Torii
Un torii (鳥居?) és una porta japonesa tradicional, que sol trobar-se a l'entrada d'un santuari sintoísta. Simbòlicament marca la transició de lo mundà a lo sagrat, per això també es troben dins del mateix. Es poden vore també en els mapes i en les carreteres japoneses, a on menuts icons de torii senyalen la localisació del santuari.
La primera aparició de portes torii en Japó es pot localisar de manera confiable a lo manco en el periodo mig de Heian; es mencionen en un text escrit en 922. El torii de pedra més antic existent va ser construït en el sigle XII i pertany a un santuari Hachiman en la prefectura de Yamagata. El torii de fusta més antic existent és un ryōbu torii (vore descripció a continuació) en el santuari Kubō Hachiman en la prefectura de Yamanashi construït en 1535.
Les portes Torii es feyen tradicionalment de fusta o pedra, pero hui en dia també poden estar fetes de formigó armat, coure, acer inoxidable o atres materials. Per lo general, són bermellones sense pintar o pintats en un llindar superior negre. Els santuaris de Inari solen tindre molts torii perque aquells que han tingut èxit en els negocis a sovint donan en agraïment un torii a Inari, kami de la fertilitat i l'indústria. Fushimi Inari-taisha en Kyoto té mils de tals torii, cada u en el nom del donant.
Etimologia
[editar | editar còdic]
El torii, una porta d'entrada erigida en l'accés a cada santuari sintoísta, pot derivar-se de la paraula índia torana. Si ben el terme indi denota una porta d'entrada, els caràcters japonesos es poden traduir com "percha de pardal".[1]
L'antiga arquitectura de l'entrada sagrada ___protected_title_0___ índia ha influït en l'arquitectura de l'entrada en tota Àsia, especialment a on el budisme es va transmetre des de l'Índia; Les portes d'enllaç paifang chinenques,[2][3] les portes torii japoneses,[2][4] les portes d'enllaç coreanes Hongsalmun,[5] i Sao Ching Cha en Tailàndia[4] s'han derivat de la ___protected_title_1___ índia. Les funcions de tots són similars, pero generalment diferixen en funció dels seus respectius estils arquitectònics.[6][7] Segons varis erudits, la vasta evidència mostra cóm els torii, tant etimològica com arquitectónicamente, es varen derivar originalment de la torana, una porta ceremonial sagrada independent que marca l'entrada a un recint sagrat, com un temple o santuari hindú-budiste, o ciutat.[8][9][10][11][12][13][14] Bernhard Scheid es pregunta si els ___protected_title_2___ existien en Japó abans del budisme o si varen aplegar en ells des de l'Índia.[15]
Usos
[editar | editar còdic]La funció d'un torii és marcar l'entrada a un espai sagrat. Per esta raó, el camí que conduïx a un santuari sintoísta (sandō) casi sempre està a horcajadas entre un o més torii, que són, per lo tant, la forma més fàcil de distinguir un santuari d'un temple budiste. Si el sandō passa per baix de múltiples torii, l'exterior d'ells es diu ichi no torii (一の鳥居, primer torii). Els següents, més propencs al santuari, se solen cridar, en orde, ni no torii (二の鳥居, segon torii) i sant no torii (三の鳥居, tercer torii). Atres torii es poden trobar més adins del santuari per a representar nivells creixents de santitat a mida que un s'acosta al santuari interior (honden), núcleu del santuari. Ademés, per la forta relació entre els santuaris sintoístas i la família imperial japonesa, també hi ha un torii front a la tomba de cada emperador.
En el passat, el ___protected_title_0___ també va deure usar-se en l'entrada dels temples budistes.[15] Inclús hui en dia, un temple tan prominent com el Shitennō-ji d'Osaka, fundat en 593 per Shōtoku Taishi i el temple budiste construït per l'estat més antic del món (i del país), té un ___protected_title_1___ a horcajadas entre una de les seues entrades.[4] (El torii de fusta original es va cremar en 1294 i després va ser reemplaçat per un de pedra). Molts temples budistes inclouen un o més santuaris sintoístas dedicats al seu ___protected_title_2___ tutelar ("Chinjusha"), i en eixe cas un torii marca l'entrada al santuari. Benzaiten és una deesa sincrética derivada de la divinitat índia Sarasvati, que unix elements tant del sintoísmo com del budisme. Per esta raó, les sales dedicades a ella es poden trobar tant en els temples com en els santuaris, i en abdós casos, front a la sala, hi ha un ___protected_title_3___. La pròpia deesa a voltes es representa en un ___protected_title_4___ en el cap.[4] Per últim, fins al periodo Meiji (1868-1912), els ___protected_title_5___ s'adornaven habitualment en plaques en sutras budistes.[16]
Yamabushi, ermitaños ascéticos de les montanyes japoneses en una llarga tradició com a poderosos guerrers dotats de poders sobrenaturals, a voltes usen com a símbol un torii.[4]
El torii també s'usa a voltes com a símbol de Japó en contexts no religiosos. Per eixemple, és el símbol del Regiment de la Força de Seguritat del Cos de Marines i del 187.º Regiment d'Infanteria, 101.ª Divisió Aerotransportada i d'atres forces nortamericanes en Japó.[17]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Shôzô Yamaguchi, Frederic De Garis and Atsuharu Sakai, 1964, We Japanese: Miyanushita, Hakone, Fujiya Hotel, Page 200.
- ↑ 2,0 2,1 Albert Henry Longhurst (1992). The Story of the Stūpa, Asian Educational Services, p. 17. ISBN 978-81-206-0160-4.
- ↑ Joseph Needham, Science and Civilization in China, Vol 4 part 3, p137-138
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Scheid, Bernhard. «Religion in Japan» (en de). Torii. University of Vienna.
- ↑ A.H. Longhurst (1995). Story Of The Stupa, Asian Educational Services, pp. 17–. ISBN 978-81-206-0160-4.
- ↑ Ronald G. Knapp (2000). Chinenca's old dwellings, University of Hawaii Press, p. 85.
- ↑ (2010) Frommer's China, Frommers, p. 435. ISBN 0-470-52658-0.
- ↑ 1987, Tenri Journal of Religion, Issue 21, Page 89.
- ↑ Louis Fredric, 2002, Japan Encyclopedia, page 986.
- ↑ Atsuharu Sakai, 1949, Japan in a Nutshell: Religion, culture, popular practices. Page 6.
- ↑ Parul Pandya Dhar, 2010, The Toraṇa in the Indian and Southeast Asian Architecture, page 295.
- ↑ Fosco Maraini, 1960, Ore giapponesi, Interpretive description of modern Japan by an Italian linguist and photographer who spent many years there, page 132.
- ↑ Parul Pandya Dhar, 2010, The Toraṇa in the Indian and Southeast Asian Architecture, Page 295.
- ↑ Torii-A DOORWAY INTO THE JAPANESE SOUL
- ↑ 15,0 15,1 Scheid, Bernhard. «Einleitung: Religiöse Bauten in Japan». Religion-in-Japan. University of Vienna.
- ↑ Bocking, Brian (1997). A Popular Dictionary of Shinto, Routledge. ISBN 978-0-7007-1051-5.
- ↑ DefenseLINK News: Revised Helmet Patch Immortalizes World War II Troops
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.