Nom Pen

Nom Pen

Nom Pen (en jemer, ភ្នំពេញ, pronunciat [pʰnum pɨɲ]) és la ciutat més poblada i capital de Camboya, des de la colonisació francesa. Ademés, és el centre econòmic, industrial, polític, cultural i diplomàtic del país. En l'àrea metropolitana viuen uns 2,2 millons d'habitants.

És la sèu del govern i un centre comercial important en el Surest Asiàtic per la seua estratègica situació geogràfica en la delta i la confluència dels rius Mekong, Tonlé Sap i Bassac, que la fan port fluvial en eixida al mar de la China Meridional. Com a centre turístic, la ciutat conserva l'ambient cultural asiàtic i la seua controvertida història.

És coneguda com la «Perla d'Àsia», i està considerada com una de les ciutats franceses més boniques d'Indochina en els anys 1920. La ciutat, junt en Siem Reap i Sihanoukville, és un significatiu destí turístic del país, tant a nivell local com a mundial. Va ser fundada en 1434, i és famosa per la seua bella i històrica arquitectura i atractius turístics. Existixen encara un bon número d'edificis colonials francesos desperdigolats pels grans bulevars.

Orige etimològic

Nom pen, que significa lliteralment «el tossal de Pen» pren el seu nom del Wat Phnom o «Temple del tossal». Segons la llegenda, en 1372, una vella monja anomenada Penh o Pen va ser a buscar aigua al Tonlé Sap i va trobar un arbre d'anou de l'Índia que surava riu avall arrastrat per la corrent. Dins d'un forat de l'arbre va trobar quatre estàtues de bronze de Buda i una atra de pedra.

Daun Penh va dur les estàtues a la vora i va ordenar a la gent que amontonara terra en el norest de la seua casa fins a formar un tossal. Va usar la fusta de l'arbre per a construir un temple damunt del tossal a on posar les estàtues, i va batejar el temple en el seu nom: Wat Phnom Daun Penh, que és conegut actualment com Wat Phnom, un chicotet tossal de 27 metros d'altura.

Nom Pen havia segut cridada anteriorment Krong Chaktomok (jemer: ក្រុងចតុមុខ), que significa «Ciutat de les quatre cares». Este nom fa referència al lloc a on els rius Mekong, Bassac i Tonlé Sap es creuen formant una equis i a on se situa la ciutat. Krong Chaktomuk és un abreujament del seu nom ceremonial que li va donar el rei Ponhea Yat i el nom complet del qual era Krong Chaktomuk Mongkol Sakal Kampuchea Thipadei Sereythor Inthabot Borei Roth Reach Seima Maha Nokor (jemer: ក្រុងចតុមុខមង្គលសកលកម្ពុជាធិបតី សេរីធម៌ ឥន្រ្ទបទបុរី រដ្ឋរាជសីមាមហានគរ), que els espanyols varen abreviar a Chordemuco.

Este nom ceremonial és un nom pali, que es podria traduir com «el lloc de quatre rius que dona la felicitat i l'èxit del regne Jemer, el més alt líder, aixina com l'impenetrable ciutat del deu Indra del gran regne».

Història

Artícul principal → Història de Nom Pen.

Nom Pen va ser constituïda capital en 1431 pel rei Phnea Yat despuix que este deixara Angkor Wat, segurament per la forta pressió de les invasions tailandeses.

Existixen no obstant atres estudiosos que plantegen atres hipòtesis com a epidèmies, carència d'aliments i la possibilitat de noves rutes comercials en China per ad açò la situació geogràfica de Nom Pen tindria majors beneficis.

Durant el govern dels Jemeres Rojos va ser buidada dels seus habitants, els qui varen ser declarats els enemics del règim. Només unes poques entitats varen funcionar durant el seu govern en Nom Pen, entre elles alguns dels centres de tortura S-21.

En 1993, quan es va formar el nou govern nacional, Nom Pen va començar una nova era. Organisacions no governamentals varen obrir les seues sèus en la ciutat, es varen escomençar a realisar obres d'infraestructura, s'han reparat antics edificis d'importància única com el Museu Nacional o les pagodes. No obstant, és molt lo que queda per fer.

La ciutat té un modern centre comercial, numerosos centres d'educació superior, avingudes i grans hotels.

Divisió polític-administrativa

El municipi de Nom Pen té una superfície de 678,46 km² i té un estatus equivalent al de les províncies de Camboya. Es dividix en dotze divisions administratives cridades jans (districtes) i d'eixos nou jans Dangkao, Meanchey, Porsenchey, Sen Sok i Russei Keo són considerats els suburbis de la ciutat. Tots els jans es troben baix el govern del municipi de Nom Pen. Els jans es dividixen a la seua volta en 76 sangkats (comunes), i 637 kroms.

