Tunupa

Tunupa (també conegut com Tuapaca o Taguapaca) és una deidad andina venerada en el altiplano de Bolívia i Perú. Se li considera el deu del volcà i del raig. En el seu honor, es realisaven sacrificis humans i cerimònies rituals.

Tunupa és una de les divinitats més antigues del món andino, venerada en el seu apogeu en el altiplano (Collao) i el Colesuyu. El cult a Tunupa seria anterior a Tiahuanaco i la llengua puquina, alcançant el seu auge entre els regnes aymaras, especialment entre els Collas, Lupacas i Carangas. Durant el periodo incaico la seua figura va ser assimilada i en ocasions confosa en Viracocha. En la colonisació espanyola, la seua veneració es va reduir i va quedar confinada principalment al Collao.

Tunupa era considerat l'ordenador del món. Segons els cronistes, se li representa acompanyat de Tarapacá i Taguapacá, els qui ho ajudaven en la seua tasca. Ademés de controlar els volcans i els rajos, tenia poder sobre les aigües i controlava els huaycos. Algunes interpretacions sugerixen que Tunupa no era un sol deu, sino una dualitat, en una manifestació en el món superior (raig i pluja) i una atra en el món inferior (lava, rius i fonts).

Diversos mits narren la seua desaparició en el llac Titicaca. En una versió, la seua bassa va ser arrastrada pel vent fins a chocar en les vores de Chacamarca, a on el seu impacte hauria obert un gran riu al sur del llac Titicaca que va escomençar a desaguarlo (a este riu se li va conéixer com Aullagas, hui Desaguadero). Atres versions indiquen que es va afonar en dit riu o que va partir navegant cap al mar.

Cròniques espanyoles sobre el deu Tunupa

Pedra Tunupa en les proximitats d'Ollantaytambo. Segons les llegendes locals es creu que en eixa pedra va quedar gravat el rostre de Tunupa.

Durant l'evangelizaació del Collao els sacerdots europeus varen tractar de convertir a Tunupa en les imàgens dels apòstols Sant Tomás o Sant Bartolomé, per la política catòlica de superpondre els seus cults sobre les divinitats natives d'Amèrica. En general, varen ser vàries les llegendes i relats arreplegats pels cronistes europeus sobre Tunupa.

Segons els relats arreplegats per Fra Alonso Gavilà, este personage hauria aparegut pel Paraguay recorrent tota la selva fins a Chachapoyas, després va aplegar fins al altiplano i va llançar rajos i fòc celest en contra el deu que es venerava en el poblat de Cacha. També va ser vist en el Cusco i després en les vores del llac Titicaca va ser empalado en una vara de chonta i tirat al llac en una bassa, espentat per un fort vent es va dirigir cap al Aullagas (riu Desaguadero) en a on es va afonar en les entranyes de la Terra.

El croniste indígena Santa Cruz Pachacuti conte que Tunupa va aplegar al altiplano en robes molt humils predicant, pero va ser expulsat del poble de Yamquesupa. Davant açò, Tunupa els va maldir convertint al poble en una estany. Després va aplegar a un poblat denominat Cachapucara, en a on existia una «dòna huaca» en la que va tindre una forta discussió, destruint els cerros i el poble tirant fòc i derritiendo la montanya. Després va aplegar a Carabaya, a on la població ho va nugar de peus i mans; pero després Tunupa es va desnugar i va navegar fins al Titicaca, va passar per Tiahuanaco i es va dirigir a la mar pel riu Chacamarca en a on va desaparéixer.

Cieza de León arreplega relats que asseguren que Tunupa existia abans que existiren els Incas. Segons la llegenda Tunupa era un home blanc de gran cos en un poder tan gran que podia convertir els cerros en planures i viceversa. Segons els relats de Cieza de León a esta deidad la cridaven «Ticsi Huiracocha» pero en el Collao li dien indistintament «Tuapaca» o «Tunupa», el croniste també arreplega els fets de Cachas pero en la diferència de que Tunupa es dirigix cap a la mar i s'embarca cap a el horisó.

Pedro Sarmiento de Gamboa ho crida «Taguapaca» i segons este croniste el deu apareix després del diluvi molt abans de l'existència del Sol i la Lluna. També sosté que era acompanyant de «Viracocha Pachayachachic». Després, estant en el Collao, Taguapaca va desobedir a Huiracocha. Al vore dit desacato, Viracocha ordena que Taguapaca siga nugat de peus i mans i que anara colocat en una bassa sobre el riu Desaguadero. Encara que segons Sarmiento de Gamboa, el poble de Cacha va ser destruït per Huiracocha i no per Tunupa.

Atributs i poders

Segons tots els relats arreplegats pels cronistes i per la tradició oral, Tunupa tenia el poder del raig o també cridat "el fòc celest"; pero també, segons les llegendes arreplegades, Tunupa estava molt lligat als volcans o també cridat "el fòc terrestre". Curiosament els volcans abunden en el Collao i les seues zones circumdants, existint varis cerros en el nom de Tunupa, Taguapaca i Tuapaca; sent el més important i commemoratiu el denominat Volcà Tunupa en el costat nort del Salar de Uyuni (actual Estat Plurinacional de Bolívia). El volcà Pichu Pichu de la província de Arequipa Perú va tindre com a antic nom Tunupa, la qual cosa demostra l'ampli espai geogràfic del seu cult.

Adicionalment, Tunupa també tenia el poder sobre les pluges que cauen en les tormentes fecundando la Terra. Es creïen que no només fecundaba a la Pachamama, sino que també els rajos que caïen sobre els llac fecundaban els peixos.