Tris
Tris és el nom abreviat del compost orgànic conegut com tris(hidroximetil)aminometano, de fòrmula (HOCH2)3CNH2. S'utilisa àmpliament en bioquímica i biologia molecular,[1] en particular per a preparar dissolució tampó (per eixemple, tampons Tris-HCl, Tris-Gly, TAE i TBE). És una amina primària, en la reactivitat típica, per eixemple la condensació en aldehits i l'establiment d'un equilibri àcit-base (responsable de la seua capacitat tamponante).
Característiques tamponantes
[editar | editar còdic]El Tris té un pKa de 8,06, lo que li aporta capacitat tamponante efectiva en un interval de pH entre 7,0 i 9,2.
El pKa disminuïx aproximadament 0,03 unitats per cada grau Celsius d'increment de temperatura.
La forma d'us més freqüent es diu Tris base (és la forma bàsica, no ionizada, de l'amina); en ocasions s'utilisa també la forma àcida o hidrocloruro (Tris·HCl). Per a ajustar el tampó a un pH específic es pot usar OH- per a Tris·HCl o H+ per a Tris base, o be mesclar dos dissolució de Tris·HCl i Tris base fins que el pH siga el desijat. El resultat és equivalent en els 3 casos, pero per a conseguir la concentració esperada de tampó deu tindre's en conte que les masses moleculars de les formes bàsica i àcida (hidrocloruro) són diferents.
La denominació Tris-HCl, que s'usa habitualment per als tampons, no indica que el tampó s'haja preparat en el hidrocloruro de Tris, sino que es pot haver preparat en Tris base i la cantitat precisa d'àcit clorhídric per a ajustar el pH al valor desijat. Com a alternativa, per eixemple, un tampó Tris-Gly està preparat en Tris base i glicina suficient per a ajustar el pH (el contraión en este cas, en lloc de clorur, serà la forma aniónica de la glicina).
El Tris és incompatible en electrodos de pH d'argent d'unió simple, ya que es produïx una precipitació de Ag-Tris que obstruïx l'unió. Els electrodos d'unió doble són resistents a este problema, aixina com els electrodos que no contenen argent. És tòxic per a les cèlules d'animals mamífers.
Síntesis
[editar | editar còdic]Es prepara en dos passos des de nitrometano en (HOCH2)3CNO2 com a intermediari. La reducció d'este últim produïx el tris(hidroximetil)aminometano.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gomori, G., Preparation of buffers for use in enzyme studies. Methods Enzymology., 1, 138-146 (1955). Artícul en anglés.
- ↑ Sheldon B. Markofsky “Nitro compounds, aliphatic” Ullmann's encyclopedia of industrial chemistry. 2002 per Wiley-VCH, Wienheim, 2002. DOI: 10.1002/14356007.a17_401. En anglés.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.