (²³²Th), coneguda com la série de desintegració del tori-232. El torón té un número atómico de 86 i el seu número másico és 220. La seua vida mija és molt curta, aproximadament 55,6 segons, lo que llimita la seua concentració en l'ambient. A pesar d'açò, juga un paper significatiu en la radiactivitat natural i en estudis relacionats en la geologia i la salut ambiental.

En l'actualitat, s'estan portant a terme diversos estudis sobre este isòtop com a indicador d'imminents terremots, ya que es pot registrar la seua senyal sense interferències ambientals, a diferència per eixemple del propi radón, que també mostra auments anómals abans d'un terremot pero que no obstant pot ser influenciat per atres factors. cal mencionar un estudi realisat en Coreja del sur en l'any 2015, en el qual es va poder observar picos de torón abans del terremot de Tohoku-Oki en 2011, sugerint que el método combinat dels isòtops de torón i radón podria ser útil per a predir terremots si s'aplica en rets de monitoreo globals.

Propietats físiques i químiques

El torón compartix les característiques químiques d'atres gasos nobles, sent químicament inerte. No obstant, per la seua radiactivitat, no es troba en grans cantitats en el mig ambient. El torón es genera en la naturalea com a resultat de la desintegració del tori-232, un element radiactiu que es troba en les roques i minerals de la corfa terrestre. La cadena de desintegració que ho produïx seguix els següents passos:

1. Tori-232 (²³²Th) → Emissió alfa → Radi-228 (²²⁸Ra)
2. Ràdio-228 → Emissió beta → Actini-228 (²²⁸Ac)
3. Actini-228 → Emissió beta → Tori-228 (²²⁸Th)
4. Tori-228 → Emissió alfa → Torón (²²⁰Rn)

El torón, a la seua volta, es descompon ràpidament en poloni-216 (²¹⁶Po) per mig de l'emissió de partícules alfa, un procés caracterisat per la lliberació d'energia en forma de radiació. Açò succeïx per l'inestabilitat inherent del núcleu del torón, que ho du a transformar-se en un núcleu més estable en la série de desintegració del tori. La desintegració alfa consistix en l'expulsió d'una partícula alfa (composta per dos protones i dos neutrons), lo que reduïx el número másico del núcleu en quatre unitats i el seu número atómico en dos. Açò ocorre en un interval de temps promig igual a la seua vida mija, que és d'aproximadament 55,6 segons. Per la seua curta duració, el torón té un alcanç llimitat abans de desintegrar-se, lo que explica la seua baixa acumulació en l'ambient.

Impacte en la salut i aplicacions científiques

Archiu:Radon (Element - 86) 1.jpg

Mineral en radón atrapat en el seu interior.

Encara que el torón és radiactiu, la seua breu vida mija llimita significativament el seu temps d'exposició potencial als sers humans. No obstant, com a part de la família del radón, pot contribuir a la radiactivitat natural en interiors quan es llibera des del sol o els materials de construcció. Ya que el torón emet radiació alfa, el seu potencial perill per a la salut depén de la seua inhalació. No obstant, per la seua ràpida desintegració, els riscs associats són menors en comparació a atres isòtops del radón. Les regulacions ambientals solen centrar-se més en el radón-222, pero el monitoreo del torón pot ser rellevant en regions en alts nivells de tori.

En l'investigació científica, el torón té aplicacions en estudis geològics, a on s'utilisa per a rastrejar l'emissió de gasos radiactius en el subsol; en el control ambiental, ya que la seua presència ajuda a monitorear la radiactivitat natural en certes regions; i en medicina nuclear, encara que no és comuna, el seu estudi pot contribuir a entendre processos radiactius aplicables a la salut.