Velocitat de sedimentación globular
.jpg)
La velocitat de sedimentación globular (habitualment referida com VSG) o eritrosedimentación és una prova de laboratori utilisada freqüentment en medicina.[1] Consistix en medir la velocitat en la que sedimentan (decanten, cauen) els glòbuls rojos o eritrocits de la sanc, provinents d'una mostra de sanc perifèrica (tractada en solució de citrato o en EDTA), en un periodo determinat de temps, habitualment una hora. Esta prova i la seua relació en la medicina varen ser descoberts i desenrollats en any 1897 pel mege polac Edmund Biernacki.
Principi
[editar | editar còdic]
Per a la prova la sanc no deu coagularse, motiu pel qual es adiciona a la sanc extreta una substància anticoagulant (la més comuna és citrato sòdic 3,8 %, en proporció volumètrica exacta d'1 part de citrato per cada 3 de sanc).
La sanc homogeneizada es carrega en una pipeta. S'acomoda la pipeta en un soport i a determinat temps preestablit (60 minuts si està la pipeta a 90 graus de la taula a on es recolza el soport, o menys temps quant menor siga l'àngul entre la taula i la pipeta; hi ha soports especials que permeten inclinaments controlats per a obtindre ànguls diferents a 90 graus) es procedix a llegir quànts milímetros han sedimentado (decantat) els hematíes.
La sedimentación globular es realisa en tres etapes:
- Hemaglutinación: és la tendència dels hematíes a formar agregats en forma de "piles de monedes". Estos sedimentan de forma molt llenta per lo que van a determinar la velocitat de tot el procés
- Sedimentación: desplaçament dels hematíes cap al fondo de la pipeta a velocitat constant.
- Acúmulo o depòsit en el fondo.
El principi físic d'esta prova es basa en la Llei de Stokes, considerant els hematíes com a esferes suspeses en un mig infinit.
Factors que afecten la VSG
[editar | editar còdic]Factors físics
[editar | editar còdic]Entre els factors que afecten el resultat es troben la temperatura, la hemólisis, el temps transcorregut des de l'extracció, o la neteja de material. Açò posa de manifest l'importància de la perfecta estandardisació del método.
Inflamació
[editar | editar còdic]Un dels efectes sistémicos que té el procés.
Genètics
[editar | editar còdic]Un estudi publicat en 2015 i realisat en la població de Cerdenya, en el que es varen realisar investigacions d'associació de variants genètiques de marcadors d'inflamació sanguíneus, va mostrar l'associació de variants genètiques rares o poc freqüents en un increment de la VSG aixina com dels nivells de proteïna C reactiva. Estes variants (algunes no codificantes per a la proteïna) es localisen en una regió que comprén 5.4 Mb en el cromosoma 12. Entre els gens que s'ubiquen en dita regió es troba el que codifica per a l'enzima acetoacetil CoA sintetasa (AACS), implicada en la síntesis de colesterol.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Silva García, M.D.; García Bermejo, M.J.; Cavaller Oliver, A.; Fernández de la Font, N.; Silva García, L. (2006). «VSG (Velocitat de sedimentación obular)», Tècnic especiali en laboratori d'atenció primària, Sevilla: Editorial Mad, pp. 364-370. ISBN 978-84-665-5540-1.
- ↑ Sidore, C., i colaboradors(2015).Nature Genetics.47
- 1272–1281.doi:10.1038/ng.3368.Consultat el 27 de març de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Velocidad de sedimentación globular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.