Anar al contingut

Uranospinita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Uranospinita

La uranospinita és un mineral arseniat de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la autunita”. Va ser descoberta en 1873 en els Montes Metàlics en l'estat de Sajonia (Alemània),[1] sent nomenada aixina pel seu contingut en urani i del grec spinos ("verdecillo") pel seu color.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un uranilo arseniat hidratado en calcio, similar a atres minerals del grup de la autunita al que pertany.

Els cristals de uranospinita poden contindre un cor de zeunerita.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma com a mineral secundari per alteració de la uraninita, en la zona d'oxidació dels jaciments hidrotermales de minerals de l'urani i arsènic.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: metazeunerita, metauranocircita, uranofano, trögerita, walpurgina, uranosferita, asselbornita, schoepita, paraschoepita, arsenuranilita o novacekita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Weisbach A. (1873), "Neue Uranerze von Neustädtel bei Schneeberg". und Hüttenwesen im Königreiche Sachsen, Abhandlungen, 119-121.