Vergonya de volar
La vergonya de volar és el sentiment de culpa davant els reconeguts efectes ambientals amoladors del transport aéreu i la seua influència en el canvi climàtic.[1][2] Forma part del moviment pel transport alternatiu, que busca el desenroll de polítiques i tecnologia en favor de la neutralitat de carbono en el transport aéreu i el no us de vehículs motorisats que siguen propulsados per combustibles fòssils.
En Suècia ho criden flygskam i va començar com un moviment propost per la sueca Maja Rosén qui va deixar de volar en el 2008 «per raons ambientals».[3] Greta Thunberg es va apuntar a la tendència en el 2015 i eixe mateix any va convéncer a la seua mare —la mezzosoprano Malena Ernman — per a que renunciara a viajar en avió en els seus gires internacionals.[4]
En novembre de 2019 els vols interiors de Suècia varen baixar un 11% i els d'Alemània un 12 % sent un factor important d'estos descensos la «vergonya de volar».Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Els actuals prototips d'aeronaus propulsadas per energies renovables, com els proyectes d'aeronaus elèctriques, encara es troben en fase de proves i de desenroll, no trobant-se en la capacitat tècnica i de seguritat necessària para vols comercials.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Guy Dutheil, Pourquoi « la honte de prendre l’avion » inquiète els compagnies aériennes, Le Monde, 3 de junh de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 22 de decembre de 2019 (en és).
- ↑ https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2019-08-29/maja-rosen-flygskam-no-vol-avion_2186939/
- ↑ «La "vergonya" de volar» (en és). ELMUNDO. Consultat el 22 de decembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vergüenza de volar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.