Unió de Països Exportadors de Banano
La Unió de Països Exportadors de Banano (UPEB) va ser un cartell de països exportadors de banano d'América Central establit en 1974, inspirat en l'experiència de l'OPEP.
El seu objectiu era conseguir una millor remuneració de l'oligopoli comercial nortamericà del banano, format per tres empreses nortamericanes: United Brands Company, Standard Fruit i Del Mont.
Història
[editar | editar còdic]En 1974, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Guatemala, Hondures, Nicaragua i Panamà es varen unir en un intent de formar un cartell de països exportadors de banano (o banana) centrat en les exportacions al mercat nortamericà.[1] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Filipines va ser l'únic gran exportador de bananos a Estats Units que no es va unir. [2] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Els preus de la banana poca havien pujat en 20 anys: un estudi de les Nacions Unides va aplegar a la conclusió de que no més de dèsset centaus de cada dólar nortamericà gastats pels nortamericans en bananos anaven a parar als països productors. Al començament dels anys setanta, el comerç del banano estava molt concentrat i només participaven tres empreses nortamericanes: United Brands Company, Standard Fruit i Del Mont.[3]
Inicialment, la UPEB va propondre un impost a l'exportació d'un dólar per cada caixa de quaranta lliures (18 quilos) de banano exportada. Les empreses varen protestar i varen amenaçar en retirar les seues operacions, mentres Equador es va negar a promulgar l'impost. El llavors president de Costa Rica, José Figueres, va afirmar que la propietat de Standard Fruit deuria ser nacionalisada si les empreses es neguen a pagar l'impost. Standard Fruit va amenaçar al nou president, Daniel Oduber, en que si hi havia més amenaces l'empresa es retiraria de Costa Rica. Costa Rica va reduir la seua demanda a 25 centaus la caixa. [1][4]
En 1974, Hondures va aprovar una llei per a aumentar l'impost a les exportacions de banano, pujant de 25 centaus a 50 centaus per cada caixa de 40 lliures. En eixe llavors, Hondures representava més del 22% de les exportacions d'United Brands Company.[5][6]
En 1975, Eli M. Black, president i president d'United Brands Company, es suicidió botant des del pis quarantaquatre del edifici Pa Am en Nova York.
Quan la Comissió de Bossa i Valors (SEC) va investigar el suïcidi, va descobrir un escàndal que va rebre el nom de "Bananagate": United Brands havia pagat un soborn d'1,25 millons de dólars al president hondureny Oswaldo López Arellano, seguit d'atres 1,25 millons de dólars l'any següent. Els diners devia depositar-se en un conte en un banc suís. L'operació va ser gestionada a través del ministre d'Economia de dit país, Abraham Bennatón Ramos. Despuix del soborn, l'impost hondureny es va reduir de 50 centaus a 25 centaus per caixa. Açò va provocar el colapse del cartell de la UPEB.
S'estima que esta reducció va aforrar a United Brands Company al voltant de $7,5 millons de dólars en pagaments d'imposts. Ademés, es va descobrir que United Brands Company havia pagat atres 750.000 dólars en soborns a un funcionari italià per a evitar restriccions a les exportacions de banano d'United a Itàlia, a partir de 1970.[3]
La SEC va determinar que cap dels soborns podria haver-se pagat sense el coneiximent i aprovació de Black. Si be en eixe moment no era illegal que les empreses nortamericanes sobornaren a funcionaris, sí ho era ocultar dits soborns als seus accionistes.[1][5][7] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
United Brands Company també va admetre que va intentar convéncer a la SEC de que els soborns devien mantindre's en secret, basant-se en que la divulgació perjudicaria tant a l'empresa com als seus accionistes. El bufet d'advocats Covington & Burling va demanar l'intervenció del Departament d'Estat d'Estats Units, argumentant que la notícia del soborn hondureny podria danyar les relacions d'Estats Units en eixe país. No obstant, el Departament d'Estat es va negar.[4]
Quan es va revelar el soborn, açò va provocar el derrocament del govern militar en Hondures, el qual, a la seua volta, va conduir a la nacionalisació dels ferrocarrils d'United junt en una important retir d'inversió de terres per part de les empreses nortamericanes. [8]
Desenllaç
[editar | editar còdic]L'1 de maig de 1975, Costa Rica va aprovar una llei per a aumentar l'impost a les exportacions de banano de 25 centaus a 1 dólar per caixa de 40 lliures. El decret establia que 45 centaus de cada dólar d'imposts anirien al govern i els atres 55 centaus per a subsidiar als productors independents de banano. La filial local d'United Brands, Costa Rican Banana Co., va presentar una demanda per 3 millons de dólars contra el govern en abril de 1975, afirmant que l'impost a l'exportació violava una garantia del govern de no gravar a l'empresa fins que el seu contracte en el govern expirara en 1988.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lafeber, Walter (1993). Inevitable Revolutions: The United States in Central America, W. W. Norton & Company. ISBN 0-393-30964-9.
- ↑ Boyce, James K. (1993). The Philippines: The Political Economy of Growth and Impoverishment in the Marcos Era, University of Hawaii Press. ISBN 0-8248-1522-X.
- ↑ 3,0 3,1 G. Martínez de Vega (2020). Les guerres del general Omar Torrijos, Planeta. ISBN 978-607-07-7428-7.
- ↑ 4,0 4,1 Newsweek.
- 76.
- ↑ 5,0 5,1 Fox (2002). Totally Bananas: The Funny Fruit in American History and Culture, Xlibris Corporation. ISBN 1-4010-7134-1.
- ↑ 6,0 6,1 Facts on File World News Digest.
- ↑ Marshall; Peter Yeager, {{{nom2}}} (2005). Corporate Crime, Transaction Publishers. ISBN 1-4128-0493-0.
- ↑ Financial Claves.
- XV.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unión de Países Exportadores de Banano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.