Anar al contingut

Trimix

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Trimix label.png
Marbete de cilindre de bucege, en Trimix
Archiu:Trimix label.png
Còdic de colors d'IMCA, en el muscle de cilindre, en Trimix
Archiu:Trimix label.png
Còdic de color alternatiu IMCA, en el muscle de cilindre en Trimix

El trimix (de mescla de tres) és un gas respirable, que està format per la mescla d'oxigen, heli i nitrogen, i és utilisat en bucege tècnic[1][2] i en bucege recreatiu alvançat.[3][4]

Per conveni, la mescla es denomina pels percentages d'oxigen, heli i opcionalmente el balanç total[5] (fins a completar el 100% de la mescla) de nitrogen.[1] Per eixemple, una mescla anomenada trimix 10/70 consistix en un 10% d'oxigen, 70% heli i un 20% de nitrogen.

La raó principal per a afegir heli a la mescla de gasés respirables és la de reduir la proporció de nitrogen i oxigen,[3] per baix de les proporcions normals atmosfèriques (20,8% per a l'oxigen i 79% per al nitrogen),[1] permetent que la mescla de gasos puga ser respirada de manera segura a grans profunditats.[6]

l'aire atmosfèric, presenta dos problemes fonamentals, si és respirat a grans profunditats (+ de 40 m):

- El nitrogen de l'aire produïx a l'humà lo que es coneix com "narcosis" o "borrachera de les profunditats", de manera sensible, a profunditats superiors a 40 m[1][6][7]

- L'oxigen de l'aire presenta riscs de toxicitat (efecte de Paul Bert) a profunditats superiors a 55 m, aproximadament.[8]


- A profunditats superiors a 50 m l'aire està tan comprimit i és tan dens que costa moltíssim respirar-ho.[9][10] Per eixe motiu es requerix d'una mescla més llaugera.[11][6]

Per tot això es recomana substituir certes cantitats de nitrogen i oxigen per un gas inocuo, no inflamable i no narcòtic en ser respirat a pressió. Generalment s'usa el heli para dit fi.[10]

Les proporcions en les que es mescla el còctel depenen fonamentalment de la profunditat màxima a la que es va a bucejar, existint lo que coloquialmente es diu bestmix o «mescla òptima» per a una determinada profunditat.[2] Esta bestmix és la mescla d'O2/He/N2, que a una determinada profunditat proporciona uns paràmetros de narcosis i pressió parcial d'O2, que es consideren adequats al tipo de bucege a realisar.[9]

Els paràmetros que rigen la mescla òptima generalment usats en bucege deportiu són:

  • Profunditat d'aire equivalent de 30-35 m i això significa que la pressió parcial de N2 de la mescla trimix bestmix en el fondo (màxima cota de profunditat) és igual que la pressió parcial del N2 que tindria l'aire si es respirara a 30-35 m de profunditat; és dir, 0,79. 4 Bar absoluts=3,16Bar=PPN2 per a 30 m i això significa que la bestmix tindrà en el fondo una PPN2 de 3,16 Bar, en una profunditat d'aire equivalent de 30 m
  • Pressió parcial d'O2 en el fondo en valors entre 1-1,4 Bar.[5] Açò significa que la mescla bestmix tindrà a la seua màxima cota de profunditat una pressió parcial no superior a estes sifres.[1][2][12]

Eixemple

[editar | editar còdic]

Es desija calcular una mescla òptima per a bucejar en fondo a 70 m (8 bars de pressió absoluta) en profunditat d'aire equivalent de 30 m i pressió parcial d'O2 d'1,4 bar en el fondo:

La PPN2(pressió parcial de nitrogen) a 30m serà: PPN2=0,79. 4=3,16 bar. Per la llei de Dalton es deduïx:


Fracció de N2. 8 bar absoluts=3,16 bar PPN2, d'a on s'obté la fracció N2=0,395=3,16 bar/8 bar

La fracció de N2 serà de 0,395 o millor dit 39,5% de N2 de la mescla.

La PPO2 (pressió parcial d'oxigen)en el fondo (70 m) serà d'1,4 bar. Per la Llei de Dalton se sap que per a l'O2 i per a que tinga la mescla 1,4 bar de PParcial a 70 m (8 bar absoluts):[12]

Fracció d'O2.8 bar absoluts=1,4 bar PPO2, d'a on s'obté Fracció O2=0,175=1,4 bar/8 bar

La fracció d'O2 de la mescla serà 0,175 o millor dit 17,5% d'O2.

Per lo tant es necessitarà una mescla que continga un 39,5% de N2 i un 17,5% d'O2, com l'aire té un 79,5% de N2 i un 20,9% d'O2, caldrà afegir heli per a conseguir una mescla que continga dit percentage. Si es té 17,5%+39,5%=57%N2+O2 es necessitarà 100%-57%=43% d'He, quedant la mescla resultant 17,5%O2/43%He/39,5%N2 o millor dit, un trimix 17/43.