El municipi és liderat pel governador, que actua com la principal autoritat de la ciutat i supervisa la policia militar municipal, la policia municipal i l'oficina d'assunts urbans. Per baix del governador es troba el primer vicegovernador i cinc vicegovernadors. El cap del gabinet, que ostenta el mateix estatus que els vicegovernadors, lidera el gabinet que consta de huit ajudants del cap del gabinet, que es troben al càrrec dels 27 departaments administratius. Cada jan té un director.

Llista dels districtes administratius de Nom Pen
Nom del districte (Jan)	Número de comunes (sangkat)	Número de llogarets (phum)	Població en 2008
Chamkarmon	12 sangkats	95 kroms	182 004
Chbar Ampov	nou districte	nou districte	nou districte
Chroy Changva	nou districte	nou districte	nou districte
Dangkao	15 sangkats	143 kroms	257 724
Daun Penh	11 sangkats	134 kroms	126 550
Meanchey	8 sangkats	30 kroms	327 801
Prampi Makara	8 sangkats	33 kroms	91 895
Russey Keo	12 sangkats	59 kroms	196 684
Sen Sok	3 sangkats		147 967
Tuol Kork	10 sangkats	143 kroms	171 200
Porsenchey	13 sangkats	nou districte	183 826
Prek Pnov	nou districte	nou districte	nou districte

Govern de la ciutat

La ciutat està regida per un alcalde o governador en el seu gabinet en el qual el primer diputat fa les voltes del ejecutor a la parell del primer ministre en Camboya. Hi ha ademés cinc diputats més del govern de la ciutat.

És la sèu central del real govern del Regne de Camboya regit pel primer ministre i sèu del Palau Real la figura principal del qual és el rei de Camboya. També ho és de la Real Cort de Justícia i de les principals figures democràtiques del país.

Geografia i recursos naturals

Artícul principal → Geografia de Camboya.

Nom Pen es troba privilegiadamente situada en la trobada fluvial dels rius Alt Mekong, Baix Mekong, Bassac i Tonlé Sap. La regió és coneguda com Chatomuk, que significa “les quatre cares”) i fa part de la gran planura central del país cap al surest.

Si be la ciutat es va desenrollar plenament com a urbs, les afores de Nom Pen es distinguixen encara com a zones d'una profunda vocació agrícola i la presència de boscs tropicals entre els quals abunden arbres frutales que constituïxen una important reserva natural, aixina com espècies animals domèstics i salvages.

La seua àrea total és de 357 km².

Clima

Nom Pen té un clima tropical de sabana. Les temperatures solen oscilar d'entre 22 i 35 °C, i el clima està subjecte als monsons tropicals. El monsó del suroest bufa duent a l'interior vents carregats d'humitat des del golf de Tailàndia i l'oceà Índic, de maig a octubre. El monsó del norest marca el començ de l'estació seca, que dura de novembre a març. La ciutat experimenta les majors precipitacions de setembre a octubre, el periodo més sec és en giner i febrer.

La ciutat conta en dos estacions ben diferenciades. La temporada de pluges de maig a octubre, veu altes temperatures acompanyades d'una alta humitat. La temporada seca dura de novembre a abril, les temperatures poden descendir fins a 22 °C. Pero les temperatures poden acostar-se a 40 °C en abril. Els millors mesos per a visitar la ciutat són novembre a febrer, quan les temperatures, la humitat i les precipitacions són menors.

Demografia

La població total de la ciutat per a 2006 és d'1.441.618 habitants en una densitat de 3.320 hab./km². És el més alt percentage de població urbana de tot el país (57% del 32% que és el total de població urbana camboyana).

La taxa d'alfabetisació és del 87% (88, 1% varons, 77,7% dònes), i la de desocupació del 12,6 % (8,9 % varons, 17,0 % dònes).

La majoria dels actuals pobladors de la capital són immigrants de les atres províncies del país (un 79,2 % de la seua població). També es conten #ètnia minoritàries com a vietnamites, chinencs, tailandesos i en l'afluència d'organisacions no governamentals i ajudes internacionals despuix del llarc temps de guerres, molts estrangers dels cinc continents residixen i treballen en la capital del Regne de Camboya.

