Triangulum
Triangulum o el Triàngul és una chicoteta constelació del nort, que les seues tres estrelas més lluentes, de tercera i quarta magnitut, formen un triàngul casi isósceles. És una de les 88 constelacions modernes i també va ser una de les 48 llistades per Ptolomeo.
Les estreles blanques Beta i Gamma Trianguli, de magnitut aparents 3,00 i 4,00, respectivament, formen la base del triàngul i la groga-blanca Alfa Trianguli, de magnitut 3,41, el vèrtiç. Iota Trianguli és un notable sistema estelar doble, i hi ha tres sistema estelars en planetes coneguts situats en Triangulum. La constelació conté vàries galàxies, la més lluenta i propenca de les quals és la galàxia del Triàngul o Messier 33, membre del Grup Local. El primer cuásar observat, 3C 48, també es troba dins dels llímits de Triàngul.
No deu ser confosa en la constelació austral Triangulum Australe.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
Solament dos estreles de Triangulum posseïxen magnitut aparent inferior a 4. La més lluenta, β Trianguli —formalment cridada Alaybasan—[1] és una binaria composta per dos jagantes blanques, de tipo A8III i A3III, la separació mija del qual és de 0,33 ua;[2] el seu periodo orbital és de 31,39 dies en una òrbita marcadament excèntrica (ε = 0,53). La segona estrela més lluenta és α Trianguli, que rep el nom de Mothallah,[1] una binaria espectroscópica la component principal de la qual és una jaganta blanc-groga de tipo F5III.[3] L'estrela secundària és una estrela de molt baixa massa (equivalent al 11 % de la massa solar), sent el periodo orbital de sol 1,736 dies.[4] Una tercera estrela més alluntada completa el sistema,[5] que es troba a 63,3 anys llum del sistema solar.[6]
La tercera estrela que forma el triàngul que dona nom a la constelació és γ Trianguli (Apdu),[1] una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A1Vnn[7] 28 voltes més lluminosa que el Sol.[8]
A sol 35 anys llum de la Terra, Deltoton (δ Trianguli)[1] és també una binaria espectroscópica en un periodo de 10,0197 dies.[2] L'estrela principal és un anàlec solar de tipo espectral G0.5V[9] en una massa un 11 % menor que la del Sol,[2] mentres que la component secundària pot ser una nana de tipo K4V.[10]
Entre les variables de la constelació, X Trianguli és una binaria eclipsante en que el seu eclipse principal la seua lluentor disminuïx 2,72 magnituts, sent el periodo orbital del sistema 0,9715 dies. L'estrela primària té tipo espectral A5V i la secundària tipo G2IV.[11] Per una atra part, ι Trianguli —que rep el nom de Triminus—[1] és una estrela cuádruple constituïda per dos binarias espectroscópicas; la binaria principal és una variable elipsoidal rotante i una variable RS Canum Venaticorum en un periodo de 14,732 dies,[12] per lo que, sobre variable, rep també el nom de TZ Trianguli. XX Trianguli és una atra binaria espectroscópica en a on la seua variabilitat és deguda a l'existència d'una enorme taca estelar, major que el diàmetro del Sol, descoberta per mig d'imàgens Doppler[13] en la superfcie de la component visible, una jaganta de tipo K0III.
Es coneixen vàries estreles en Triangulum en planetes extrasolars. HD 9446 és una nana groga de tipo G5V en dos planetes les masses dels quals són, a lo manco, 0,7 i 1,7 voltes majors que la de Júpiter.
HD 13189 és una jaganta taronja en un planeta jagant o una nana marró, entre 8 i 20 voltes més massiu que Júpiter, que ampra 472 dies en completar una òrbita.[14]
La galàxia del Triàngul, també coneguda com M33, va ser descoberta per Giovanni Battista Odierna en el XVII.[15] Membre distant del Grup Local, es troba a uns 2,3 millons d'anys llum de distància, i en una magnitut de 5,8 és lo suficientment lluenta per a ser vista a simple vista en cels obscurs. En ser un objecte difuso, és difícil de vore baix cels contaminats per la llum, inclús en un telescopi chicotet o uns prismáticos, i es requerix poca potència per a vore-la. Es tracta d'una galàxia espiral en un diàmetro de 46 000 anys llum, per lo que és més chicoteta que la galàxia de Andrómeda i la Via Làctea. Una distància de menys de 300 kiloparsecs entre ella i Andrómeda recolza el hipòtesis de que és un satèlit de la galàxia major.[16] Es creu que va estar interactuant en ella a partir de les seues velocitats.[17] No obstant, les senyes astrométricos de Gaia semblen descartar la possibilitat de que M33 i la galàxia de Andrómeda estiguen en òrbita; si açò és correcte, M33 s'encamina cap a la seua primera trobada en la galàxia de Andrómeda.[18]
Dins de la constelació, es troba prop de la frontera de Piscis, 3,5 graus al oesnoroeste d'Alfa Trianguli i 7 graus al suroest de Beta Andromedae. Dins de la galàxia, NGC 604 és una regió H II a on té lloc la formació estelar.[19][20]
Ademés de M33, hi ha vàries galàxies NGC de magnituts visuals 12 a 14. Entre les més grans es troben la galàxia espiral de magnitut 12 NGC 925, de 10 arcminutos de llongitut, i la galàxia espiral barrada de magnitut 11,6 NGC 672, de 5 minuts d'arc de llongitut. Esta última està prop i sembla estar interactuant en IC 1727. Abdós estan separades per 88 000 anys llum i es troben a uns 18 millons d'anys llum.[22] Estes dos, més atres quatre galàxies nanes irregulars propenques, constituïxen el grup de NGC 672, i les sis semblen haver tingut un esclat de formació estelar en els últims dèu millons d'anys. Es creu que el grup està conectat a un atre grup de sis galàxies conegut com el grup NGC 784, cridat aixina per la seua galàxia principal, l'espiral barrada NGC 784. Junt en dos galàxies nanes aïllades, estes catorze semblen moure's en una direcció comuna i constituïxen un grup possiblement situat en un filament de matèria obscura.[23]
3C 48 va ser el primer cuásar observat, encara que la seua verdadera identitat no es va descobrir fins al cap de la de 3C 273 en 1963.[24] Té una magnitut aparent de 16,2 i es troba a uns 5 graus al noroest d'Alfa Triàngul.
