Torre Blanca (Albarracín)
3007.jpg)
La Torre Blanca (també, Torre de Donya Blanca),[1] forma part del recint defensiu de les muralles de Albarracín, província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó, Espanya).
Va ser declarada monument nacional junt en el restant del conjunt de fortificacions d'Albarracín en resolució: 03/06/1931 Publicació: 04/06/1931. Forma part del conjunt històric-monumental de la ciutat de Albarracín.
Història
[editar | editar còdic]La Torre Blanca s'alça sobre l'extrem sur del meandre escarpado del riu Guadalaviar, just al costat de la Iglésia de Santa María. Formava part del triàngul defensiu de la ciutat junt en el Alcázar i la Torre del Andador. Se supon construïda sobre una antiga torre musulmana ya que en les últimes excavacions arqueològiques es varen trobar restants ceràmics d'orige àrap. La present torre apareix referenciada en el XIII durant l'época del señorío de Albarracín. En el XVII es va transformar en biblioteca del convent de dominicos que ocupava l'actual cementeri, i del que també formava partix la contigua Iglésia de Santa María. En l'any 2001 és restaurada per la Fundació Santa María de Albarracín, recuperant la seua fisonomia defensiva original per a dedicar-la en l'actualitat a sala d'exposicions.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una important torre de planta quadrada que alcança els 18 metros d'altura en grossos murs de mampostería i en incrustaciones de menudes escorias de ferro. La porta està orientada al nort, a més de huit metros d'altura sobre el sol exterior com és habitual en les torres defensives i no de vigilància, per a garantisar aixina la defensa en cas de sege.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Patrimoni Arquitectònic, 2017, p. Cita web.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre Blanca (Albarracín)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.