Transliteración dels jeroglífics

Transliteración dels jeroglífics, en egiptologia, és el procés que permet editar un text, d'escritura jeroglífica, hierática o demótica, utilisant símbols alfabètics o lletres, de tal modo que a cada u d'estos símbols corresponga un jeroglífic –o el seu equivalent en hierático o demótico– i viceversa. Este procés facilita l'edició de texts i la comprensió dels escrits; per eixemple: quan no es pot incloure dibuixos o fotografies, o quan els caràcters són complexos.

És important fer notar la diferència entre transcripció i transliteraació d'un text. La transcripció intenta reproduir la pronunciació de les paraules mentres que la transliteraació trasllada fidelment el text en ajuda de lletres, o símbols, d'un atre sistema d'escritura. Per eixemple, el nom del fundador de la Dinastia XXII d'Egipte és transliterado com «ššnq» pero transcrito com Sheshonq en castellà, Shoshenq en anglés, Sjesjonk en neerlandés i Scheschonq en alemà.

Els nostres coneiximents sobre la fonètica del Antic Egipte són molt incomplets, l'immensa majoria de les transcripcions d'esta llengua són de naturalea teòrica. Els egiptòlecs generalment es recolzen en la transcripció per a les publicacions científiques en finalitat no llingüística.

Transliteraciones convencionals

Encara que la transliteraació és un element essencial de l'egiptologia, no existix un sistema unificat de transcripció per a l'escritura jeroglífica, hierática, o demótica. Sembla que hi ha tantes transcripcions com a egiptòlecs, pero, en realitat, hi ha varis sistemes similars que es poden considerar convencionals.

Els egiptòlecs utilisen preferentment el sistema de Sir Alan Gardiner, que data de 1927 (1.ª edició de la seua Gramàtica Egipcíaca). Molts germanófonos preferixen en canvi el d'Erman i Grapow, descrit en Wörterbuch der aegyptischen Sprache (Diccionari de la llengua egipcíaca, Adolf Erman i Hermann Grapow 1926-1953), com a diccionari de referència.

Certs egiptòlecs utilisen l'Alfabet Fonètic Internacional o API per a la transcripció i intenten acostar-se aixina a una transcripció adequada, particularment Wolfgang Schenkel (en Crònica d'Egipte, Brusseles, no 125 (1988)), el sistema de la qual de transcripció és utilisat sobretot en Alemània i en atres països germanófonos. Una atra proposta, de Thomas Schneider (2003), encara més pròxima a el API, a penes es va impondre. La principal crítica a estos dos sistemes és que donen l'impressió d'una exactitut científica respecte a la pronunciació de l'idioma egipcíac, pero els coneiximents en esta àrea són molt llimitats. Ademés, estos sistemes reflectixen la pronunciació teòrica del egipcíac mig, i no de la llengua antiga o la més recent.

Transliteraciones informàtiques

Transliteraciones utilisant ASCII

En l'accés a l'informàtica es va plantejar el problema d'escriure texts jeroglífics per mig de sistemes informàtics. Al no posseir els teclats els caràcters fonètics utilisats pel sistema de transcripció científica, va ser necessari trobar una alternativa que utilisara solament les lletres llatines del còdic ASCII, sense signes diacrítics. Aixina és com en 1984, una transcripció que ampra sol caràcters ASCII va ser proposta per un grup d'egiptòlecs, en una reunió titulada «Taula redona d'informàtica i egiptología», publicada en 1988 (Buurman, Grimal, i al., 1988). És el sistema que es coneix baix el nom de «Manual de codificació», o MdC, que té com a títul: Inventari dels signes jeroglífics en vistes al seu pas al món informàtic: Manual de codificació dels texts jeroglífics en vistes al seu pas a l'ordenador.

Ademés de permetre una transcripció simple dels jeroglífics en signes alfabètics, el sistema del Manual de codificació permet també codificar senyes visuals, com la composició espacial dels jeroglífics (no s'escriuen els jeroglífics de manera llineal, sino agrupats), l'orientació, solape, o algunes parts danyades en certs jeroglífics. És el sistema utilisat, a voltes, una adaptació de varis software especialisats en escritura informàtica de jeroglífics, tals com WinGlyph, MacScribe, Inscriu, Glyphotext, o WikiHiero.

El MdC utilisa una codificació doble: una codificació bijectif que fa correspondre a cada jeroglífic un còdic únic (de la «llista de Gardiner») i una codificació parcial que permet utilisar la transcripció del grafies més corrents. Per eixemple, b servix per a codificar <ferixc>D58</ferixc> , pronunciat b, la referència numèrica de la qual és D58.

