TurboExpress
La PC Engine GT, coneguda a nivell mundial com TurboExpress, és una videoconsola portàtil que va ser llançada per NEC en 1990. És essencialment una versió portàtil de la consola de sobretaula PC Engine creada tres anys abans que té compatibilitat en els mateixos podent jugar-se independentment en qualsevol de les dos plataformes.
Conta en una pantalla de 66 mm (2,6 pulg.), del mateix tamany que la Game Boy original, i que pot mostrar 64 sprites al mateix temps, el 16 per scanline, en un màxim de 481 colors d'una paleta de 512. Té 8 kilobytes de memòria RAM i una CPU HuC6280 a 1,79 o 7,16 MHz.
Com a part de la quarta generació de consoles, la TurboExpress va competir principalment en la Game Boy de Nintendo, la Sega Game Gear, i l'Atari Lynx. No obstant, en 1,5 millons d'unitats venudes, molt per darrere de les seues dos principals competidors, NEC no va ser capaç d'obtindre vendes significatives o una participació suficient en el mercat de les videoconsoles portàtils.[1]
El seu preu de llançament en els EE. UU. va ser de $ 249.99 sent elevat breument a $ 299.99, per a després caure de nou a $ 249.99, i en 1992 a $ 199.99.
Història
[editar | editar còdic]El nom en clau del TurboExpress era Game Tank. Un prototip funcional es va revelar en l'edició d'abril de 1990 de VG&CE.[2] Finalment, es va llançar en decembre de 1990 tant en Japó com en EE. UU. El seu preu en EE. UU. es va incrementar breument a 299,99 $ en març de 1991 pel major cost de la pantalla,[3] abans de tornar al seu preu de llançament de 249,99 $ i tornar a baixar-ho a 199,99 $ en 1992. A pesar de les seues ventages tècniques despuix del seu llançament, el TurboExpress no va anar àmpliament reconegut ni adoptat pels consumidors.[4]Ademés dels problemes de màrqueting de NEC, la consola portàtil es va llançar inicialment a un preu de 249,99 dólars, significativament superior al dels seus competidors més populars. Per este preu, li la va denominar el "Rolls-Royce de les consoles portàtils".[5] Per un atre costat, la possibilitat d'eixecutar el mateix software que la seua homòloga de consola significava que no era necessari adquirir software adicional específic per a la consola portàtil si ya es posseïa la consola, lo que es traduïa en un aforro de costs (a sovint substancial).
Hardware
[editar | editar còdic]La pantalla té un tamany de 66 mm (2,6 polzades), igual que la del Game Boy original. Pot mostrar 64 sprites al mateix temps, 16 per llínea d'escanege, en fins a 481 colors d'una paleta de 512. Té 8 kilobytes de memòria RAM i eixecuta una CPU HuC6280 a 1,79 o 7,16 MHz, igual que la TurboGrafx-16.
El TurboExpress tenia una pantalla retroiluminada. Nintendo, líder del mercat de consoles portàtils, no va tindre una consola retroiluminada fins al llançament de la Game Boy Light en 1998. El seu disseny de teclat és similar al del Game Boy original, en la singular incorporació de dos "interruptors torbe" que activen dos nivells de reactivació ràpida dels botons del mando per a ajudar al jugador.
Per un problema en condensadores defectuosos (un problema generalisat en l'indústria a principis dels 90), les falles de sò són un problema freqüent en el TurboExpress, a voltes inclús en sistemes nous.[6] La pantalla del TurboExpress també era una font de problemes, encara que era d'última generació quan es va llançar. La tecnologia LCD era relativament nova i la taxa de falles de píxels era molt alta. Els sistemes TurboExpress nous solien presentar varis píxels defectuosos. El text també és difícil o impossible de llegir en certes circumstàncies, ya que moltes voltes les fonts es varen escriure per a vore's en la pantalla d'un televisor, no en una chicoteta pantalla LCD. Com a resultat, certs jocs RPG i aventura poden resultar difícils de jugar en l'unitat. El TurboExpress reproduïx els mateixos cartuchos de joc que la consola domèstica TurboGrafx-16.[7] Algunes targetes TurboGrafx-16 HuCards guarden les senyes del joc en la memòria interna de l'unitat TurboGrafx-CD, TurboDuo o TurboBooster Plus (un perifèric per a la consola TG-16 principal). El TurboExpress carix d'esta memòria interna i, per lo tant, no pot guardar d'esta manera. La majoria dels jocs oferixen un mecanisme de guardat en contrasenya com a alternativa. La duració de la bateria és d'aproximadament tres hores en 6 piles AA. Açò també representava un problema per a atres consoles portàtils de l'época en allumenament a color, retroiluminada o lateral, com la Game Gear, en 5-6 hores, la Sega Nomad, en 2-3 hores, i l'Atari Lynx, en més de 4 hores. La Game Boy de Nintendo tenia una duració de 12 a 40 hores en 4 piles AA.
Vore també
[editar | editar còdic]- TurboGrafx-16
- TurboGrafx-16 Mini,una consola de videojocs domèstica en opció de pantalla TurboExpress.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The 10 Worst-Selling Handhelds of All Clave».
- ↑ «Game Tank».
- ↑ «TurboExpress release». TurboPlay.
- ↑ Marriott, Scott Alan. «TurboGrafx-16 TurboExpress». AllGame.
- ↑ «Most Expensive Handheld Video Game System». The Most Expensive Journal.
- ↑ «{title}».
- ↑ 1991 Gadget guide (in (en)), EW.com.
- Este artícul conté una traducció derivada de «TurboExpress» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.