Anar al contingut

Valor facial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

'___protected_title_0___' d'estampilles, monedes i billets o valor nominal és el que li va assignar la casa d'impressió, mentres que el valor de mercat es referix generalment al valor verdader de la moneda, estampilla o acció (com en les monedes de circulació).[1] Pot a voltes ser en gran part simbòlic, per eixemple un plec de centaus d'escuts de 1972.

Hiperinflación, a on el valor nominal sempre és menor que l'efectiu.

En el cas dels certificats comuns, el valor nominal és el valor nominal de l'acció. En el cas de l'acció ordinària, el valor nominal és en gran part simbòlic. En el cas de l'acció preferida, els dividents es poden expressar com a percentage del valor nominal.

El valor facial de les monedes, sagells o billets sol ser el seu valor llegal. No obstant, el seu valor de mercat no té per qué guardar relació en el valor nominal. Per eixemple, algunes monedes o sagells rars poden negociar-se a preus considerablement superiors al seu valor nominal. Les monedes també poden tindre un valor de salvament pels metals més o menys valiosos que contenen.

Numismàtica

[editar | editar còdic]

Les primeres monedes es fabricaven en un percentage de metal pur (or o argent en particular) en la moneda, que donava el seu valor metàlic i es prenia com a valor facial. Per eixemple, el franc germinal, en 1803, contenia 290,3225 mg d'or per franc. No obstant, va haver excepcions ya en l'antiguetat, com l'Antoniniano emés en l'Imperi Romà a partir del 215, el valor facial del qual.[2]

Hui en dia, el valor nominal de les monedes està desconectat del seu valor metàlic intrínsec: ya no depén de la cantitat de metals preciosos. El valor dels billets, des de la seua creació, funciona segons el mateix principi que el de les monedes des de la seua «desmetalización»: depén únicament de la confiança dels usuaris en l'us que poden fer d'estes monedes: parlem de diners fiduciario (del llatí fides, fe, confiança). Per tant, el valor facial s'indica en la pròpia moneda o billet per a que els usuaris coneguen el valor «pràctic» de la moneda o billet. Este valor facial és, per tant, el valor llegal de la moneda o el billet mentres estiga en circulació, i sol ser superior al valor dels seus components (el metal en el cas de les monedes; el paper, la tinta i atres components (fil de seguritat, per eixemple) en el cas dels billets) i al cost de fabricació de la moneda o el billet (encara que hi ha algunes excepcions en el cas de les monedes, com la d'1 cèntim d'euro, en la que el cost de fabricació és superior al valor facial de la moneda). El valor «de colecció» d'una moneda o un billet sol ser prou diferent del seu valor facial, especialment en el cas de les monedes i billets que ya no estan en circulació: sol ser superior, pero a voltes és inferior, sobretot en el cas de billets recents que han circulat en grans cantitats.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. A dictionary of business and management., 5th edició, Oxford [England]: Oxford University Press. OCLC 277068142. ISBN 9780199234899.
  2. Catherine Virlouvet, Claire Sotinel. poder imperial en busca de continuïtat (212-249) Roma, el fi d'un imperi - De Caracalla a Teodorico 212 d.C. J.- C - fi del sigle V, Éditions Belin - Mondes anciens, pp. 687. ISBN 978-2-7011-6497-7..


Referències

[editar | editar còdic]