Es pot dir llavors que per a una PPO2 d'1,4 bar i una profunditat d'aire equivalent (PEA) de 30 m la mescla òptima trimix per a 70 m és un 17/43.

Una conclusió molt raonable, despuix de conéixer els inconvenients de la presència de N2 en les mescles respirables, consistix en creure que seria millor suprimir tot el N2 i respirar sol O2/He, conegut com heliox, puix aixina es podria baixar a molta profunditat, pràcticament sense narcosis. Açò en realitat presenta dos inconvenients:

- Les mescles són molt més cares (l'He és un gas molt car)[13]

- Produïx un aument en els temps de descompressió en varis algoritmes descompresivos usats actualment.

- el nitrogen dissolt en el trimix pot previndre el síndrome nerviós d'alta pressió,[14] un problema que pot donar-se en respirar heliox, a profunditats per baix dels 130 m (429 peus).[1][8][15][7]

Tipos de trimix

[editar | editar còdic]
  • Trimix normóxico: conegut també com triox. Són mescles de O2/He/N2 en percentages de O2 no inferiors al 20% aprox. Molt adequades per a bucejar en profunditats entre 40 i 55 m aprox.[16][15]
  • Trimix hipóxico: totes les demés mescles trimix O2/He/N2 en percentages d'O2 inferiors al 20% aprox.[17]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Brubakk, A. O. (2003). Bennett and Elliott's physiology and medicine of diving, 5th Rev ed., United States: Saunders Ltd., p. 800. ISBN 0-7020-2571-2.
  2. 2,0 2,1 2,2 Gernhardt, ML (2006). “Biomedical and Operational Considerations for Surface-Supplied Mixed-Gas Diving to 300 FSW.”. In: Lang, MA and Smith, NE (eds). Proceedings of Advanced Scientific Diving Workshop. Smithsonian Institution. Recuperate le 21 d'octubre de 2013.
  3. 3,0 3,1 IANTD World Headquarters - Recreational Programs. (n.d.) vist 11 d'agost de 2015, from «Archived copy». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2015. Consultat el 11 d'agost de 2015.
  4. SSI XR Programs. (n.d.) vist 11 d'agost de 2015.
  5. 5,0 5,1 Gerth, WA (2006). “Decompression Sickness and Oxygen Toxicity in US Navy Surface-Supplied He-O2 Diving.”. In: Lang, MA and Smith, NE (eds). Proceedings of Advanced Scientific Diving Workshop. Smithsonian Institution. Recuperate le 21 d'octubre de 2013.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Diving Physics and "Fizzyology"». Bishop Museum (1997). Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2018. Consultat el 28 d'agost de 2008.
  7. 7,0 7,1 Campbell, I. «High Pressure Nervous Syndrome». Diving Medicine Online. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2008. Consultat el 28 d'agost de 2008.
  8. 8,0 8,1 Hunger Jr, W. L. (1974). “The causes, mechanisms and prevention of the high pressure nervous syndrome”. Undersea Biomed. Res. 1 (1): 1–28. ISSN 0093-5387. PMID 4619860. OCLC 2068005. Recuperate le 28 d'agost de 2008.
  9. 9,0 9,1 Military Diving Operations and Support” (2002). Medical Aspects of Harsh Environments, v. 2. Broden Institute. Recuperate le 28 d'agost de 2008.
  10. 10,0 10,1 Bennett, PB; Blenkarn, GD; Roby, J; Youngblood, D (1974). “Suppression of the high pressure nervous syndrome (HPNS) in human dives to 720 ft. and 1000 ft. by use of N2/He/02.”. Undersea Biomedical Research. Undersea and Hyperbaric Medical Society. Recuperate le 29 de decembre de 2015.
  11. Àvila Recatero, 1989.
  12. 12,0 12,1 Acott, C. (1999). “Oxygen toxicity: A brief history of oxygen in diving”. South Pacific Underwater Medicine Society Journal 29 (3). ISSN 0813-1988. OCLC 16986801. Recuperate le 28 d'agost de 2008.
  13. «Helium statistics». U.S. Geological Survey (2012). Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2013. Consultat el 18 d'abril de 2013. «He price in 2000 Unit Value 10500 and He price in 2011 Unit Value 15900 per ton»
  14. «DAN Nitrox Workshop Proceedings, 3–4 de novembre de 2000». Divers Alert Network (2001). Consultat el 4 de març de 2012.
  15. 15,0 15,1 Bennett, P. B. (1982). “Effect of compression rate on use of trimix to ameliorate HPNS in man to 686 m (2250 ft)”. Undersea Biomed. Res. 9 (4): 335–51. ISSN 0093-5387. PMID 7168098. OCLC 2068005. Recuperate le 7 d'abril de 2008.
  16. Tech Diver. «Exotic Gasos». Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2013. Consultat el 28 d'agost de 2008.
  17. Richardson, D; Menduno, M; Shreeves, K. (eds). (1996). “Proceedings of Rebreather Forum 2.0.”. Diving Science and Technology Workshop.. Recuperate le 28 d'agost de 2008.