Anar al contingut

UTF-7

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

UTF-7 (7-bit Onicode Transformation Format) és una codificació de caràcters de llongitut variable que va ser proposta per a representar text codificat en Unicode usant un fluix de caràcters ASCII, per a ser usat, per eixemple en mensages de correu electrònic d'Internet. A pesar del nom, UTF-7 no és un format de transformació i no forma part de l'estàndart Unicode.

El protocol bàsic de transport de mensages de correu electrònic en Internet, SMTP especifica que el format de transmissió és ASCII i no permet valors de bytes fòra d'eixe ranc. MIME proveïx una forma d'especificar un conjunt de caràcters, permetent l'us de diferents conjunts de caràcters incloent UTF-8 i UTF-16. No obstant, l'infraestructura de transmissió que subyacer encara no garantisa soport per a 8-bit i per tant és necessari codificar el contingut per a poder transmetre-ho. Per desgràcia, base64 té el problema de fer illegibles inclús els caràcters ASCII i la combinació d'UTF-8 en Quoted-Printable produïx un format molt ineficiente lloc que requerixen entre 6 a 9 bytes per cada caràcter no ASCII dins de BMP i 12 bytes per a caràcters fòra de BMP.

Seguint les regles de codificació de UTF-7 és possible enviar text en un correu electrònic sense necessitat d'utilisar un transfer encoding de MIME diferent, pero aixina i tot deu ser explícitament identificat en el conjunt de caràcters del text. Si és utilisat en encapçalats de correu electrònic com "Subject:" UTF-7 deu ser contingut dins d'un encoded word identificant el conjunt de caràcters. Ya que encoded word obliga a l'us de quoted-printable o base64, UTF-7 està dissenyat per a no usar el símbol "=" com un caràcter d'escape per a evitar conflictes quan es combine en quoted-printable.

UTF-7 generalment no s'utilisa com una representació nativa dins d'aplicacions ya que és un procés prou difícil de manejar. També s'ha introduït 8BITMIME en propòsits similars, est reduïx la necessitat de codificar mensages en format 7-bit. A pesar de les ventages de tamany que presenta sobre la combinació d'UTF-8 ya siga en quuoted-printable o base64, l'IMC no recomana el seu us.

En el protocol de recuperació de mensages IMAP actualment s'utilisa una forma modificada de UTF-7. Vore la secció 5.1.3 de RFC 3501 para més detalls.

Descripció

[editar | editar còdic]

UTF-7 va ser propost inicialment com un protocol experimental en la RFC 1642, A Mail-Safe Transformation Format of Unicode (Un Format de Transformació de Unicode Amigable per a Correu). Esta RFC ha quedat obsoleta per RFC 2152, una RFC informativa la qual mai es va convertir en estàndart. Segons s'expressa clarament en la RFC 2152, la RFC "no especifica cap classe d'estàndar d'Internet". A pesar d'açò la RFC 2152 és citada com la definició de UTF-7 en la llista de conjunts de caràcters de la IANA. UTF-7 tampoc és un estàndart de Unicode. L'Estàndart de Unicode 5.0 solament llistaUTF-8, UTF-16 i UTF-32.


Alguns conjunts de caràcters poden ser representats directament en bytes únics d'ASCII. El primer conjunt és conegut com "caràcters directes" i conté tots els 62 caràcters alfanumèrics i 9 símbols: ' ( ) , - . / : ?. Els caràcters directes són considerats molt segurs per a ser inclosos lliteralment. L'atre conjunt principal, conegut com "caràcters directes opcionals", conté tots els atres caràcters imprimibles en el ranc O+0020–O+007I llevat + i el caràcter espai. Usant els caràcters directes opcionals es reduïx el tamany i es millora la legibilidad per als sers humans, pero, també s'incrementen les possibilitats d'errors a conseqüència de portes d'enllaç de correu mal configurades, ademés, pot requerir caràcters de ecape extra quan es combina en encoded word.

El espai, la tabulació, la tornada i el caràcter de nova llínea poden ser usats també directament com a bytes simples d'ASCII. No obstant, si el text codificat serà usat en un correu electrònic, és necessari anar en conte en garantisar que estos caràcters siguen usats de manera que no requerixquen codificació adicional per a que siguen adequats para dit fi.

Atres caràcters tenen que ser codificats en UTF-16 i després en base64 modificat. L'inici d'estos blocs de base64 modificat codificats en UTF-16 està indicat per un símbol +. El final s'indica per qualsevol caràcter que no pertanyga al conjunt de base64 modificat. Com a cas especial, si el caràcter despuix del bloc base64 modificat és un - llavors est és consumit. Com un atre cas especial, els caràcters lliterals + poden ser codificats com +- i deuen ser codificats usant base64 modificat també.

Eixemples

[editar | editar còdic]
  • "Hola Món!" és codificat com "Hola Món!"
  • "1 + 1 = 2" és codificat com "1 +- 1 +AD0 2"
  • "£1" és codificat com "+AKM-1". El còdic Unicode per al símbol de lliura és O+00A3 (el qual és 00A316 en UTF-16), es convertix en base64 modificat com es mostra en la taula a continuació. Dos bits queden fòra i són reblits a 0.
Dígit Hexadecimal 0 0 A |
colspan="4" align="center"| 3
 
Patró de Bit 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 1 1 0 0
Índex 0 10 12
Base64 A |
colspan="6" align="center"| K
M

Referències

[editar | editar còdic]