Tríptic de la Vanitat terrenal i la Salvació eterna

Tríptic de la Vanitat terrenal i la Salvació eterna

La Mort, el Món i el Dimoni.

El Tríptic de la Vanitat terrenal i la Salvació eterna, forma un políptico alegórico del pintor flamenc Hans Memling, de cap a 1485. L'obra en total posseïx sis panels (tres en cada costat), les dimensions del qual són de 20 cm x 13 cm cada u. Es conserven els panels separats en el Musée dones Beaux-Arts, en Estrasburc.

L'obra mostra el mestrage de Memling a el hora de tractar temes alegóricos i morals, una atra especialitat ya present en gravats i miniaturas que va escomençar a eixecutar-se també sobre taula a mitan de el XV, apreciades per comitentes cults i erudits familiarizados en el seu intrincado simbolisme. Provablement Memling va obtindre molts encàrrecs d'este tipo, pero seus solament s'han conservat est, un díptic la Alegoria del verdader amor i un panel en una Alegoria de la Castitat.

Es tracta d'un tríptic pintat per abdós parts, pensat per a la meditació davant la seua contemplació obert, des de tots els ànguls i cares. En la part frontal, el panel central mostra una dòna nueta de peu i en els laterals respectivament la Mort i el Dimoni. En el revers, apareix Crist en Majestad en el central i en els laterals, un escut d'armes i una caseta en una calavera.

El panel central en la dòna nueta mirant-se a un espill de mà és la personificació de la Vanitat, tal com es popularisarà més alvance.<ref name=triptico > Es tracta d'un nuet integral, alguna cosa extremadament rar en l'art contemporàneu, i molt eròtic. La jove du el llarc cabellam solt en una fina diadema enjoyada que destaca junt en les sandalias que calça, mostrant-se sense el menor pudor, una alegoria de la Vanitat i la Luxúria. Als seus peus hi ha tres gossos, un grifón a l'esquerra que habitualment representa el matrimoni i l'amor conjugal, i a la dreta darrere dos llebrers jugueteando, simbolisant la luxúria. Al fondo, un camí frondós i un molí, insinuant el camí del pecat. El fet d'otorgar a esta figura la posició central és molt nova.

En el panel esquerre apareix la Mort, com un cadàver esquelètic, en que els seus genitals hi ha un sapo, figura demoníaca, que es correspon en els genitals de la dòna en el panel central. La posició exacta es desconeix, pero es presupon que era la taula esquerra per la posició de la sinuosa banderola que porta. El seu fondo negre, de peu sobre un terreny àrit en un sepulcro obert i ossos escampats, contrasta en el verdor exuberante de la taula de la Vanitat.

En el panel dret, el Dimoni en ales de rat penat i traces animalescos, simbolisa la Condenación, espentant en els seus peus terminats en garres als condenats al fòc i les fauces de la Boca de l'Infern.

Crist en Majestad, blasón i calavera.

Per l'atre costat, en el panel central Crist en Majestad, coronat i en el orbe del Món, sobre un fondo dorat de Glòria, rodejat per quatre àngels músics en cada cantó. En el panel esquerre, sobre fondo vert l'escut d'armes de la família boloñesa Loiani, indicant que el comitente pertanyia a esta família. En el panel dret, en una caseta simulada, una calavera groguenca similar a la de la seua Sant Joan Batiste de Munich. Baixe ella es llig inscrita sobre la paret una referència a Crist com Salvador del Món.