Estreles principals
[editar | editar còdic]
- α Trianguli (Mothallah), és una binaria espectroscópica de magnitut 3,41, menys lluenta que β Trianguli.
- β Trianguli (Alaybasan), la més lluenta de la constelació en magnitut 3,00, una binaria formada per dos jagants blanques.
- γ Trianguli (Apdu), estrela blanca de magnitut 4,03.
- δ Trianguli (Deltoton), nana groga alguna cosa major que el Sol a sol 35 anys llum de distància.
- ε Trianguli, estrela doble formada per una estrela principal de magnitut 5,50 i una atra secundària de magnitut 11.
- ι Trianguli (Triminus, TZ Trianguli), sistema estelar cuádruple i estrela variable.
- 7 Trianguli, estrela blanca de la seqüència principal de magnitut 5,25.
- 13 Trianguli, nana groga en una antiguetat de més de 6500 millons d'anys, de magnitut 5,89.
- X Trianguli, binaria eclipsante de magnitut 9,00.
- XX Trianguli, variable RS Canum Venaticorum en una gran taca estelar en la seua superfície.
- UV Trianguli, variable Delta Scuti de magnitut 11,2.
- HD 9446, nana groga en dos planetes.
- HD 13189, jaganta taronja acompanyada d'una nana marró o un planeta jagant.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 30 de giner de 2026.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «A study of the physical properties of SB2s with both the visual and spectroscopic orbits».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.492(2)
- 2709–2721.ISSN 0035-8711.doi:10.1093/mnras/stz3616. Entrada de Beta Trianguli en VizieR
- ↑ «Spectroscopy of Early F Stars: γ Doradus Candidates and Possible Metallic Shell Stars».The Astronomical Journal.125(4)
- 2196–2214.doi:10.1086/368239.
- ↑ “Nearby stars of the Galactic disc and halo - IV” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 384 (1): 173–224. doi:. Bibcode: 2008MNRAS.384..173F.
- ↑ “Nearby Gaia DR2 Companions” . Research Notes of the AAS 2 (2): 56. doi:. ISSN 2515-5172. Bibcode: 2018RNAAS...2...56F.
- ↑ van Leeuwen, F.. “Validation of the new Hipparcos reduction”. Astronomy and Astrophysics 474 (2): 653–664. doi:. Bibcode: 2007A&A...474..653V.
- ↑ gam Tri -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ “Resolgau ALMA and SMA Observations of Nearby Stars (REASONS): A population of 74 resolgau planetesimal belts at millimetre wavelengths” . Astronomy and Astrophysics 693. doi:. Bibcode: 2025A&A...693A.151M.
- ↑ del Tri -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
- ↑ “Orbits of Small Angular Scale Binaries Resolgau with the Mark III Interferometer” . Astronomical Journal 110. doi:. Bibcode: 1995AJ....110..376H.
- ↑ (2020).The Astronomical Journal.160(3)
- aneu. 131.Consultat el 31 de giner de 2026.
- ↑ TZ Trianguli (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ A Giant Starspot on HD 12545. APOD (NASA)
- ↑ (2005).Astronomy and Astrophysics.437(2)
- 743-751.Consultat el 30 de març de 2021.
- ↑ “Les observacions de Hodierna sobre les nebuloses i la seua cosmologia” . Journal for the History of Astronomy 16 (1): 1-36. doi:. Bibcode: ...16....1F 1985JHA. ...16....1F.
- ↑ Pawlowski, Marcel S.. “Plans de galàxies nanes: el descobriment d'estructures simètriques en el grup local”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 435 (3): 1928. doi:. Bibcode: .1928P 2013MNRAS.435 .1928P.
- ↑ Brunthaler, Andreas (8 de agost 2005). “La distància geomètrica i el moviment propi de la galàxia del Triàngul (M33)”. Science 307 (5714): 1440-1443. doi:. PMID 15746420. Bibcode: 2005Sci...307.1440B.
- ↑ “First Gaia Dynamics of the Andromeda System: DR2 Proper Motions, Orbits, and Rotation of M31 and M33” . The Astrophysical Journal 872 (1): 24. doi:. Bibcode: 2019ApJ...872...24V.
- ↑ Plantilla:Cite APOD
- ↑ “A Search for "Dwarf" Seyfert Nuclei. III. Paràmetros espectroscópicos i propietats de les galàxies amfitriones” . Astrophysical Journal Supplement 112 (2): 315-390. doi:. Bibcode: 1997ApJS..112..315H.
- ↑ «Un duo distorsionat».
- ↑ Block, Adam (20 d'octubre de 2003). «NGC 672». National Optical Astronomy Observatory.
- ↑ Zitrin, Adi. “Els grups de galàxies NGC 672 i 784: proves de la formació i el creiximent de galàxies a lo llarc d'un filament propenc de matèria obscura”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 390 (1): 408-20. doi:. Bibcode: 2008MNRAS.390..408Z.
- ↑ Robertson, Peter (1992). Beyond Southern Skies: Ràdio Astronomy and the Parkes Telescope, Cambridge, Regne Unit: Cambridge University Press, p. 234. ISBN 0-521-41408-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triangulum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.