Tròpic
Tròpic prové dellatí tropĭcus, i este del grec τροπικός [tropikós], que significa ''regrés''.[1] El pla horisontal en el que es produïx el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol es coneix com a pla de l'eclíptica. Ya que l'eix de rotació de la Terra no és perpendicular al pla de l'elíptica, l'intersecció d'este pla en l'esfera no coincidix en el pla equatorial terrestre. Dins de la regió tropical es complix que a lo manco un dia a l'any el Sol està en lo més alt del cel (l'altura del Sol en el seu cenit és 90° en lo que són punts subsolares). La latitut màxima a la que la eclíptica curta a l'esfera terrestre és de 23° 26′ 14″ N i 23° 26′ 14″ S (en 2015); per lo que els parals que passen per estes latitut tenen una rellevància especial i li'ls coneix com:
Zona intertropical
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zona intertropical.
La regió compresa entre els dos tròpics es coneix com zona intertropical, tórrida o tropical, encara que la primera denominació tendix a reemplaçar a les dos últimes en benefici de l'exactitut; des del punt de vista biogeográfico, els tròpics poden estendre's més allà dels parals de Càncer i Capricornio, v. gr., la península de la Florida en els Estats Units yacer en els subtrópicos (latitut major a 23° 26′ N), pero estaja moltes espècies característiques dels tròpics del Nou Món, en part per l'efecte atemperante del clima que brinda la corrent del Golf. Igualment, les valls mig i baix del riu Paraná són subtropicals, pero formen part de la regió biogeográfica neotropical que inclou la Patagonia i demés regions australs del continent. De la mateixa forma, i en sentit invers, també els climes secs de les zones subtropicals (immediatament al nort del tròpic de Càncer o al sur del tròpic de Capricorn) poden estendre's dins de la zona intertropical en les costes occidentals dels continents. Estes observacions es justifiquen pel fet de que les llínees dels tròpics constituïxen un concepte matemàtic (geomètric, més pròpiament), mentres que els conceptes de clima o de la biogeografía, són netament geogràfics i la latitut a penes és un dels cinc factors que modifiquen estos conceptes.
Locucions
[editar | editar còdic]Els círculs polars
[editar | editar còdic]Són els parals que es troben a 66° 33′ al sur o al nort respecte a l'Equador, a on els rajos del sol apleguen de forma oblicua fent que en esta latitut es produïxquen 24 hores seguides d'obscuritat o llum una volta a l'any, aumentant fins al màxim de 6 mesos de llum o obscuritat seguits en els Pols (90° nort i 90° sur). Les latitut 66° 33′ 46″ N i 66° 33′ 46″ S corresponen respectivament als círculs polars àrtic i antàrtic.
Característiques generals
[editar | editar còdic]La zona intertropical humida és un món en molta pluja, la qual cosa és bo per a l'agricultura. Tota esta zona tropical ocupa el 20 % de la terra emergida, representant el 40 % de la terra útil per al ser humà, i acull a alguna cosa més del 40 % de la població mundial, encara que en una desigual distribució en el territori.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari Enciclopèdic Salvat. Barcelona: Salvat Editors, tom 12, p. 104, 1967.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trópico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.