Precipitat
La precipitació és la creació d'un sòlit a partir d'una solució. Quan la reacció ocorre en una solució líquida, el sòlit format es diu 'precipitat'. La substància química que fa que es forme el sòlit es diu 'precipitante'. Sense suficient força gravitatoria (sedimentación) per a unir les partícules sòlides, el precipitat permaneix en suspensió. Despuix de la sedimentación, especialment quan s'usa una centrifugador per a pressionar-la en una massa compacta, el precipitat pot denominar-se "grànul". La precipitació es pot utilisar com a mig. El líquit lliure de precipitats que queda per damunt del sòlit es diu "sobrenadante". Les pols derivades de la precipitació també es coneixen històricament com a 'flors'. Quan el sòlit apareix en forma de fibres de celulosa que han segut someses a un processament químic, el procés a sovint es denomina regeneració.
A voltes, la formació d'un precipitat indica l'aparició d'una reacció química. Si la solució de nitrat d'argent s'aboca en una solució de clorur de sodi, es produïx una reacció química que forma un precipitat blanc de clorur d'argent. Quan la solució de yodur de potassi reacciona en la solució de nitrat de plom (II), es forma un precipitat groc de yodur de plom (II).
La precipitació pot ocórrer si la concentració d'un compost excedix el seu solubilidad (com en mesclar solvents o canviar la seua temperatura). La precipitació també pot ocórrer ràpidament d'una solució sobresaturada.
En els sòlits, la precipitació ocorre si la concentració d'un sòlit està per damunt del llímit de solubilidad en el sòlit hoste, per, p. refredat ràpit o implantació de ions, i la temperatura és lo suficientment alta com per a que la difusió puga conduir a la segregació en precipitats. La precipitació en sòlits s'usa habitualment per a sintetisar nanoclústeres.[1]
Una etapa important del procés de precipitació és l'inici de la nucleación. La creació d'una partícula sòlida hipotètica inclou la formació d'un interfaç, que requerix una miqueta d'energia basada en l'energia de superfície relativa del sòlit i la solució. Si esta energia no està disponible i no hi ha una superfície de nucleación adequada, es produïx sobresaturación.
Aplicacions
[editar | editar còdic]Les reaccions de precipitació es poden usar per a fer pigments, eliminar sals de l'aigua en el tractament de l'aigua i en l'anàlisis inorgànic qualitatiu clàssic.
La precipitació també és útil per a aïllar els productes d'una reacció durant el tractament. Idealment, el producte de la reacció és insoluble en el dissolvent de reacció. Per lo tant, precipita a mida que es forma, preferiblement formant cristals purs. Un eixemple d'açò seria la síntesis de porfirinas en àcit propiónico a refluix. En gelar la mescla de reacció a temperatura ambiente, precipiten els cristals de la porfirina i s'arrepleguen per filtració:[2]
La precipitació també pot ocórrer quan s'agrega un antidisolvente (un solvent en el qual el producte és insoluble), reduint dràsticament la solubilidad del producte desijat. Posteriorment, el precipitat es pot separar fàcilment per filtració, decantament o centrifugación. Un eixemple seria la síntesis de clorur de tetrafenilporfirina cròmic: s'agrega aigua a la solució de reacció de DMF i el producte precipita.[3] La precipitació també és útil per a purificar productes: el bmim-Cl cru s'arreplega en acetonitrilo i s'aboca en acetat d'etil, a on precipita.[4] Una atra aplicació important d'un antidisolvente és la precipitació d'ADN en etanol.
En la metalúrgia, la precipitació d'una solució sòlida també és una forma útil d'enfortir les aleacions; Este procés es coneix com a enfortiment de la solució sòlida.
Precipitat antigénico
[editar | editar còdic]En inmunología, les reaccions de precipitació són les més simples de realisar i visualisar, en fer reaccionar un antígeno soluble en un anticòs corresponent.[5] Al antígeno en qüestió se li crida precipitógeno, és multivalente (posseïx vàries còpies del mateix determinant antigénico) i pot ser de naturalea proteica, toxinas o atres productes de bactèrias, foncs, virus, etc. A l'anticòs se li crida precipitina i per lo general pertany a les IgG. Estes reaccions són comunes en els laboratoris de diagnòstic, que usen mijos líquits o sòlits (agar) per a realisar la prova, útil, per eixemple en l'examen de VDRL per al diagnòstic de sífilis congènita, o en l'inmunodifusión doble de Ouchterlony.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dhara, S. (2007). “Formation, Dynamics, and Characterization of Nanostructures by Ion Beam Irradiation”. Critical Reviews in Solid State and Materials Sciences 32 (1): 1–50. doi:. Bibcode: 2007CRSSM..32....1D.
- ↑ “A simplified synthesis for meso-tetraphenylporphine” (1967). J. Org. Chem. 32 (2): 476–476. doi:.
- ↑ “On the preparation of metalloporphyrins” (1970). Journal of Inorganic and Nuclear Chemistry 32 (7): 2443. doi:.
- ↑ Plantilla:OrgSynth
- ↑ «Reacció antígeno-anticòs». Consultat el 20 d'agost de 2014.
- ↑ «Ensajos immunològics». Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2014. Consultat el 20 d'agost de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Precipitado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.