Anar al contingut

Triatoma gerstaeckeri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Triatoma gerstaeckeri (Triatoma gerstaeckeri)


Triatoma gerstaeckeri és una espècie de la família de les chinches assessines (Reduviidae), més específicament del gènero Triatoma (chinches besadores). És un important vector de Trypanosoma cruzi, l'agent causal de la malaltia de Chagas.[1][2]

T. gerstaeckeri habita des del suroest dels Estats Units (Nou Mèxic, Texas) fins al noreste de Mèxic.[3][4] A lo llarc del seu cicle de vida hemimetabólico, T. gerstaeckeri passa per tres etapes: ou, estadis de nimfa i adult.[5]

Característiques físiques

[editar | editar còdic]

T. gerstaeckeri alcança mides d'entre 20 i 30 mm de llarc quan està completament desenrollat.[3] És de color completament negre llevat per les seues llínees horisontals grogues fora del pronoto. La punta de les seues peces bucals té pèls, pero el restant de les peces bucals no. Presenta també pates llargues i estretes i un cap pla.[4] El primer segment de les seues antenes és més curt que el clípeo del cap de l'insecte. T. gerstaeckeri té tubèrculs en els costats, mentres que la part posterior és redona i molt arrugada. Les ales anteriors que cobrixen l'abdomen són de color negre, i la base de les mateixes són taronja groguenc.[3]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Triatoma gerstaeckeri habita principalment en ambients de clima sec, com el nort de Mèxic, el sur/centre de Texas i Nou Mèxic, a on hi ha molta vegetació achaparrada.[4] Atres espècies de Triatoma es troben en tot Estats Units.[6][7] En Texas, el 63% dels T. gerstaeckeri identificats es varen trobar prop de les cases. De 156 espècimen de T. gerstaeckeri analisats per a detectar la presència de Tripanozoma cruzi en Texas, el 55% estaven infectats. Per la seua banda, en Mèxic, el 94% dels T. gerstaeckeri identificats es varen trobar prop de cases.[8] Encara que en atres estudis estos percentages, específicament en Nou #León eren més baixos.[9]

Paper en la malaltia

[editar | editar còdic]

Triatoma gerstaeckeri és un reservorio del paràsit T. cruzi, causant de la malaltia de Chagas. Esta és una malaltia molt rellevant en el Hemisferi Occidental degut a que cada any es presenten al voltant de 56.000 nous casos d'esta malaltia i al voltant de 12.000 morts anuals causades per la mateixa.[2]


Cal tindre en conte que tots els artròpodes del gènero Triatoma que es alimenten de sanc són vectores de T. cruzi, per lo que estos números no són causats únicament per T. gerstaeckeri . La malaltia de Chagas es transmet quan un triatomino infectat defeca sobre o prop d'un hoste, lo que fa que el paràsit ingresse al cos de l'hoste, generalment a través del lloc d'una ferida. Per lo general, aixina és com es transmet el T. cruzi, pero també pot ocórrer durant la transfusió de sanc, la donació d'òrguens o el consum d'aliments o begudes contaminats. És important resaltar que el T. cruzi no es transmet directament per la picadura de les espècies hospedadoras.[2] Els hostes animals més comuns de T. gerstaeckeri són alguns rosegadors, pero també són comuns els mapaches, les zarigüeyas, els humans i els gossos.[2][6] No existix una vacuna per a la malaltia de Chagas, per lo que per a disminuir la prevalença de la malaltia, es deu llimitar la propagació de T. gerstaeckeri i atres insectes triatominos.[2]

Desenroll i cicle de vida

[editar | editar còdic]

Triatoma gerstaeckeri sofrix una metamorfosis gradual (desenroll paurometabólico), lo que significa que hi ha tres etapes en la seua cicle de vida: ou, nimfa i adult. Este cicle de vida tarda entre nou a catorze mesos. El cicle comença quan la femella posa ous. Els ous de T. gerstaeckeri són blancs quan es posen, pero es tornen de color rosa clar poc despuix. El ranc de pes dels ous és de 0,832 miligrams a 1,125 mg. La femella de T. gerstaeckeri posa més ous quan hi ha canvis de temperatura, pero un major percentage d'ous eclosiona si hi ha una temperatura constant. Les femelles posen ous durant tota la seua vida. Després, T. gerstaeckeri passa per una série de mudes. Cinc d'estes subetapas en el cicle de vida de T. gerstaeckeri es diuen estadis ninfales. El temps de desenroll per a totes les etapes és major quan baixen les temperatures. El temps promig de desenroll de l'ou fins al quint estadi per a T. gerstaeckeri a 27 graus centígrats és de 213,9 dies; en el ranc de temperatura de 18 a 30 graus centígrats estes mateixes etapes varen tardar un promig de 361,9 dies en desenrollar-se. El major percentage de nimfes varen mudar quan els seus menjars de sanc varen ser de mamífers, particularment fardes. L'aument de pes percentual de T. gerstaeckeri per l'alimentació en sanc és més alt durant el primer estadi. Després, T. gerstaeckeri es convertix en adult i els individus es aparean i reproduïxen per a començar el cicle novament.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond, i T. A. Dewey. «ADW: Triatoma gerstaeckeri: CLASSIFICATION». The Animal Diversity Web (online). Regents of the University of Michigan. Consultat el 2023-04-01.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Identification of Bloodmeal Sources and Trypanosoma cruzi Infection in Triatomine Bugs (Hemiptera: Reduviidae) From Residential Settings in Texas, the United States».Journal of medical entomology.50(5)
    1126–1139.ISSN 0022-2585.Consultat el 2023-04-01.
  3. 3,0 3,1 3,2 «The Triatominae (Hemiptera: Heteroptera: Reduviidae) of Veracruz, Mexico: geographic distribution, taxonomic redescriptions, and a key».Zootaxa.3487(1)doi:10.11646/zootaxa.3487.1.1.Consultat el 1 d'abril de 2023.
  4. 4,0 4,1 4,2 «CDC - Chagas - General Information - Triatomine Bug FAQs - Triatoma gerstaeckeri» (en en-us). www.cdc.gov. Consultat el 2023-04-01.
  5. 5,0 5,1 «The biology and vector capability of Triatoma sanguisuga texano usinger and Triatoma gerstaeckeri (Stål) compared with Rhodnius prolixus (Stål) (Hemiptera: Triatominae)».Journal of Medical Entomology.7(1)
    30–45.ISSN 0022-2585.doi:10.1093/jmedent/7.1.30.Consultat el 2023-04-01.
  6. 6,0 6,1 «Vector migration and dispersal rates for sylvatic Trypanosoma cruzi transmission».Ecological Complexity.14
    145–156.ISSN 1476-945X.doi:10.1016/j.ecocom.2012.11.003.Consultat el 2023-04-01.
  7. «Chagas Disease Risk in Texas».PLOS Neglected Tropical Diseases.4(10)
    i836.ISSN 1935-2735.doi:10.1371/journal.pntd.0000836.Consultat el 2023-04-01.
  8. «Biogeography and Trypanosoma cruzi infection prevalence of Chagas disease vectors in Texas, USA».Vector Born and Zoonotic Diseases (Larchmont, N.I.).9(1)
    41–50.ISSN 1557-7759.doi:10.1089/vbz.2008.0026.Consultat el 2023-04-01.
  9. «Trypanosoma cruzi-infected Triatoma gerstaeckeri (Hemiptera: Reduviidae) from Nou #León, Mèxic, and pathogenicity of the regional strain».Biomèdica.35(3)
    372–8.ISSN 2590-7379.doi:10.7705/biomedica.v35i3.2589.Consultat el 2023-04-01.