Uricita
La uricita és un mineral de la classe dels minerals composts orgànics. Va ser descoberta en 1807 en alguna localitat no definida del Perú, sent nomenada aixina per la seua composició química: àcit úrico anhidro. Durant molt temps no considerat com a mineral, va ser acceptat com a mineral vàlit per la Associació Mineralógica Internacional en 1973.[1] Un sinònim és la seua clau: IMA1973-055, i un nom menys usat també és àcit úrico.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]Segons la nomenclatura de química orgànica és una 2,6,8-trihidroxipurina,[2] una sal derivada del àcit úrico anhidro natural trobada en analisar químicament el guano depositat per animals, que cristaliza en el sistema cristalí monoclínic.[2] La American Chemical Society ho classifica en número de registre CAS 69-93-2.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]És un component del guano format en el seu interior, per alteració anhidra, trobat en depòsits de guano d'aus marines en el Perú i en guano de rat penat en coves de Rawlinna (Austràlia).[1]
Sol trobar-se associat a atres minerals com: bifosfamita, brushita o singenita.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Uricita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.