Tossal de Tara
El tossal de Tara (en inglés: Hill of Tara, en gaèlic: Cnoc na Teamhrach, Teamhair o Teamhair na Rí, "El tossal dels reis") és una allargada elevació calcàrea d'escassa altitut, situada prop del riu Boyne i que s'estén entre Navan i Dunshaughlin, en el comtat de Meath, en la província de Leinster d'Irlanda. Conté un elevat número d'antics monuments, i és famosa per ser la sèu del Árd Rí Éireann (el Rei suprem d'Irlanda).
Monuments antics
[editar | editar còdic]
En el cim del tossal, cap al nort del cerro, s'ubica la fortificació de l'Edat del Ferro coneguda com Ráith na Rig (la Fortalea dels Reis, també coneguda com el Recint Real), en casi 1000 m de circumferència. Les estructures més destacades en el seu interior són dos ráth (anells erigits en pedres) tangentes, coneguts com Teach Chormaic (la Casa de Cormac) i Forradh (l'Assent Real). En el centre del Forradh s'erigix la destacada Pedra en Peu, que és una de les pedres que se sol interpretar com Lia Fáil, la Pedra del Destí, en la qual eren coronats els Grans Reis d'Irlanda. Cap al nort dels anells es troba una chicoteta tomba de corredor neolítica, coneguda com Dumha na nGiall (el Montícul dels Rehens), que data de l'any 2000 a. C. aproximadament.
Cap al nort, just a l'exterior dels llímits del Ráith na Rig, hi ha un anell en tres terraplens conegut com Ráith na Seanadh (l'Anell dels Sínodo). Les excavacions en este lloc han recuperat materials romans datats entre els sigles I i III d. C. Alguna cosa més al nort destaca una estreta i allargada estructura rectangular, coneguda com la Sala del Convit (Banqueting Hall), si ben sembla ser una avinguda ceremonial que conduïx cap al lloc, i dos estructures conegudes com les Trincheres en Pendent (Sloping Trenches) i el Fort de Gráinne (Gráinne's Fort).
Cap al sur del Recint Real yacer un anell conegut com Ráith Laoghaire (el Fort de Laoghaire), a on es diu que està enterrat el rei epónimo en posició vertical. Mija milla al sur del Tossal de Tara hi ha una atra fortificació coneguda com Rath Maeve, el fort de la llegendària regna Medb, que és associat habitualment a Connacht, o atribuït també a la menys coneguda figura llegendària de Medb Lethderg, que està associat a Tara.
Importància de Tara
[editar | editar còdic]Durant molts sigles, els historiadors han tractat de desentranyar els misteris de Tara, i han sugerit que des de l'invasió celta de l'illa fins a l'invasió de Richard de Clare en 1169, el Tossal de Tara va ser el centre polític i espiritual de l'illa. Degut a que la història i l'arqueologia d'Irlanda no estan ben coordinades, les teories arqueològiques, sobre les troballes recents, sugerixen que la completa història del Tossal de Tara està llunt de conéixer-se en la seua totalitat.
El paper més conegut del Tossal de Tara en la història d'Irlanda és com l'assent dels reiés d'Irlanda fins a el VI, paper que pot estendre's fins a el XII encara que sense el seu primerenc esplendor. A pesar de tot, l'importància del Tossal de Tara precedix al periodo cèltic, si ben no s'ha demostrat que Tara fora un lloc destacat de forma contínua des del Neolític fins a el XII.
La disputa prèvia dels erudits sobre l'importància inicial de Tara va alvançar quan els arqueòlecs varen identificar els monuments i edificis pre-cèltics, datant-los en el Neolític, fa uns 5000 anys. Una d'eixes estructures, el Montícul dels Rehens, posseïx un curt passadiç que està alineat en la posada de Sol del 8 de novembre i del 4 de febrer, que són les dates en les que se celebraven les antigues festes cèltiques de Samhain i Imbolc.
Una teoria que pot explicar l'esplendor del Tossal de Tara abans de l'etapa celta és l'història llegendària que senyala a Tara com la capital dels Tuatha Done Danann, els habitants precélticos d'Irlanda. Quan els celtes varen establir la seua sèu en el tossal, esta es va convertir en el lloc des d'a on els reis de Meath varen governar l'illa en un estatus casi diví. En el cim del tossal s'empina la mencionada Lia Fáil, la pedra del destí, a on els reis irlandesos eren coronats; la llegenda sugerix que la pedra devia rugir tres voltes si l'aspirant al tro era el verdader rei. Junt a l'influència política com a capital, Tara sembla haver conservat una influència religiosa que va ser disminuint per la llabor de Sant Patricio. Existix una tomba, localisada prop del tossal, que se senyala com la sepultura del rei Lóegaire, qui fora l'últim rei pagà d'Irlanda.
Durant la rebelió irlandesa de 1798 els United Irishmen (Irlandesos Units) varen establir un campament en el tossal, pero varen ser atacats i derrotats per les tropes britàniques el 26 de maig de 1798 en la denominada batalla de Tara Hill. La Lia Fáil va ser moguda per a marcar les tombes de 400 rebels que varen morir en el tossal aquell dia. En el XIX el membre del Parlament Daniel O'Connell va invitar a realisar una demostració política en el Tossal de Tara, que va atraure a un milló de persones, la qual cosa senyala l'importància permanent d'aquell tossal.
Controvèrsia en el traçat de la carretera nacional M3
[editar | editar còdic]Està proyectat que el traçat de la carretera nacional M3 passe prop de la vall de Tara-Skryne, passant a solament 1,2 km del Tossal de Tara. El desenroll del seu traçat està generant importants crítiques, si ben el proyecte sembla anar avant, a pesar de les protestes.
L'advocat medioambientalista Vincent Salafia està portant a terme accions llegals per a detindre les obres. El 4 de juliol de 2005 el Tribunal Suprem va concedir permís per a procedir a la revisió judicial de la decisió del Ministre de Mig ambient, Patrimoni i Govern Local, Dick Roche. Per a més informació en este sentit, vore ací.
Curiositats
[editar | editar còdic]- El tossal apareix en la série animada ¡Jakers! Les aventures de Piggley Winks.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]En anglés:
- La Tossal de Tara en Irlanda Megalítica
- Pedres d'Irlanda - Tara
- Tara en Móns Antics
- Fotografies aérees dels monuments
- Patrimoni d'Irlanda, Tara
- Irlanda Mítica
En espanyol:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colina de Tara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.