Unbinilio

El Unbinilio o eka-ràdio és el nom temporal d'un element químic de la taula periòdica encara no descobert, el símbol provisional de la qual és Ubn i la seua número atómico 120.

Història

En març-abril de 2007, es va intentar la síntesis de l'element 120 en Flerov Laboratory of Nuclear Reactions en Dubna (Rússia) bombardejant un blanc de plutoni-244 en ions de ferro-58. Un anàlisis inicial va mostrar que no es varen produir àtoms de l'element 120 en un llímit de 0.7 pb per a la secció de creuament a l'energia estudiada.

${}_{94}^{244}\mathrm{P}\mathrm{u}+{}_{26}^{58}\mathrm{F}\mathrm{e}\to {}_{120}^{302}{\mathrm{U}\mathrm{b}\mathrm{n}}^{*}\to \text{ningún átomo}$

L'equip rus ha de millorar les seues instalacions abans d'un nou intent de producció.

En abril-maig de 2007, l'equip de GSI va intentar crear unbinilio usant la reacció:

${}_{92}^{238}\mathrm{U}+{}_{28}^{64}\mathrm{N}\mathrm{i}\to {}_{120}^{302}{\mathrm{U}\mathrm{b}\mathrm{n}}^{*}\to \text{ningún átomo}$

No es varen produir àtoms de l'element 120 en un llímit de 0,3 pb per a la secció de creuament a l'energia estudiada.

El GSI està actualment repetint l'experiment en una major sensibilitat. Es varen planificar inicialment dos runs o séries de mides separades, pero l'actual informació indica que va haver un únic run del 19 de giner al 24 de març de 2008. Es varen provar atres dos combinacions proyectil-blanc que conduïxen al mateix isòtop Ubn-302:

${}_{94}^{244}\mathrm{P}\mathrm{u}+{}_{26}^{58}\mathrm{F}\mathrm{e}\to {}_{120}^{302}{\mathrm{U}\mathrm{b}\mathrm{n}}^{*}\to \text{ningún átomo}$

${}_{96}^{248}\mathrm{C}\mathrm{m}+{}_{24}^{54}\mathrm{C}\mathrm{r}\to {}_{120}^{302}{\mathrm{U}\mathrm{b}\mathrm{n}}^{*}\to \text{ningún átomo}$

Despuix d'eixecutar l'experiment durant 120 dies ininterromputs, i despuix de més de 2,6×10¹⁹ proyectils que varen chocar contra el blanc, no es va trobar cap cadena de desintegració de l'element 120.

Unbinilio estable

L'element 120 és d'interés perque és part de l'hipotètica illa d'estabilitat, sent l'isòtop 318 el més estable dels que poden crear-se en els métodos actuals. Usant el model esfèric de formació de capes, l'element 120 seria el més pesat en una illa d'estabilitat, i també, junt al 114, el més esfèric.

Dels resultats dels experiments de l'equip alemà de el GSI es deduïx que la suposta illa d'estabilitat per a Z=120 i N=184 (120 protones i 184 neutrons) no serà excepcionalment elevada respecte a les regions veïnes.