Anar al contingut

Tractat desigual

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Treaty of Nankin.jpg
Tractat desigual


Tractats desiguals és un terme que fa referència a la calitat de condicions en els que varen ser firmats certs tractats entre varis Estats del Est d'Àsia i potències estrangeres en el XIX. Encara que principalment és usat per a referir-se als firmats per la dinastia Qing de China, també varen ser desiguals els tractats firmats pel Shogunato Tokugawa de Japó i la dinastia Joseon de Coreja.[1] Dits tractats varen ser firmats durant el XIX i principis de el XX, periodo en el qual eixos Estats varen ser incapaços de resistir les pressions militars i econòmiques de les potències occidentals.

Història

[editar | editar còdic]

China i algunes potències estrangeres varen firmar el primer tractat desigual al començ de la primera guerra de l'Opi (1839-1842). Despuix de la consegüent derrota dels Qing, China va tindre que firmar més tractats en els britànics, els qui els varen obligar a obrir varis dels seus ports al comerç estranger, permetent al mateix temps als cristians residir i evangelizar lliurement.

El terme «tractat desigual» no es va amprar fins a principis de el XX, encara que molts chinencs varen notar en anterioritat la inequïtat en els térmens dels tractats. En molts casos, efectivament, es va obligar a China a pagar onerosas indemnisacions de guerra, a obrir ports per al comerç, a cedir territoris (com l'illa d'Hong Kong i la península de Kowloon que varen caure en mans del Regne Unit) i també a fer vàries concessions de sobirania a estrangers.

Quan el comodoro nortamericà Matthew Perry va impondre l'obertura de Japó en 1854, este país va ser impulsat ràpidament a firmar tractats similars als que havia subscrit China. Poc temps despuix va succeir lo mateix en Coreja. Paradòxicament, el primer «tractat desigual» de Coreja no va ser en Occident, sino en Japó, que, usant les tàctiques occidentals, va forçar a Corea a obrir les seues portes al comerç en l'estranger en 1876.

Estos tractats desiguals varen ser vencent paulatinament. Japó va ser el primer país en lliurar-se de les seues traves a mitan de la década de 1890, quan el resultat de la primera guerra sino-japonesa va convéncer a molts en Occident de que Japó realment estava interessat en formar part de les «nacions civilisades». Per a China i Corea, l'espera va ser molt més llarga. Finalment, molts dels tractats desiguals en China es varen abolir durant la Segona Guerra Mundial, quan la República de China, encapçalada per Chiang Kai-shek, va resultar victoriosa i va ingressar com a membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides.

Els tractats desiguals chinencs varen prescriure casi completament solament despuix de l'entrega d'Hong Kong en 1997 (promesa en 1984, lo que va permetre el diàlec entre Deng Xiaoping i els britànics), en l'excepció de Macau i els territoris ocupats pel Imperi rus (Manchuria Exterior). Els de Corea en els imperis europeus es abrogaron tan pronte com 1910, quan esta es va convertir en colónia japonesa.

China

[editar | editar còdic]

En China, el terme "tractat desigual" va començar a utilisar-se a principis de la década de 1920 per a descriure els tractats històrics, encara imposts a la llavors República de China, que es varen firmar durant el periodo de temps que el sinólogo nortamericà John K. Fairbank va caracterisar com el "sigle dels tractats", que va començar en la década de 1840.[2]


En evaluar l'us del terme en el discurs retòric des de principis de el XX, l'historiador nortamericà Dong Wang senyala que "encara que la frase ha segut àmpliament utilisada durant molt temps, carix no obstant d'un significat clar i inequívoc" i que "no hi ha acort sobre l'número real de tractats firmats entre China i països estrangers que deurien contar-se com a desiguals".[2] No obstant, en l'àmbit de la erudición historiográfica chinenca, la frase ha segut típicament definida per a referir-se als molts casos en els que China va ser efectivament obligada a pagar grans cantitats de reparacions financeres, obrir ports per al comerç, cedir o arrendar territoris (com Manchuria Exterior i China Nort-occidental Exterior (incloent Zhetysu) al Imperi rus, Hong Kong i Weihaiwei al Regne Unit, Guangzhouwan a França, Territori arrendat de Kwantung i Taiwan al Imperi de Japó, la Concessió de la Baïa de Jiaozhou al Imperi alemà i el territori de concessió en Tianjin, Shamian, Hankou, Shanghái, etc.), i fer vàries atres concessions de sobirania a esferes d'influència estrangeres, despuix d'amenaces militars.[3]

El sinólogo chinenc-nortamericà Immanuel Hsu afirma que els chinencs consideraven desiguals els tractats que varen firmar en les potències occidentals i Rússia "perque no varen ser negociats per nacions que es tractaren entre sí com a iguals, sino que es varen impondre a China despuix d'una guerra, i perque invadien els drets sobirans de China... lo que la reduïa a un estatus semicolonial".[4]

