Vector biològic
En térmens biològics i, específicament, ecològics, un vector és qualsevol organisme que transporta i transmet a un atre organisme viu un microorganisme causant de malalties (agent patógeno).[1][2] Els vectores biològics són la causa de malalties que afecten als sers humans, a animals o a plantes, que són conegudes en el seu conjunt com a malalties transmeses per vectores.[2][3] Els vectores biològics poden transportar patógenos que poden multiplicar-se dins dels seus cossos i transmetre's a nous hostes, habitualment per mig de mordedura o picadura.[1] Entre els patógenos que poden ser transmesos per vectores biològics s'inclouen virus, bactèries, protozoos i cucs paràsits.[1][4] Moltes de malalties transmeses per vectores són també denominades malalties zoonóticas, perque que poden transmetre's entre animals i sers humans.[1]
Animals que actuen com vectores
[editar | editar còdic]Artròpodes
[editar | editar còdic]Els vectores artròpodes poden subdividirse en dos grans grups: garrapatas i insectes. Les garrapatas són paràsits obligats, vinculats a la transmissió de malalties als animals vertebrats i l'home. L'immensa majoria d'elles són paràsits d'animals salvages i depenen de la presència de fauna salvage per a completar el seu cicle vital. Hi ha dos grans famílies de garrapatas, les «dures» (Ixodidae) i les «blanes» (Argasidae), més una tercera família (Nutalliellidae), formada per una sola espècie, que presenta traces intermiges entre abdós.[5] Les garrapatas dures són els vectores d'algunes de les malalties tropicals d'animals domèstics, causades per protozoos (babesiosis, teileriosis), bactèries (ehrliquiosis, espiroquetosis) o virus (malaltia de Nairobi, febra hemorrágica de Crimea-Congo). Les garrapatas blanes són vectores de la pesta porcina africana (PPA) en Àfrica i Europa.[6]
La majoria dels vectores artròpodes pertanyen a quatre órdens d'insectes hematófagos i fitófagos: ftirápteros (polls), sifonápteros (puces), dípters (mosques i mosquits) i hemípteros (pulgones, chinches). Els polls són ectoparásitos permanents que ocasionen lesions físiques i que, per lo que se sap, solament transmeten malalties humanes, com el tifus. Les puces poden eixercir de vectores de diversos microorganismes que afecten als animals, com protozoos (tripanosomosis de rosegadors), bactèries (tularemia) i virus (mixomatosis). Bona part dels insectes importants que eixercixen de vectores són voladores pertanyents a l'orde dels dípters, com flebotomos (Phlebotomus spp.), mosques negres (Simulium spp.), jejenes (Culicoides spp.), mosquits (Aedes spp.), tábanos (Tabanus spp.), mosques tsé-tsé (Glossina spp.) o mosques poll (Hippobosca spp.).[6] Entre els insectes, una gran varietat d'homópteros i hemípteros, com els aleuródidos, els áfidos, els psílidos i els cicadélidos són coneguts vectores de malalties de plantes.[7]
.jpg)
Entre els artròpodes que actuen com vectores de malalties també s'han descriptos alguns crustacis decápodos.[8]
Moluscs
[editar | editar còdic]Moltes espècies de moluscs, particularment gastrópodos, posseïxen importància biomèdica degut a que actuen com vectores (hospedadores intermediaris) de paràsits que es transmeten en ser humà i constituïxen un dels principals agents vectores de zoonosis.[9] Vàries famílies de caragols, com per eixemple Achatinidae, Ampullariidae, Ancylidae, Buccinidae, Lymnaeidae, entre unes atres, han segut reportades com vectores de paràsits nematodes (com Angiostrongylus cantonensis, agent causal de la meningoencefalitis eosinofílica humana) i trematodes (com Schistosoma mansoni, Clonorchis sinensis, Paragonimus westermani, Fasciolopsis buski i Fasciolopsis hepatica, agents causals de la equistosomiasis, clonorquiasis i faciolapsiasis).[9][10] Aparte dels gastrópodos, la clòchina zebra Dreissena polymorpha ha segut reportat com hospedador de patógenos que afecten a l'humà, com Cryptosporidium parvum, Cryptosporidium hominis i Giardia intestinalis.[8]