L'abastiment d'aigua en Nom Pen ha millorat notablement en térmens d'accés, calitat de servici i eficiència per la recuperació dels costs del govern entre 1993 i 2006. El número de clients s'ha multiplicat per nou, la calitat del servici ha millorat, passant intermitent a un suministrament continu, les pèrdues d'aigua s'han reduït dràsticament i el servici de sanitari de la ciutat va passar de ser una fallida a obtindre un guany sostenible. Estos guanys varen ser reconeguts a través de premis internacionals, com el Premi Ramón Magsaysay de 2006 i el Stockholm Industry Water Award en 2010. L'empresa d'abastiment de la ciutat és la Direcció d'Aigües de Phnom Penh (PPWSA). Les seues principals fonts d'aigua són el riu Mekong, el llac Tonle Sap i les aigües subterrànees.

Turisme i recreació

Nom Pen és una ciutat principal en turisme i recreació. Conserva importants tesors arquitectònics, religiosos, històrics i espais per a la recreació i la trobada.

Llocs com el Palau Real en tot un ambient oriental i la Pagoda d'Argent, el Palau Nacional, Wat Phnom Pen, Tuol Slang, el Museu del Autogenocidio dels jemeres rojos (vore genocidi camboyano) o el Monument de l'Independència, són parades freqüents dels visitants de la ciutat.

Nom Pen té una bona oferta en diversió nocturna en cassinos, discoteques, i restaurants.

Economia i negocis

Nom Pen és el primer centre econòmic en el Regne de Camboya. El seu actual periodo de recuperació econòmica en temps de posguerra la fan un punt obligat d'inversions i ajuda internacional.

La taxa de desocupació en la ciutat va ser del 12.6 % en 2001. La vinculació en el sector humà va ser en eixe any del 9.9 %, en el secundari del 22.2 % i en el terciario del 67.9 %. Per a eixe mateix any el número de persones econòmicament actives alcançava 423.747 persones dels quals 45.3 % és mà d'obra femenina.

Un problema evident de la ciutat és la mà d'obra infantil i els chiquets del carrer.

En Nom Pen la moneda comuna és el riel camboyano (O$ 1 = R 4, 005), pero també es pot negociar en dólar nortamericà, dong vietnamita i bath tailandés en restriccions.

Cultura

Nom Pen és la llegítima hereua de la cultura jemer, la qual s'expressa actualment en molts elements urbans com a pagodes budistes de l'escola del Theravada o en elements intangibles com el respecte cap a la figura del rei, l'idioma, les costums, les maneres de vestir-se i l'organisació de la família.

Com a capital, la ciutat és també lloc obligat de trobada en atres cultures estrangeres com a chinenca, la vietnamita, la tailandesa, la malasia i l'occidental, destacant en art déco.

Museus

• Museu Nacional de Camboya
• Museu del Genocidi Tuol Sleng
• Biblioteca Nacional de Camboya

Art

L'art en la ciutat té el seu espai. Este s'expressa especialment en les característiques ancestrals de la cultura jemer com la música i la dansa, que es conserven celosament des del temps de la glòria d'Angkor Wat, l'influència de la qual se sent en tots els àmbits.

Existixen numeroses agrupacions en la ciutat que es presenten en numerosos events.

Per una atra part, les numeroses pagodas de la ciutat conserven excelents treballs artístics en pintures que narren els relats sagrats del budisme o dels llibres sagrats hinduistas i els artistes dels quals permaneixen anònims.

En el terreny de les arts plàstiques trobem un eixemple de l'unió de la tradició jemer en l'art contemporàneu en les pintures de Chhim Sothy.

Presència lliterària

• Atelier Parisien d'Urbanisme: Phnom Penh - Développement urbain et patrimoine. Saint-Ouen 1997.
• Richard Werly: retrat etern d'una ciutat intemporal. 1998.
• Michel Igout (text), Serge Dubuisson (Fotos): Phnom Penh, llavors i ara. White Lotus, Bangkok 2011.
• Vann Molyvann: Jemer modernes ciutats. Phnom Penh en 2003.
• Helen de Grant Ross, Darryl L. Collins: Nova arquitectura jemer, 1953-1970. Bangkok 2007.
• Milton Osborne: Phnom Penh. A Cultural i Història Lliterària. Signal Books, 2008.

Deport

En el seu procés de recuperació la ciutat obri també espai al deport. Si ben encara no existix una disciplina deportiva que s'òbriga camp en el terreny internacional, el deport que identifica a la ciutat és el Prodal o les ancestrals arts marcials camboyanas. Dit deport té la seua part en el Muay Thai.

