Tridacna gigues
La pechina jaganta (Tridacna gigues) és una espècie de molusc bivalvat de la família Cardiidae. Habita en el mar Rojo i en els oceans Pacífic i Índic. Es troba en els secs coralinos i atolones, a on viuen incrustats en la massa coralífera.
Morfologia
[editar | editar còdic]T. gigues pot aplegar a tindre 140 cm de llongitut[1] i un pes d'uns 330 kg, convertint-se en el molusc bivalvat més gran del món.
Es caracterisen, com totes les espècies de la seua gènero, per presentar entre quatre a cinc ondulacions, o proyeccions de forma triangular, en la seua closca, no sent perceptibles en eixemplars jovenils, fins que es fan més grans. La seua closca ha segut utilisada ocasionalment en els temples com a pila d'aigua beneïda.[2] Els eixemplars adults no poden tancar completament les seues closques. Els eixemplars jovenils poden tindre algunes de les escamas característiques que presenten les closques del gènero, pero les perden en créixer. També perden la glándula bisal quan es fan adultes.
Disponen d'un sifón inhalante, sense tentàculs i un atre exhalante, situats en el mant. La seua missió és garantisar la circulació interna d'aigua, lo que, aparte d'oxigen, aporta també nutrients a l'animal, lo que fa que puguen sobreviure.
-
Detall d'un sifón inhalante
-
Detall d'un sifón exhalante
-
Els punts en la vora del mant són detectors de llum.
_at_the_Gulf_of_Eilat,_the_Ret_Siga,_Israel..jpg){kind=link}
El mant pot ser de color marró dorat, groc, blau o vert, en molts punts iridiscents, de color blau, púrpura o vert, especialment cap als extrems del mant.[3]
Biologia
[editar | editar còdic]
Esta pechina jaganta conviu en simbiosis en algas unicelularés, cridades zooxantelas, que viuen dins de les cèlulas que li donen color a aquella. Les algues realisen la fotosíntesis produint oxigen i sucres, que són aprofitats per la pechina, i s'alimenten dels catabolitos de la mateixa (especialment carbono). Açò els proporciona entre el 75 i el 90 % de les seues necessitats alimentícies, per este motiu necessiten imperiosamente la llum. El restant ho obtenen atrapant plàncton microscòpic i matèria orgànica dissolta en l'aigua, per mig de les seues brànquies, o ctenidia.
La seua esperança de vida en la naturalea és de cent anys o més.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2016-3-11. Consultat el 22 de juliol de 2013.
- ↑ Bas Peired (1972). La Vida Maravellosa dels Animals, Tom II, Invertebrats, 4ª edició (en espanyol), Barcelona, Espanya: Institut Gallach de Llibreria i Edicions, pp. 482.
- ↑ «Tridacna gigues» (en en). Animal Diversity Web. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2018. Consultat el 17 de març de 2020.
- ↑ "Giant Clam: Tridacna gigues". National Geographic Society. Retrieved 2007-06-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tridacna gigas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.