Vertebrats
[editar | editar còdic]
Varis vertebrats pugues també actuar com vectores de malalties. Alguns peixos actuen com hospedadores intermediaris de paràsits causants de trematodiasis i difilobotriasis.[8] Els amfibis i reptils també poden actuar com vectores, havent-se trobat al voltant de 40 espècies d'amfibis i reptils zoonóticos. Espècies d'amfibis i reptils han segut relacionades en la transmissió de salmonelosis, vibriosis, pentastómidos, esparganosis, triquinelosis i el virus de l'Nilo Occidental.[8] Entre les aus, moltes espècies freqüentment associades en àrees urbanes i de granja com les Psittaciformes (loros, cotorres i cacatúas), Columbiformes (colomes i torcazas), els Anseriformes (ganzos i ànets) i els Galliformes (gallines i guales), són considerades de risc zoonótico. Entre les malalties que s'associen a estes espècies s'inclouen la psitacosis, criptococcosis, listeriosis i salmonelosis, transmeses per contacte directe o a través d'artròpodes vectores (mosques, puces i garrapatas).[8] Els mamífers són també un grup important de vectores biològics. Entre ells, els rosegadors (rates i rates) poden transmetre malalties a través de mossegades, com la febra per mordedura de rata, per mig de la contaminació de l'aigua o els aliments, com la leptospirosis, o per aerosols, com el cas dels Hantavirus. Varis mamífers com els rat penat i una varietat de carnívors (gossos, gats, mangostas, rabosots, furons, mapaches, llops) són coneguts per transmetre el virus de la ràbia. Aquells carnívors que habiten zones urbanisades també actuen de vectores de varis paràsits.[8]
Plantes i foncs vectores
[editar | editar còdic]Algunes plantes i foncs poden actuar com vectores per a varis patógenos. Per eixemple, durant molt temps es va pensar que el virus d'eixamplada de venes que afecta a les lletugues era causat per un fonc membre dels chytridiomycota cridat Olpidium brassicae. No obstant, finalment es va descobrir que la malaltia era viral. Temps despuix, es va descobrir que el virus era transmés per les zoosporas del fonc i que també sobrevivia en les espores en repòs. Des d'eixe llavors, s'ha descobert que molts uns atres dels foncs pertanyents a la divisió chytridiomycota són vectores de virus de plantes.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Malalties transmeses per vectores | EFSA» (en és). www.efsa.europa.eu. Consultat el 2022-06-20.
- ↑ 2,0 2,1 Acta Universitària.28(4)
- 19–24.ISSN 2007-9621.doi:10.15174/au.2018.2134.Consultat el 2022-06-20.
- ↑ «Introducció als Virus Vegetals, l'Enemic Invisible» (en en-us). Introducció als Virus Vegetals, l'Enemic Invisible. Consultat el 2022-06-20.
- ↑ «Malalties transmeses per vectores» (en és). www.who.int. Consultat el 2022-06-20.
- ↑ Coetzer, J. A. W.; Tustin, R. C. (2004). Infectious diseases of livestock, 2nd ed edició, Oxford University Press. OCLC 57541742. ISBN 0-19-576169-3.
- ↑ 6,0 6,1 Revue Scientifique et Technique de l'OIE.34(1)
- 29–39.ISSN 0253-1933.doi:10.20506/rst.34.1.2343.Consultat el 2022-06-20.
- ↑ Frontiers in Plant Science.7ISSN 1664-462X.doi:10.3389/fpls.2016.01163.Consultat el 2022-06-20.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 editor., Mazza, Giuseppe (Biologist),. Invasive species and human health. OCLC 1080605948. ISBN 978-1-78684-984-7.
- ↑ 9,0 9,1 Consultat el 2022-06-20.
- ↑ Infectious Diseases of Poverty.7(1)
- 28.ISSN 2049-9957.doi:10.1186/s40249-018-0414-7.Consultat el 2022-06-20.
- ↑ Mehrotra, R. S. (2013). Fundamentals of plant pathology, McGraw Hill Education (Índia). OCLC 854610934. ISBN 978-1-259-02955-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vector biológico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.