Venus, Mart i Cupido (Piero vaig donar Cosimo)
Venus, Mart i Cupido és un oli sobre taula de 72 x 182 cm de Piero vaig donar Cosimo, de cap a 1490 i conservat en la Gemäldegalerie de Berlín.
Història
[editar | editar còdic]Donat el seu format apaisado, l'obra era provablement un espaldar, panels pintats decoratius insertats en les parets de la mateixa forma que les boiserie franceses, que més vesprada va ser propietat del mateix Vasari.
Descripció i estil
[editar | editar còdic]L'escena representada és un tema neoplatónico ya plasmat per Botticelli en l'obra més coneguda Venus i Mart de la National Gallery de Londres (1482-1483 aprox.) en la que provablement es va inspirar. El deu de la guerra, Mart yacer tendit a la dreta, dormit per efecte de la modorra poscoital. En este sentit la desperta i satisfeta Venus, deesa de l'amor, ho ha vençut i és aixina que una alegoria de l'amor que triumfa sobre la guerra. En abdós peces el deu mostra una bellea apolínea, jove i imberbe. Ella apareix a l'esquerra recostada també semidesnuda junt al seu fill Cupido, un chiquet menut que s'enredra juganer en el seu vel transparent, acompanyada d'animals que són el seu tradicional atribut, com el conill blanc, símbol de fertilitat, i posant-se en la cama de la deesa una palometa símbol del seu hermosura i volubilitat; entre les dos figures tendides dos colomes que simbolisen la tendrea de l'amor. Mentres, un grup de amorcillos darrere està jugant en les armes del deu i parts de la seua armadura de guerrer.
L'escena té lloc en un prat a l'ombra de arbustos de mirto, planta sagrada de la deesa, a on s'havia refugiat despuix de haver naixcut en la costa de Chipre, i al fondo s'estén un paisage coster en el qual els objectes més remots es difuminan en tons azulados, segons la perspectiva aérea utilisada per Leonardo dona Vinci.
No obstant, l'artiste inclou indicis de lo transitori del plàcit moment. Cupido mira cap a dalt i senyala més allà de Mart, a on dos dels amorcillos semblen sobresaltar-se per una repentina presència. Provablement una alusió a lo efímer del plaure i el posterior episodi de l'idili, quan el Sol informa a Vulcano, espós de la deesa, de l'adulteri, i est forja una ret màgica sobre el llit a on atraparà als amants en ple acte, exponent-los a la burla dels atres deus.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venus, Marte y Cupido (Piero di Cosimo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.