Venus de Willendorf
La Venus de Willendorf és una venus paleolítica datada entre els anys 27 500 i 25 000 a. C.[1] Va ser trobada en 1908 pel treballador Johann Veran o Josef Veran[2][3] durant les excavacions dirigides pels arqueòlecs Josef Szombathy, Hugo Obermaier i Josef Bayer en un jaciment paleolític prop de Willendorf (Àustria),[4] a la vora del Danubio. Actualment es conserva en el Museu de Història Natural de Viena, Àustria. La figura prové del territori moravo, hui dia en la República Checa.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]La figura d'esta dòna nueta, d'uns 11 centímetros d'alt, 6 d'ample i 4,5 de gros, en 15 centímetros de circumferència, va ser esculpida en un tipo de pedra calcàrea denominada oolito i tintada en ocre roig. Es caracterisa pels seus braços menuts, caderes amples, peus menuts, òrguens sexuals marcats, pancha abultada, sens grans, l'absència de rostre i semblar que alguna cosa la cobrix.
El conjunt respecta la llei de frontalitat encara que el cap sembla «mirar» llaugerament cap al sen mamari dret. Sembla ser una representació no convencional d'una dòna, no realista, ya que el seu abdomen, anques (en les que es mostra esteatopigia) i mames són extremadament voluminoses, d'a on molts estudiosos han deduït una forta relació en el concepte de la fertilitat. Els braçs, tan prims i casi imperceptibles, es doblen sobre els sens. No té una cara visible, en el cap cobert per lo que poden ser trenes, un tipo de pentinat o una capucha, i inclinada cap a avant. L'abdomen posseïx un notori buit que representa el melic. L'abultat pubis s'expandix sobre unes grosses cuixes. Encara que les cames són anatómicament molt encertades, els genolls estan junts i els peus —que no han segut representats (o s'han perdut)— estarien separats, per lo que l'escultura termina a l'altura dels turmells.
Context arqueològic
[editar | editar còdic]El jaciment de Willendorf és en realitat un conjunt de sèt ocupacions del Paleolític superior, en un camp de loess de la vall del Danubio. L'estatuilla va aparéixer en el Assentament II, l'estratigrafia del qual s'estén des d'una base Auriñaciense, fins al Pavloviense (una denominació local del Magdaleniense), i es considera que data de la fase Gravetiense.
La capa número 9, la que contenia la figurita, va deparar una indústria lítica composta per fulls de vora abatuda, peces truncades i puntes de muesca d'un tipo anterior al que es dona en els nivells de Kostienki. En 1990, despuix d'un anàlisis revisat de l'estratigrafia del jaciment es va estimar en datació relativa que té entre 22 000 i 24 000 anys d'antiguetat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «ANTHROPOLOGIE International Journal of Human Diversity and Evolution» (en inglés). puvodni. Consultat el 10 de decembre de 2020.
- ↑ (1956) The Testimony of the Spade, New York: Alfred A. Knoff, p. 139.
- ↑ «"The anthropomorphic figurines from Willendorf"» (en inglés) (pdf). Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2014. Consultat el 10 de decembre de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 «Venus of Willendorf - 2» (en inglés). Consultat el 10 de decembre de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1969) Dictionnaire de la Prèhistoire (en francés), París: Librairie Larousse, p. 252. ISBN 2-03-075437-4.
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Venus de Willendorf» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.