En la ciutat el principal centre deportiu és l'Estadi Nacional Olímpic de Camboya, el qual va ser construït en 1964 en motiu dels Jocs Olímpics del surest Asiàtic, que no varen ser celebrats pels problemes que va travessar el país durant eixe periodo. És obra de l'arquitecte camboyano Vann Molyvann. Té capacitat per a 50.000 espectadors. Va ser la sèu de la selecció de fútbol de Corea del Nort durant les eliminatòries para Copa Mundial de 1966, celebrada en Anglaterra. Durant els anys del règim dels Jemeres Rojos va ser utilisat en fins macabres, i en les décades subsegüents va caure en desús. En 2000, no obstant, va ser reparat per una firma taiwanesa.

Estadis

• Estadi Olímpic; en una capacitat de 50.000 assents va ser construït per a albergar els Jocs del Surest Asiàtic en 1963.
• Estadi Lambert; també conegut com a Estadi Vell o Antic Estadi, es troba al nort de la ciutat.

Cult religiós

Temples

• Pagoda d'Argent
• Wat Phnom
• Wat Botum
• Wat Preah Puth
• Wat Ounalom
• Wat Lanka
• Wat Toul Thom Pong
• Wat Koh
• Wat Neuk Kawann
• Wat Sarawan
• Wat Sampov Pixes
• Wat Mohamontrei
• Wat San Somsokol
• Wat Svay Poper
• Wat Que

Mesquites

• Mesquita Nur ul-Ihsan
• Un Nur-mesquita An-Na'im

Bisbat

• Diòcesis de Phonm Penh
• Catedral de Phnom Penh (destruït)

Transport

Nom Pen conta en l'Aeroport Internacional de Nom Pen (Aeroport Internacional de Pochengtón) que ho comunica essencialment en Bangkok, Ciutat Ho Chi Minh, Manila, Singapur, Kuala Lumpur, Hong Kong i Vientián. També hi ha vols nacionals que duen principalment a la província de Siem Riep i a atres províncies l'accés de les quals és difícil per carretera.

La ciutat no conta en servici urbà d'autobús. Hi ha un servici de taxi. La manera popular de desplaçar-se dins de la ciutat és per mig dels mototaxis (moto-dop).

La ciutat no té una terminal de transport intermunicipal i les llínees de busos d'i cap a atres províncies s'ubiquen en alguns punts neuràlgics de la ciutat com el Mercat Central.

La ciutat com a port fluvial té ademés el servici de barcos que van a diferents províncies del país i duen mercaderia i passagers.

Educació

Nom Pen en temps de recuperació es constituïx en el primer centre educatiu del país, especialment pel que fa a educació superior. El 82,7 % de la població de la ciutat està alfabetizada (senyes any 2001)^{cita requerida}, dels quals el 88,1 % correspon a varons i el 77,7 % a dònes. Això afecta per supost l'ocupació femenina.

L'educació superior ha rebut ajuda internacional i encara es deu esperar per a que esta adquirixca un ranc preponderant en un país en a on prima un ambient de supervivència econòmica i per la qual cosa estudiar és encara vist com un privilegi de pocs. Existix en canvi una proliferació de centres d'estudi tècnics que preparen jóvens generacions per a una pronta vinculació laborar.

• École Royale d'Administration (ERA) o escola d'administració.
• L'Universitat Real de Nom Pen (Royal University of Phnom Penh (RUPP) o L'université Royale de Phnom Penh (URPP)), és la major i més antiga institució educativa d'educació superior del país. En 2008 l'universitat contava en més de 10 000 estudiants en tres campus, i oferia una àmplia oferta de cursos en la Facultat de Ciències, la Facultat de Ciència Socials i Humanitats i l'Institut de Llengües Estrangeres (IFL).

Hi ha unes 50 institucions d'educació superior en Camboya, la majoria sense campus. Vàries ONG internacionals, com A New Day Cambodia, regenten instalacions educatives independientees ademés de les escoles públiques.

Atres institucions rellevants són:

• La Real Universitat de Dret i Ciències Econòmiques (Royal University of Law and Economic Sciences (RULE) o L'université Royale de Droit et Science Economique (URDSE))
• La Real Universitat de Belles arts (Royal University of Fine Art (RUFA) o L'université Royale dones Beaux Art (URBA))
• La Real Universitat d'Agricultura (Royal University of Agriculture (RUA) o L'université Royale d'Agriculture (URA))
• l'Universitat Nacional de Direcció (National University of Management (NUM))
• l'Institut de tecnologia de Camboya (Institut de technologie du Cambodge (ITC))
• l'Institut Budiste, que va ser fundat el 12 de maig de 1930 i és la principal institució estatal budista del país.

