Venus i Mart (Botticelli)

Venus i Mart (Botticelli)

Venus i Mart (en italià, Venere i Mart) és un quadro destacat del pintor Itàliano Sandro Botticelli. Es conserva en la National Gallery de Londres, Regne Unit, a on s'exhibix en el títul de Venus and Mars. Està realisat al temple i oli sobre taula d'àlber. Medix 69 cm d'alt i 173 cm d'ample.

Va ser pintat en 1483. Ya que el seu tema és l'amor, esta pintura va ser possiblement encarregada en ocasió d'una boda de la família Vespucci, pertanyent al gènero dels cassoni. Pel seu format, és possible que l'obra formara part d'un "espaldar" que adornaria el dormitori dels nóvios. Este format apaisado no és res adequat per a una representació en tan poques figures.

La pintura tracta de la victòria amorosa. Una arboleda de mirtos, l'arbre de Venus, forma el teló de fondo per als dos deus que estan tombats, un front a un atre, en un prat.

La deesa de l'amor està totalment vestida i pentinada, en els plecs d'un luxós vestit blanc caent suaument, lo mateix que els seus rulls. Vigila atentament el testícul esquerre de Mart, que està dormint, en una representació escultòrica del nuet masculí. El deu de la guerra s'ha llevat la seua armadura i yacer sobre la seua capa de color roig; tot lo que du és un drap blanc sobre els genitals. Es retrata ací a un bell adolescent, encarnant la bellea ideal; esta figura pot considerar-se com directament precursora del Adán de la Creació en la Capella Sixtina.

Mentres, menuts sàtirs juguen traviesament en les armes, el yelmo i l'armadura del deu de la guerra. La seua pintura és un dels primers eixemples en la pintura del Renaixença que representa aixina a estos bulliciosos i lujuriosos sers híbrits.

S'ha pensat que este quadro va poder reflectir els amors de Juliano de Médici i Simonetta Vespucci, tal com els descriu Poliziano en el seu Giostra. Pero existixen notables divergències entre el poema de Poliziano i este quadro del com, realment, només es prendria l'image de Simonetta, la Venus, tendida sobre un prat, "candida ella i candida la vesta" (blanca ella, i blanc el seu vestit); en les seues galtes apareixerien els síntomes de la tuberculosis que acabaria en ella als 23 anys. Per lo demés, actualment es considera que Botticelli es va inspirar en un antic sarcòfec hui en els Museus Vaticans en el que estaven representats Baco, el deu del vi, i Ariadna en actitut pareguda. Els trabucants sàtirs varen ser provablement sugerits per una descripció de la famosa pintura clàssica Boda d'Alejandro Magne en la princesa persa Roxana, escrita pel poeta grec Luciano en els seus Diàlecs. Botticelli va reemplaçar als amoretti que Luciano va descriure jugant en les armes d'Alejandro per menuts sàtirs. Els bulliciosos faunes formen part del sèquit de Baco, i tenen, d'acort en una antiga tradició, chicotetes cames de cabra, banyes i coes. La closca de Salamandra que un dels faunes està bufant junt a l'orella de Mart s'usava en temps clàssics com a banya de caça. Pero no podrà pertorbar al deu durmiente, com tampoc les avespes que estan a la dreta del tot, junt al cap del deu.

Les avespes poden ser una referència als clients que varen encarregar la pintura. Formen part de l'escut d'armes de la família Vespucci, el llinage de la qual prové de vespa, avespa en italià. La família Vespucci estava relacionada en els Médici, mecenes de Botticelli, pel matrimoni, celebrat en 1482, entre Pierfrancesco Médici i Semiramide Vespucci. També poden tindre un sentit simbòlic, aludint a que en els plaers de l'amor pot tindre cabuda el dolor.

A pesar de la dificultat del format, Botticelli conseguix una composició genial. Per un costat, les figures de Venus i Mart estan tendits en posició simètrica. Entre ells, un triàngul invertit tancat per la llança que duen els tres faunes. Per un atre costat, hi ha passivitat i activitat en abdós figures. Mart està passiu, puix dorm, mentres Venus, vigilant, està activa; per contraposició, la diagonal que traça el cos de Venus, des de lo alt de l'esquerra cap a avall, mostra repòs, mentres que la llínea oblicua de Mart, que des d'avall a l'esquerra ascendix fins a dalt a la dreta, és clarament activa.

El significat és obscur, com la major part de les obres de la renaixença. Es creu que tracta el tema del poder de l'amor (Venus-Humanitas), açò és, el grau més elevat de l'evolució humana, derrotant la força del guerrer (Mart, deu de la guerra i força destructiva). Seria expressió del mensage neoplatónico de que l'amor, que Platón entenia sobretot com a força espiritual, ha vençut als horrors de la guerra i de la violència. L'Amor amansando a la Violència seria també una alegoria del matrimoni. D'esta manera deu ejemplificar les teories del filòsof Marsilio Ficino, segons les quals les exhortacions a la virtut es reben millor si es representen en imàgens agradables.

Vore també

• Anex:Obres de Sandro Botticelli

Referències

• "Botticelli", Els grans genis de l'art, n.º 29, Eileen Romà (dir.), Unitat Editorial, S.A., 2005, ISBN 84-89780-97-8
• Cirlot, L., National Gallery, Col. «Museus del Món», Tom 1, Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3804-8, pp. 52-53
• Pijoán, J., "Botticelli" (1950), Summa Artis, Antologia, vol. V: L'época de la Renaixença en Europa, Espasa, 2004. ISBN (obra completa) 84-670-1351-6.
• Walther, I.F. (dir.), Els mestres de la pintura occidental, Taschen, 2005. ISBN 3-8228-4744-5