Turda
Turda (en hongarés, Torda; en alemà, Thorenburg) és una ciutat situada en el districte de Cluj, en Romania. Segons el cens de 2021, té una població de 43 319 habitants.[1]
Història
[editar | editar còdic]Els vestigis més antics d'ocupació humana en la zona són de comunitats de caçadors del Paleolític Mig. Estos descobriments, que tenen una antiguetat d'aproximadament 60 000 anys, es varen trobar en vàries coves de la famosa reserva natural i arqueològica de Cheile Turzii.[2]
Va ser fundada com a ciutat de la Dacia en el nom de Patreuissa (segons Ptolomeo en Geographia III, 8, 4), encara que provablement esta denominació siga una corrupció de Patavissa o Potaissa, que és la forma més atestada.[2]
En l'any 168 l'emperador Marco Aurelio du a la zona la Legio V Macedonica, elevant l'assentament al ranc de municipium i després al de colónia, i concedint-li el jus italicum, és dir, un règim jurídic similar al de les localitats de la península itálica.[3]
L'imponent fort militar que domina per posició i tamany el poblat concentra la població que seguirà vivint en la localitat inclús en acabant de que els romans abandonaren Dacia. Per primera volta es menciona l'assentament en el nom de Turda en l'any 1075.[3]
Les bases de l'organisació política i administrativa del Principat Autònom de Transilvania es varen assentar en la Dieta de Turda en 1542. També celebrades en Turda i entre les primeres en Europa, les dietes de 1557 i 1568 varen decretar la llibertat de quatre cults religiosos existents en el territori de Transilvania. No obstant, en aquelles ocasions no es legisló la llibertat religiosa de la majoria de la població de Transilvania, del camp rumà.[2]
Un dels pilars de la prosperitat econòmica de la zona va ser l'explotació de la sal.[2]
Cronologia històrica de Turda
[editar | editar còdic]
- 108 - La localitat de [Potaissa] apareix en texts romans.
- 271 - La retirada de les tropes d'Aureliano comporta la decadència de la vida urbana.
- 1075 - L'explotació salina en Turda apareix reflectida en varis texts hongaresos.
- 1288 - Té lloc en Turda la primera reunió dels Nobles hongaresos de Transilvania.
- 1366 - Luis I de Hongria (el Gran) emet el Decret de Turda
- 1557 - Es reconeix la religió luterana
- 1561 - Es reconeix la religió calvinista
- 1564 - Es reconeix la religió unitària
- 1568 - Ioan Sigismund Zápolya emet l'Edicte de Turda en el que s'arreplega la llibertat religiosa i de creències per als habitants de Transilvania. És el primer text d'estes característiques en l'Europa moderna.
- 1844 - El Dr. Hanko J. arregla els Banys Salats
- 1863 - S'establix l'escola de Turda Nouă
- 1880 - Es construïx la Fàbrica de Cervesa de Turda
- 1887 - S'establix la "Banca Arieşeană"
- 1917 - S'introduïx en la ciutat el gas metà.
- 1917 - La ciutat alcança els 17.000 habitants.
Demografia
[editar | editar còdic]| Població | |||||||
| Any | Total | Hongaresos | Rumans | ||||
| 1910 | 15 167 | 69.4 % | 27.6 % | ||||
| 1920 | 16 692 | 62.0 % | 31.3 % | ||||
| 1930 | 21 428 | 52.7 % | 39.0 % | ||||
| 1941 | 32 170 | 22.1 % | 70.5 % | ||||
| 1956 | 35 606 | 20.6 % | 74.6 % | ||||
| 1966 | 44 980 | 16.9 % | 81.2 % | ||||
| 1977 | 55 294 | 14.0 % | 83.7 % | ||||
| 1992 | 61 200 | 11.6 % | 87.4 % | ||||
| 2002 | 55 887 | 10.0 % | 84.0 % | ||||
| 2021 | 43 319 | 5.9 % | 72.5 % | ||||
Segons el cens de 2021, la ciutat té una població de 43 319 habitants. D'eixe total, 31 387 són d'ètnia rumana, 2566 són hongaresos, 1745 són gitanos, 12 són alemans i 57 són d'atres ètnia. En el cas del restant de la població es desconeix el seu orige ètnic.[4]
| Religió | |||||||
| Religió | 1930[5] | 2002 | 2021 | ||||
| Reformistes | 30.9 % | 6.63 % | 3.94 % | ||||
| Greco-catòlics | 26.0 % | 4.49 % | 1.93 % | ||||
| Catòlics | 15.7 % | 1.88 % | 1.25 % | ||||
| Ortodoxos | 12.8 % | 80.14 % | 66.30 % | ||||
| Unitaris | 9.2 % | 1.92 % | 1.42 % | ||||
| Hebreus | 4.3 % | < 0.01% | < 0.01% | ||||
| Luteranos | 0.9 % | < 0.01% | < 0.01% | ||||
Segons el cens de 2021, 28 721 habitants de la ciutat són ortodoxos, 1705 són reformistes, 1430 són pentecostales, 837 són greco-catòlics, 614 són unitaris, 543 són catòlics, 163 són baptistas i 125 són adventistas. En el cas del restant de la població, pertanyen a atres minories religioses, són ateus o agnòstics, o es desconeix la seua filiació religiosa.[6]
La forta pujada dels ortodoxos de 1930 a 2002 es deu entre atres causes a la prohibició de la religió greco-catòlica en Romania.
