Varroa destructor
Varroa destructor és un àcar paràsit extern que ataca i s'alimenta de les abelles Apis cerana i Apis mellifera. La malaltia causada pels àcars es diu varroasis i és la principal malaltia que actualment afecta les abelles, està estesa per la major part de les zones apícolas del món.
La varroa era només un paràsit habitual de l'abella asiàtica (Apis cerana). A mitan de el XX, en l'est de Rússia, les abelles habitualment usades en l'apicultura (Apis mellifera) dutes a esta zona, varen entrar en contacte en les asiàtiques i el paràsit va passar d'unes a unes atres. Els eixams infectats, en traslladar-se, varen estendre la varroa a gran part del món, a excepció d'Austràlia.
Varroa destructor només es pot reproduir en les colónies d'abelles. Ataca el cos de l'abella i la debiliten en chuplar-li la hemolinfa. En este procés l'àcar estén a l'abella virus ARN com és el virus de deformació de les ales. Una infestación significativa du a la mort de tota la colónia d'abelles, açò ocorre normalment de finals d'autumne fins a principis de primavera. La varroa és el paràsit de més importància econòmica en l'apicultura. Pot contribuir al cridat "problema de colapse de colónies" que amenaça a les colmenas de tota Norteamérica i Europa.
Descripció física
[editar | editar còdic]L'adult de la varroa destructor és de color marró rojós en una forma aplanada, té entre 1 i 1,8 mm de llarc i 1,5 a 2 mm d'ample; posseïx huit pates.
Reproducció, infecció i mortalitat de la colmena
[editar | editar còdic]La varroa es reproduïx en cicles de dèu dies. La femella de la varroa entra en una cela d'crío d'abella. Tan pronte com les abelles tapen la cela, la varroa posa ous en la larva d'abella, principalment en machos, (zánganos). Les varroas jóvens ixen de l'ou aproximadament al mateix temps que les jóvens abelles es desenrollen i deixen la cela, aixina les varroas es van estenent entre atres abelles adultes i larves. Els adults chuplen la "sanc" (hemolinfa) de les abelles adultes per a alimentar-se, deixant ferides obertes. Les abelles atacades són més propenses a infeccions. En l'excepció d'algunes llínees genètiques d'abelles (de Rússia o del Magreb per eixemple) les abelles de l'espècie dominant en l'apicultura mundial Apis mellifera estan casi completament indefenses front a estos paràsits (Les abelles de Rússia, segurament per haver entrat en contacte en el paràsit des de fa doscents anys, són d'un terç a un 50% menys susceptibles a la reproducció d'este àcar).[1] L'abella asiàtica Apis cerana, que ha estat en contacte en la varroa durant milenis, ha desenrollat estratègies de neteja contra el paràsit de modo que la vida de la colónia no corre perill.
En dotze semanes el número de Varroas es pot multiplicar per dotze. Quan aplega l'autumne i deixa d'haver abelles machos, la varroa posa ous en les abelles femelles i pot eliminar tota la colónia.
Dates d'introducció a nivell mundial
[editar | editar còdic]- A principis de 1960 en Japó, i la Unió Soviètica
- 1960-1970 Europa de l'Est
- 1971 Brasil
- Finals de 1970 en Amèrica del Sur
- 1982 França
- 1984 Suïssa, Espanya, Itàlia
- 1987 Portugal
- 1987 Estats Units
- 1989 Canadà
- 1992 Regne Unit
- 1998 Irlanda
- 2000 Nova Zelanda (Illa Nort)
- 2006 Nova Zelanda (Illa Sur)
- 2007 Hawái
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Science News.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Varroa destructor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.