Mixomatosis
La mixomatosis (mixoma, tumor dels teixits conjuntius), cridada vulgarmente tomatosis, és una malaltia infecciosa d'orige víric que afecta als conills i a la llebre ibèrica (aparició en juliol de 2018). L'agent causal és el Myxoma virus, del gènero Leporipoxvirus (en la família Poxviridae). Es caracterisa per tumefacciones en la pell i en les membranes mucosas, particularment en cap i genitals. Despuix sol evolucionar a conjuntivitis aguda i a voltes ceguera. El conill es torna apàtic, pert la gana i desenrolla febra. En els casos típics que l'animal no posseïx resistència, la mort ocorre de mija en tretze dies. La forma de transmissió és la puça i uns atres artròpodes chupadores de sanc en Europa, encara que per eixemple en Austràlia es transmet a través dels mosquits.
Es va descobrir en Uruguay a fins de el XIX, en conills importats del gènero Sylvilagus. Posteriorment, es va estendre per les poblacions suramericanes de conills selvats. No obstant, esta era un cep menys virulent que la que es va introduir en Austràlia en 1950 i que va reduir la població dràsticament (de siscents millons a cent millons en dos anys).
La mixomatosis i el control de les poblacions de conill
[editar | editar còdic]La mixomatosis és una malaltia mortal per a la família dels Leporidae. Durant décades, científics de Gran Bretanya, Alemània i França varen buscar un remei contra la plaga en que s'havien convertit els conills com a conseqüència d'haver diezmado o extinguit els seus depredadors naturals i d'haver promogut la seua criança en ser una font important de carn i pèl. El mege francés Paul-Félix Armand-Delille[1] va implementar la solució aplicada anys anteriors per Jean Macnamara en 1930:[2]va introduir artificialment en França en 1952 uns quants conills inoculados en el virus de la mixomatosis que ràpidament es va estendre pel continent europeu de forma natural, a través d'artròpodes chupadores de sanc i diezmó la població francesa en dos anys (90 % de mortalitat). La mixomatosis, junt en la neumonia hemorragicovírica, és la causant del decliu del conill en la península ibèrica, lo que ha causat la decadència d'animals emblemàtics fins al punt de que del àguila imperial ibèrica es varen perdre el 70 % dels nius i el gat cerval ibèric es va trobar sense el seu sustente bàsic.
Existix una vacuna de vector víric per a conills domèstics, si be en Europa eixemplars selvats han desenrollat immunitat i s'estenen paulatinament.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mixomatosis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.