El primer tractat calificat posteriorment de "desigual" va ser la Convenció de Chuenpi de 1841, negociada durant la primera guerra de l'Opi. El primer tractat entre China i el Regne Unit calificat de "desigual" va ser el Tractat de Nankín de 1842.[3]

Despuix de la derrota de la China Qing, els tractats en Gran Bretanya varen obrir cinc ports al comerç exterior, a l'hora que permetien als misionero estrangers, a lo manco en teoria, residir dins de China. Els residents estrangers en les ciutats portuàries podien ser jujats per les seues pròpies autoritats consulars en lloc de per el sistema jurídic chinenc, aplicant un concepte denominat extraterritorialidad.[3] En virtut dels tractats, el Regne Unit i els Estats Units varen establir el Tribunal Suprem Britànic per a China i Japó i el Tribunal dels Estats Units per a China en Shanghái.

Resentiment chinenc despuix de la Primera Guerra Mundial

[editar | editar còdic]

Despuix de la Primera Guerra Mundial, la consciència patriòtica en China es va centrar en els tractats, que varen passar a ser àmpliament coneguts com "tractats desiguals". El Partit Nacionaliste i el Partit Comuniste varen competir per a convéncer al públic de que el seu enfocament seria més eficaç.[3] Alemània es va vore obligada a posar fi els seus drets, l'Unió Soviètica els va cedir i Estats Units va organisar la Conferència de Washington per a negociar-los.[5]


En acabant de que Chiang Kai-shek declarara un nou govern nacional en 1927, les potències occidentals varen oferir ràpidament el seu reconeiximent diplomàtic, lo que va despertar l'ansietat en Japó.[6] El nou govern va declarar a les Grans Potències que China havia segut explotada durant décades baix tractats desiguals, i que el temps de tals tractats havia terminat, exigint que renegociaren tots ells en igualtat de condicions.[7]

Cap al final dels tractats desiguals

[editar | editar còdic]

Despuix de la Rebelió dels Bóxers i la firma de l'Aliança Anglo-Japonesa de 1902, Alemània va començar a replantejar-se la seua política cap a China. En 1907, Alemània va propondre un acort trilateral germà-chinenc-nortamericà que mai va aplegar a materialisar-se. Aixina, China va entrar en la nova era de posar fi als tractats desiguals el 14 de març de 1917, quan va trencar les relacions diplomàtiques en Alemània, posant fi aixina a les concessions que havia otorgat a eixe país, i China va declarar la guerra a Alemània el 17 d'agost de 1917.[8]

En començar la Primera Guerra Mundial, estos actes varen anular el tractat desigual de 1861, lo que va supondre el restabliment del control chinenc sobre les concessions de Tianjin i Hankou. En 1919, les negociacions de pau de posguerra no varen conseguir tornar els territoris de Shandong, anteriorment baix control colonial alemà, a la República de China. Despuix de determinar-se que les forces japoneses que ocupaven eixos territoris des de 1914 podrien conservar-los en virtut del Tractat de Versalles, el delegat chinenc Wellington Koo es va negar a firmar l'acort de pau, sent China l'únic membre de la conferència que va boicotejar la cerimònia de la firma. Àmpliament percebut en China com una traïció a les contribucions del país en temps de guerra per part dels atres membres de la conferència, la reacció interna despuix del fracàs en la restauració de Shandong causaria el colapse del gabinet del govern de Duan Qirui i donaria lloc al Moviment del 4 de Maig.[9][10]

El 20 de maig de 1921, China va conseguir en el tractat de pau germà-chinenc (Deutsch-chinesischer Vertrag zur Wiederherstellung dones Friedenszustandes) un acort diplomàtic que es va considerar el primer tractat igualitario entre China i una nació europea.[11]

Molts dels atres tractats que China considera desiguals varen ser derogats durant la segona guerra sino-japonesa, que va començar en 1937 i es va integrar en el context més ampli de la Segona Guerra Mundial. En entrar en guerra en l'atac a Pearl Harbour, China es va convertir en un important aliat en l'esforç bèlic i es va pressionar al Congrés d'Estats Units per a que posara fi a l'extraterritorialidad nortamericà en decembre de 1943. Alguns eixemples significatius varen sobreviure a la Segona Guerra Mundial: Els tractats relatius a Hong Kong varen seguir en vigor fins al traspasse d'Hong Kong en 1997, encara que en 1969, per a millorar les relacions chinenc-soviètiques a raïl de escaramuzas militars a lo llarc de la seua frontera, la República Popular China es va vore obligada a reconfirmar el Tractat de Aigun de 1858 i el Tractat de Pequín de 1860.