Mijos de comunicació

Diaris

En jemer

• Sralagn' Khmer
• Chakraval Daily
• Kampuchea Thmei Daily
• Kampuchea Thnai Nes
• Kanychok Sangkhum
• Koh Santepheap
• Moneaksekar Khmer – editat pel partit polític de Sam Rainsy
• Rasmei Kampuchea – principal diari del país, en unes 18 000 còpies
• Samleng Yuvachun
• Udomkate Khmer
• Wat Phnom Daily

en anglés

• Phnom Penh Post
• The Cambodia Daily

en chinenc

• 《柬華日報》(Diari Jianhua Daily)
• 《星洲日報》(Diari Sinchew Daily)
• 《華商日報》(Diari Huashang Daily)

《高棉日报》(Diari Jemer)

• 《新柬埔寨》(Nova Camboya)

Revistes

• AsiaLIFE Guide Phnom Penh, una revista mensual en anglés
• Pocket Guide Cambodia publica quatre guies separades per a visitants i residents anglófonos
• F Magazine és la primera revista de moda de Camboya. Editada en anglés i jemer.
• SOVRIN Magazine, és la principal revista de moda de Camboya, editada en jemer.

Ràdio

• Camboya National Broadcasting
• Dolça FM (Jemer, en chinenc)
• Veu de Nova Vida
• FM90
• Ta Phrom Ràdio
• Internacional francés (en francés)
• FM93.5
• Àguila 95
• Planet 97FM
• Love FM (en anglés)
• FM98
• FM99
• FEBC MANILA
• BBC (en anglés)
• Ràdio Austràlia (en anglés)
• WMC Ràdio
• Ràdio Municipal (Jemer)
• Ràdio Colmena
• Khmer FM

Llocs de notícies en llínea

• Thmey Thmey News Phnom Penh.

Ciutats hermanadas

Nom Pen està hermanada en:

• Estats Units Long Beach, Estats Units.
• Estats Units Lowell, Estats Units.
• Estats Units Providence, Estats Units.

• Estats Units Cleveland, Tennessee, Estats Units
• Savannakhet, Laos.
• Vientián, Laos.
• [[Image:|border|20px|Perú]] Llima, Perú.
• Indonèsia Jakarta, Indonèsia.
• Birmània Mandalay, Birmània.
• [[Image:Plantilla:Bandera/Cuba|border|20px|Cuba]] La Habana, Cuba.
• [[Image:Plantilla:Bandera/Corea del Sur|border|20px|Corea del Sur]] Busan, Corea del Sur.
• [[Image:Plantilla:Bandera/Corea del Sur|border|20px|Corea del Sur]] Incheon, Corea del Sur.
• Ciutat Ho Chi Minh, Vietnam.
• Hanói, Vietnam.
• Cần Thơ, Vietnam.
• Lam Dong, Vietnam.
• [[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]] Guadalajara, Jalisco, Mèxic.
• [[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]] Shanghái, China.
• [[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]] Tianjin, China.
• [[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]] Kunming, China.
• [[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]] Changsha, China.
• [[Archiu:

  

|border|20px|Espanya]] Madrit, Espanya.

• [[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Bristol, Regne Unit
• THA Bangkok, Tailàndia

Vore també

• Història de Camboya
• Història de Nom Pen
• Caiguda de Nom Pen
• Genocidi camboyano
• Pol Pot
• Jemeres rojos
• Kampuchea Democràtica
• Camboya
• Jemer

#Bibliografia i centres de documentació

• Cambodia in the Early 21st Century. Mija Business Network International and Promo-Khmer, under the auspices of the Royal Government of Cambodia. Discovering Phnom Penh City and Around, págs. 573 – 601. Phnom Penh, Regne de Camboya, 2000.
• Voices from S-21, Terror and History in Pol Pot´s Secret Prison. David Chandler. Silkworm Books, Chian Mai, Tailàndia, 2000.
• Angkor. Dawn Rooney. Odyssey Guides, Hong Kong, 2003.
• Cambodia Year Zero. François Ponchaud, Nova York, 1977.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nom Pen.

• Municipi de Phnom Penh, pàgina oficial de la Governació de Phnom Penh (en anglés, francés i jemer)
• Diaris de Viages: Phnom Penh. En: Viagers.com, Mèxic (cròniques de viagers en castellà). [2] archivat en Wayback Machine.