Tungstibita
La tungstibita és un mineral òxit de composició Sb3+2WO6. El seu nom fa referència al seu contingut en tungsteno (tung) i en antimoni (stib, del terme «stibium», antimoni en llatí).[1][2] Va ser aprovat com a espècie mineral per la IMA en 1993.
Propietats
[editar | editar còdic]La tungstibita és un mineral translúcido o opac, el color del qual va de vert a vert obscur, en llustre terroso.[2] Mostra pleocroísmo, de vert obscur a vert parduzco (X), vert obscur (I) i de vert pàlit a groc (Z).[3] Té durea 2 en la escala de Mohs i la seua densitat és de 6,09 g/cm³ (valor calculat). És insoluble en àcit clorhídric, nítric o sulfúric.[4][5]
Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe diesfenoidal (2 2 2).[2] Conté un 47% d'antimoni i un 35% de tungsteno.[4] Forma part del grup mineralógico de la koechlinita[6] i és l'anàlec d'antimoni de la russellita, membre del mateix grup.[1]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]La tungstibita forma cristals prims, aplanados en {001}, allargats, que poden tindre forma en punta de llança. No obstant, habitualment es presenta com agregats globulars. Per una atra part, en la localitat tipo este mineral òxit es troba en un depòsit hidrotermal de barita-fluorita polimetálico. Apareix associat també a cervantita, cuarzo, tetrahedrita–tennantita i calcopirita.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tungstibita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.