Tuol Sleng
- Este artícul tracta del Museu dels Crims Genocida Tuol Sleng. Sobre l'història de la presó vore S-21.
El Museu dels Crims Genocida Tuol Sleng és el museu fundat en 1980 en la célebre presó d'alta seguritat S-21 del règim de la Kampuchea Democràtica en la finalitat de conservar proves dels actes que provocaren la desaparició d'entre 1 i 3 millons de persones en Camboya entre 1975 i 1979. El Museu es troba ubicat en Phnom Penh entre els Bulevars Sihanouk i Mao Tse Toung, Calle n.º 113, al nort del Carrer No 350, en el qual fora abans de 1975 el prestigiós Colege Tuol Svay Prey.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]L'història del Museu comença en 1980 (entre decembre de 1978 i giner de 1979 l'invasió vietnamita havia precipitat el règim dels Jemeres Rojos i havia descobert la secreta presó S-21). Mentres l'eixèrcit vietnamita s'aproximava a Phnom Penh, molts dels últims presoners varen ser eixecutats i solament varen sobreviure dotze persones. Els vietnamites varen fundar llavors el Museu com a prova de les polítiques del depost govern camboyano i a la retirada de les forces militars de Vietnam baixe pressió de l'ONU, el nou govern d'aliança en Hun Sen com primer ministre, varen continuar en el respal a l'iniciativa. El Museu pot ser visitat pel públic en general.
Estructura
[editar | editar còdic]El Museu conserva els espais tal com varen ser organisats per la direcció de la presó S-21 en Duch al cap. L'estructura de l'edifici és la de l'antic Colege Tuol Svay Prey, que és un edifici d'estil francés, en dos blocs principals, amplis salons, i corredors i zones verdes entorn en un pati en el centre del complex.
En eixe pati, que es troba just a l'entrada, es veuen les tombes de les últimes víctimes assessinades de pressa davant l'imminent invasió vietnamita. Un primer bloc de salons convertits en cambres de tortura, mostra fotos de les últimes víctimes i de les "llits elèctrics".
Per un atre bloc, que exhibix el reglament de la presó i les reixes construïdes pels Jemeres Rojos en els corredors, s'accedix a les chicotetes celes en a on els presoners permaneixien encadenats. Cada cela, construïda en rajola dins dels antics salons de classe, té l'espai per a una sola persona. La ruta de visita contínua a varis salons units que exhibixen centenars de fotografies de les víctimes i en les que es veuen rostres de persones de totes les edats, condicions i orígens. En l'última sala es troben un bust semidestruido de Pol Pot i un mapa de Camboya fet en els cràneus de les víctimes.
Un atre edifici anexe mostra els salons en a on els menors d'edat eren retinguts i a on devien permanéixer sempre gitats. Allí es troba una biografia documentada en fotos d'algunes víctimes i de membres dels Jemeres Rojos que varen treballar en el lloc.
En el lloc també es troba l'archiu en documents, fotografies, pintures i, en particular, els instruments usats per a les tortures.
Reglamente
[editar | editar còdic]El reglament de la presó era el següent:
- Respon adequadament a la meua pregunta i no la desestimes.
- No ocultes fets posant pretexts d'açò i allò, tens estrictament prohibit desafiar-me.
- No et faces el mec per ser un tipo que s'atrevix a frustrar la revolució.
- Respon immediatament a les meues preguntes sense perdre el temps reflexionant.
- No em parles de les teues immoralitat o de l'essència de la revolució.
- Mentres rebes cinglada o electrificació, tens prohibit plorar.
- No faces res i queda't quet esperant les meues órdens. Si no hi ha cap orde, queda't en silenci. Quan et demane que faces alguna cosa, fes-ho immediatament sense reclamar.
- No inventes pretexts sobre Kampuchea Krom (Baixa Camboya) per a ocultar el teu secret o traïció.
- Si no obedixes totes les regles anteriors, rebràs cinglada en arams elèctrics.
- Si desobedixes qualsevol punt d'este reglament, rebràs dèu cinglada o cinc descàrregues elèctriques.
Durant el seu testimoni davant el Tribunal dels Jemeres Rojos el 27 d'abril de 2009, Duch va afirmar que les dèu normes de seguritat eren una invenció dels funcionaris vietnamites que varen establir per primera volta el Museu del Genocidi Tuol Sleng.[4][5][6]
Visites
[editar | editar còdic]
Tuol Sleng està obert al públic. Els estrangers paguen una aportació per al seu manteniment, puix el respal governamental no és suficient: el museu se sosté principalment gràcies a les famílies de les víctimes, els investigadors del cas dels Jemeres Rojos i algunes organisacions de defensa dels Drets Humans. Els camboyanos poden ingressar de forma gratuïta.
Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]En 2025, el lloc va ser designat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sitie històric i archiu del genocidi Tuol Sleng».
- ↑ (2007) A History of Democratic Kampuchea (1975–1979), Documentation Center of Cambodia, p. 74. ISBN 978-99950-60-04-6.
- ↑ Vickery, Michael (1984). Cambodia, 1975-1982, Boston, MA, USA: South End Press, pp. 151.
- ↑ «Cambodian genocide defendant says infamous sign detailing prison regulations a fabrication». The Gaea Claves.
- ↑ «Khmer Rouge jailer: infamous regulations sign fake – Cambodia». Zimbio.
- ↑ Brouwer, Andy (2009-04-28). «Fake regulations» (blog). Andy's Cambodia.
- ↑ «Cambodian sites of Khmer Rouge brutality added to UNESCO heritage list». AP News.
Fonts
[editar | editar còdic]- David, Chandler. Voices from S-21, Terror and History in Pol Pot's Secret Prison, University of Califòrnia, Chian Mai, Thailand.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tuol Sleng» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.