Entre els sigles XVII i XX va haver una àmplia comunitat alemana, que varen construir una Iglésia evangèlica-luterana derribada en 1986 en ple centre de la ciutat per a construir en el seu lloc una Casa de la Cultura.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Torda város és környéke ("Oraşul Turda și împrejurimile ix"), Balázs Orbán, Budapest, 1889 (manuscrisul traducerii în limba română făcută de Teodor Oţel în anii 40 ai secolului XX es găseste la Muzeul de Istorie din Turda)
- Urmele domniei romane în Ardeal, Augustin Caliani, Blaj, 1915
- Călăuza Turzii, Teodor Murășanu, 1923
- Ioan Moldovan-Moldovănuţ, Elie Dăianu, Cluj, 1927
- Schiţa monografică a judeţului Turda-Arieș, Petre Suciu, Turda, 1929
- Proprietatea agrară în Ardeal, Petre Suciu, Cluj, 1931
- Monumente istorice din Turda, Camil Mureşan, Edit. Meridiane, 1968, Bucureştu
- Revista Potaissa, Muzeul de Istorie Turda, 1978, 1980 şi 1982
- Potaissa - Studiu monografic, Mihai Bărbulescu, Turda, 1994
- Turda - 20 de secole de istorie, Primăria Turda, 1999
- Pagini de istorie și cultură turdeană, Valentin Vaig voreşinescu, Edit. Promedia Plus, Cluj-Napoca, 1999
- Statornicie și continuitate, Valentin Vaig voreşinescu, Cluj-Napoca, 2001
- Potaissa-Turda, Eugen Gergely, Turda, 2001
- Aspecte privind viaţsocială din Turda interbelică, în Anuarul de Istorie Orală, nr.3, Cluj-Napoca, 2002
- Judeţul Cluj - trecut și prezent, Editura ProfImage, Cluj-Napoca, 2003
- Turda - oraşul care nu vrea sa moară, Daniela Deac, Edit. JAC, Turda, 2003
- Spiritualitate turdeană, Valentin Vaig voreşinescu, Casa Cărţii de Știinţă, Cluj-Napoca, 2004
- Turda - Leagăn de civilisaţie românească, Valentin Vaig voreșinescu, Casa Cărţii de Știinţă, Cluj-Napoca, 2006
- Presupusele vestigii paleocreştine de la Turda
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Població resident per lloc de naiximent (Sexe, Lloc de naiximent, Províncies, Municipis, viles i comunas) - Resultats definitius». Institut Nacional d'Estadística (INSSE). Consultat el 21 de juny de 2024.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Història». Ciutat de Turda. Consultat el 21 de juny de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 «Presentació». Ciutat de Turda. Consultat el 21 de juny de 2024.
- ↑ «Cense de 2021 - Població resident segons orige ètnic». Institut Nacional d'Estadística (INSSE). Consultat el 21 de juny de 2024.
- ↑ Recensământul general al populaţiei României din 29 de decembre 1930, vol. II, p. 713.
- ↑ «Cense de 2021 - Població segons religió». Institut Nacional d'Estadística (INSSE). Consultat el 21 de juny de 2024.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.