Transliteraciones utilisant Unicode

La tecnologia Unicode fa possible escriure texts egipcíacs utilisant una tecnologia adaptada i creada per a l'ocasió, sense poder utilisar caràcters donats, com en este cas. No obstant, tres caràcters no estan inclosos en l'especificació Unicode 4.0, pero han segut proposts per a Unicode 4.1. Són els caràcters denominats alef (representat en mayúscula per <Ȝ> Unicode O+021C, i en minúscula per <ȝ> Unicode O+021D), yodh (representat per <ỉ> Unicode O+1EC9) i ayin (representat per <ˁ> Unicode O+02C1). Notar que la lletra mayúscula que correspon a <ẖ> està disponible solament baixe forma descomposta (i.i. H Mayúscula + subrallat), lo que implica en l'estat actual de la tècnica i el resultat depén molt de les fonts i software utilisat.

És este us que repetix la codificació de Gardiner (més les mayúscules) i abandona a la de Grimal (principis de l'informatización d'a on un còdic purament ASCII, vore més dalt) que serà utilisat preferentment en les publicacions.

Caràcters especials Unicode (en valor UTF-8) utilisats

Caràcter	Nom	Unicode	UTF8
__________	______________________________	_______________	_______________
Ȝ	Latin capital letter YOGH	021C	C8 9C
ȝ	Latin small letter YOGH	021D	C8 9D
ˁ	Letter reversed glottal stop AYIN	02C1	CB 81
Ḥ	Latin capital letter H with dot below	1E24	E1 B8 A4
ḥ	Latin small letter with dot below	1E25	E1 B8 A4
Ḫ	Latin capital letter H with breu below	1E2A	E1 B8 AA
ḫ	Latin small letter H with breu below	1E2B	E1B8 AB
ẖ	Latin small letter H with line below	1E96	E1 BA 96
H̱	Latin capital letter H, Combining macron below	0048 0331	48 CC B1
Š	Latin capital letter S with caron	0160	C5 A0
š	Latin small letter S with caron	0161	C5 A1
Ḳ	Latin capital letter K with dot below	1E32	E1 B8 B2
ḳ	Latin small letter K with dot below	1E33	E1 B8 B3
Ṯ	Latin capital letter T with line below	1E6E	E1 B9 AE
ṯ	Latin small letter T with line below	1E6F	E1 B9 AF
Ḏ	Latin capital letter D with line below	1E0E	E1 B8 8I
ḏ	Latin small letter D with line below	1E0F	E1 B8 8F

Vore també

• Jeroglífics,
• Transcripció dels jeroglífics.

Bibliografia

Allen, James Paul. 2000. Middle Egyptian: An Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs. Cambridge: Cambridge University Press. Buurman, Jan, Nicolas-Christophe Grimal, Michael Hainsworth, Jochen Hallof, and Dirk van der Plas. 1988. Inventaire dones signes hiéroglyphiques en vue de leur saisie informatique: Manuel de codage dones textes hiéroglyphiques en vue de leur saisie sur ordinateur. 3rd ed. Informatique et égyptologie 2. Mémoires de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres (Nouvelle Série) 8. Paris: Institut de France. Erman, Adolf, und Hermann Grapow, 1926 - 1953. Wörterbuch der aegyptischen Sprache im Auftrage der deutschen Akademien. 6 vols. Leipzig: J. C. Hinrichs'sche Buchhandlungen. (Reprinted Berlin: Akademie-Verlag GmbH, 1971). Gardiner, Alan Henderson. 1957. Egyptian Grammar; Being an Introduction to the Study of Hieroglyphs. 3rd ed. Oxford: Griffith Institute. Hannig, Rainer. 1995. Großés Handwörterbuch Ägyptisch - Deutsch: die Sprache der Pharaonen (2800 - 950 v. Chr.). Kulturgeschichte der antiken Welt 64 (Hannig-Lexica 1). Mainz am Rhein: Éditeur Philipp von Zabern. Schenkel, Wolfgang. 1990. Einführung in die altägyptische Sprachwissenschaft. Orientalistische Einführungen. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft. Schneider, Thomas. 2003. "Etymologische Methode, die Historizität der Phoneme und dones ägyptologische Transkriptionsalphabet." Lingua aegyptica: Journal of Egyptian Language Studies 11:187 - 199.