Llistat dels principals tractats desiguals imposts a China

[editar | editar còdic]
en el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
en el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
en els Estats Units
en França
en els Regnes Units de Suècia i Noruega
en l'Imperi rus
en l'Imperi rus
en Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, Imperi Rus, França i Estats Units
en Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, Imperi rus i França
en l'Imperi britànic
en l'Imperi rus
en França
en Portugal
en Japó
en l'Imperi rus
en el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
en Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, Imperi rus, França, Estats Units, Japó, Alemània, Itàlia, Imperi austrohúngaro, Bèlgica, Espanya i Països Baixos
en l'Imperi britànic
en Japó
en el Japó

Llistat dels majors tractats desiguals imposts a Japó

[editar | editar còdic]
en Estats Units
en el Regne Unit
en els Estats Units, Regne dels Països Baixos, Regne de Prusia, Imperi britànic, Imperi colonial francés
en Estats Units
en el Regne Unit
en el Regne de Prusia
  • Tractat d'Amistat i Comerç Austro-Japonés (日墺修好通商航海条約) (1868)
en l'Imperi austrohúngaro
en el Regne d'Espanya

Llistat dels majors tractats desiguals imposts a Corea

[editar | editar còdic]
en Japó
en els Estats Units
en els Estats Units
  • Tractat sino-coreà (regles de comerç i comunicació Joseon-Quing) (조청상민수륙무역장정 (朝淸商民水陸貿易章程)) (1882)
en la dinastia Qing
en l'Imperi alemà
en el Regne Unit
en l'Imperi rus
en Regne d'Itàlia
en Japó
en l'Imperi colonial francés
en l'Imperi austrohúngaro
en el Regne de Bèlgica
en el Regne de Dinamarca
en Japó
en Japó
en Japó
en Japó
en els Estats Units
en Japó
  • Tractat Japó-Corea (제3차 한일협약 (第三次韓日協約) (정미조약 (丁未條約))) (1907)
en Japó
en Japó

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Unequal Treaties with China» (en en).
  2. ↑ 2,0 2,1 Wang, Dong. (2005). Els tractats desiguals de China: Narrating National History. Lanham, Maryland: Lexington Books. pp. 1-2. ISBN 9780739112083.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Dong Wang, Chinenca's Unequal Treaties: Narrating National History (Lanham, Md.: Lexington Books, 2005).
  4. ↑ Hsu, Immanuel C. I. (1970). The Rise of Modern China. New York: Oxford University Press. p. 239. ISBN 0195012402.
  5. ↑ Akira Iriye, After Imperialism: La busca d'un nou orde en Extrem Orient, 1921-1931 (Cambridge: Harvard University Press, 1965; Reimpreso: Chicago: Imprint Publications, 1990), passim.
  6. ↑ Akira Iriye, After Imperialism: The Search for a New Order in the Far East, 1921-1931 (Cambridge: Harvard University Press, 1965; Reimpreso: Chicago: Imprint Publications, 1990), passim.
  7. ↑ CHINA: Notes nacionalistes.
  8. ↑ Andreas Steen: Deutsch-chinesische Beziehungen 1911-1927: Vom Kolonialismus zur "Gleichberechtigung". Eine Quellensammlung. Berlín, Akademie-Verlag 2006, S. 221.
  9. ↑ Dreyer, June Teufel (2015). El sistema polític de China. Routledge. p. 60. ISBN 978-1-317-34964-8
  10. ↑ "Moviment del Quatre de Maig". Encyclopædia Britannica.
  11. ↑ Andreas Steen: Deutsch-chinesische Beziehungen 1911-1927: Vom Kolonialismus zur "Gleichberechtigung". Eine Quellensammlung. Berlín, Akademie-Verlag 2006, S. 221.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Auslin, Michael R. (2004). Negotiating with Imperialism: The Unequal Treaties and the Culture of Japanese Diplomacy. Cambridge: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-01521-0; OCLC 56493769
  • OCLC 300287988
  • Nish, I. H (1975). "Japan Reverses the Unequal Treaties: The Anglo-Japanese Commercial Treaty of 1894". Journal of Oriental Studies. 13 (2): 137–146.
  • Perez, Louis G (1999). Japan Menges of Age: Mutsu Munemitsu & the Revision of the Unequal Treaties. p. 244.
  • Ringmar, Erik (2013). Lliberal Barbarism: The European Destruction of the Palace of the Emperor of China. New York: Palgrave Macmillan.
  • Wang, Dong (2003). "The Discourse of Unequal Treaties in Modern China". Pacific Affairs. 76 (3): 399–425.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tractat_desigual&oldid=812359»